(publicat al TOT Cerdanyola del 31/01/2008)
Ningú no posa en dubte que tindrem un nou hospital comarcal. El problema és quan. Amb un Taulí més col•lapsat que mai, la conselleria de salut ha anunciat la seva posada en funcionament a finals del 2011. Casi dos anys de retard i que no passi res més.
Més enllà d’això, l’element clau és el procediment de construcció i, sobretot, el model de gestió. Personalment aposto per la titularitat i la gestió 100% públiques, tant dels serveis sanitaris com dels auxiliars, única fórmula per garantir la igualtat davant un dret bàsic com és la salut. No m’empasso la fal•laç consigna que públic és tot allò que es paga amb diner públic, argument que justifica privatitzacions encobertes que obren la veda per que grans empreses facin el seu agost parasitant el sistema públic de salut. I és que no em surten els números: la gestió privada és més cara, precaritza el servei o precaritza els treballadors de la sanitat, però la plusvàlua de les empreses gestores ha de sortir d’algun lloc. De fet, estic convençut que les tres opcions són certes. Com exemple, l’hospital del Baix Llobregat, construït per un promotor privat que rep a canvi la gestió durant 30 anys (un peatge?). La pròpia Organització Mundial de la Salut reconeix que aquest model és més car que la construcció i gestió públiques tradicionals, genera un descens de qualitat assistencial i, això sí, prioritza els beneficis de les empreses privades.
Oficialment la conselleria no s’ha pronunciat sobre el tema, però ja sonen campanes de que la gestió serà concedida al Consorci del Parc Taulí. Caldrà estar alerta i exigir que l’hospital sigui 100% públic.
Ningú no posa en dubte que tindrem un nou hospital comarcal. El problema és quan. Amb un Taulí més col•lapsat que mai, la conselleria de salut ha anunciat la seva posada en funcionament a finals del 2011. Casi dos anys de retard i que no passi res més.
Més enllà d’això, l’element clau és el procediment de construcció i, sobretot, el model de gestió. Personalment aposto per la titularitat i la gestió 100% públiques, tant dels serveis sanitaris com dels auxiliars, única fórmula per garantir la igualtat davant un dret bàsic com és la salut. No m’empasso la fal•laç consigna que públic és tot allò que es paga amb diner públic, argument que justifica privatitzacions encobertes que obren la veda per que grans empreses facin el seu agost parasitant el sistema públic de salut. I és que no em surten els números: la gestió privada és més cara, precaritza el servei o precaritza els treballadors de la sanitat, però la plusvàlua de les empreses gestores ha de sortir d’algun lloc. De fet, estic convençut que les tres opcions són certes. Com exemple, l’hospital del Baix Llobregat, construït per un promotor privat que rep a canvi la gestió durant 30 anys (un peatge?). La pròpia Organització Mundial de la Salut reconeix que aquest model és més car que la construcció i gestió públiques tradicionals, genera un descens de qualitat assistencial i, això sí, prioritza els beneficis de les empreses privades.
Oficialment la conselleria no s’ha pronunciat sobre el tema, però ja sonen campanes de que la gestió serà concedida al Consorci del Parc Taulí. Caldrà estar alerta i exigir que l’hospital sigui 100% públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada