Carta oberta als vaguistes de fam de SEAT

(publicat al TOT Cerdanyola del 28/02/2008)

Companys Diosdado, José María i Wenceslao.

Us adreço aquesta carta oberta per mostrar la meva solidaritat amb la vostra vaga de fam, que en 16 dies ha aconseguit forçar la direcció de SEAT a iniciar la readmissió dels acomiadats de l’expedient de regulació del 2006 que ho han sol•licitat. Heu obert una nova via cap a la resolució d’un conflicte que mai s’hauria d’haver produït, si les autoritats laborals i algunes cúpules sindicals s’haguessin mostrat fermes en la defensa dels drets dels treballadors.

Han estat moltes les mostres de suport i solidaritat que heu rebut els acomiadats i acomiadades de SEAT, en aquesta llarga lluita per recuperar els vostres llocs de treball, com moltes i importants han estat les mobilitzacions que heu encapçalat. Una lluita que ha permès desemmascarar un expedient de regulació fraudulent i la voluntat de SEAT de fer neteja “d’elements subversius”. La prova, com vosaltres heu denunciat públicament, són les noves contractacions que ha fet l’empresa d’ençà.

Aquesta victòria és un nou referent en la lluita contra el lliure acomiadament, un autèntic instrument patronal per fer xantatge als treballadors, a raó de 45 dies per any treballat (en el millor dels casos). Heu demostrat que la defensa dels llocs de treball ha de tornar a ser una revindicació irrenunciable, més encara front l’ofensiva de deslocalització que amenaça el nostre país.

Vull agrair-vos l’exemple que significa aquesta lluita per a la joventut, com ho són també la vaga dels conductors d’autobusos, la vaga general d’ensenyament, la lluita a Durex i tants altres conflictes que ens mostren l’autèntica injustícia en què es fonamenta el sistema capitalista. Accions com aquestes són necessàries per combatre “el efecto Iguazú”.

Comunicado de los huelguistas de hambre de SEAT

Han sido necesarios 15 días de huelga de hambre, el paro de una gran parte de la plantilla el pasado día 6 y la amenaza de nuevos paros, junto con la acción de las gentes solidarias de dentro y fuera de Catalunya, para que el Presidente de SEAT Sr. Erich Schmit haya acordado con los representantes de UGT y CCOO abrir de nuevo el reingreso de los despedidos pendientes de reincorporación a SEAT.

Las informaciones que hemos recibido a lo largo de ayer martes, entre ellas las declaraciones del Presidente del Comité de Empresa Matías Carnero a TV3 anunciando que en virtud del acuerdo alcanzado con el Presidente de SEAT reingresarían todos los despedidos, así como las manifestaciones verbales de responsables de la Empresa en la mediación ante inspección de trabajo y en los contactos habidos con representantes de CGT en el mismo sentido, lo que nos permite valorar, a pesar de la ausencia de un acuerdo escrito con las debidas garantías, que se ha reabierto el reingreso para todos los despedidos/as.

Hemos podido verificar que durante el día de ayer la Empresa ha llamado a cuatro de los despedidos a revisión médica, entre ellos una compañera que optó por la vía judicial.

Además, hemos recibido un primer mensaje conjunto de UGT y CCOO donde se nos informa del acuerdo contraído con la Dirección de SEAT y se nos solicita, para evitar el deterioro de nuestra salud, que valoremos dar por concluida nuestra huelga de hambre a la espera de que los acuerdos se cumplan en su globalidad. También hemos recibido un comunicado de CGT donde se nos informa del “desbloqueo” de la posición de la Empresa y se nos pide levantar, aunque sea temporalmente la huelga de hambre.

En base al conjunto de estos datos y la petición que nos han hecho llegar muchos compañeros/as de la plantilla de SEAT y de las organizaciones solidarias, hemos decidido suspender la huelga de hambre indefinida a partir de hoy día 20 de febrero.

Somos conscientes que tendremos que seguir vigilantes, los despedidos/as junto con todos los trabajadores/as de SEAT, para que la Dirección cumpla con los compromisos de reingreso de todos los despedidos y para que toda la Representación sindical vele por su cumplimiento.

Es nuestro deseo que finalice satisfactoriamente este conflicto tan traumático para todos los trabajadores. De lo contrario volveremos con nuevas acciones.

Esperamos celebrar lo antes posible el reingreso de todos los despedidos/as con el conjunto de trabajadores y trabajadoras de SEAT y con la gente solidaria que nos ha brindado su apoyo y afecto en esta larga lucha de más de dos años.

17º Día de huelga de hambre. Martorell, a las 12:00 horas, 20 de febrero 2008


Firman los huelguistas de hambre: Diosdado Toledano y José Mª Requena

14-F, vaga general a l'ensenyament

En defensa de l'ensenyament públic i de qualitat

14 DE FEBRER
VAGA i MANIFESTACIÓ

A les 12 hores, de Plaça Universitat a Plaça Sant Jaume
No volem aquesta llei

Rebutgem el contingut de la proposta de bases per una Llei d'Educació a Catalunya (LEC) i fem una crida al professorat i al conjunt de la ciutadania a mobilitzar-se per aconseguir la seva retirada.

1. La millora de l'educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial de les escoles ni per la lògica del mercat, sinó per un augment seriós de la inversió, que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l'alumnat.

2. La Llei obre noves vies de privatització de l'educació. Promou formes de gestió privada al centres públics, que podrien passar directament a mans d'entitats vàries.

3. La Llei aposta per una desregulació de les condicions laborals del professorat. A través d'aquesta Llei, l'Administració pretén eludir la seva responsabilitat en la marxa de l'ensenyament públic, tot traspassant-la als propis centres.

USTEC·STEs (IAC) CCOO ASPEPC-SPS FETE-UGT CGT



Més informació: http://www.ccooensenyament.net/

El meu salari

La setmana passada vaig llegir un post molt interessant al blog del Joan Josep Nuet (senador d’EUiA) en el que deixava “les coses clares” sobre el seu salari com a senador. Em va semblar un gran exercici de transparència política, i vaig pensar que jo també faria el mateix “un dia d’aquests”.

Després de la meva abstenció a l’increment de retribucions al darrer ple, han aparegut rumors referents al meu salari com a regidor. No és que vulgui donar massa importància a aquest fet, però sí m’ha ajudat a decidir-me a escriure aquest post avui, així evito que puguin haver-hi malentesos (perquè els rumors no els podré evitar, donada la meva condició de regidor).

Treballo com a programador a una empresa química de Montcada, de dilluns a divendres, 6 hores al dia (no en faig 8 perquè l’empresa no vol). El meu salari anual, a data 31 de desembre de 2007, és de 20.919€ bruts que, un cop aplicades les pertinents retencions en matèria d’IRPF, seguretat social i formació, rebo en 12 mensualitats de 1092€ i tres pagues extres de 1204€. Com molta altra gent, pago un lloguer a preu abusiu de mercat (600€/mes).

Per la meva activitat com a regidor tinc les següents retribucions: 400€ per assistència a ple i 270€ per assistència a la comissió informativa de mediambient i territori, on sóc portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA. Això vol dir, 670€ bruts al mes, 11 mesos l’any (a l’agost no hi ha ple ni comissions informatives). Tal com em van explicar a l’àrea de recursos humans, l’ajuntament paga una quantitat fixa cada mes, 530€ bruts (520€ després d’aplicar la retenció mínima d’IRPF, 2%) i al final de l’any “polític” (juny), es liquida en funció del número de sessions a les que s’hagi assistit (òbviament no es cobra pels plens o comissions informatives a les que no s’hi assisteix).

El destí d’aquesta retribució és fàcil: EUiA. Dels 520€ que cobro cada mes dono 350€ a l’assemblea local d’EUiA (és públic que volem obrir un local a Cerdanyola, perquè no en tenim encara). Els 170€ restants me’ls quedo jo per pagar l’IRPF en la propera declaració de renda, perquè òbviament no pagaré de la meva butxaca l’increment d’impostos que em suposa rebre retribucions de l’ajuntament. El mes de juny faré liquidació, un cop hagi fet la declaració de renda, i donaré a EUiA la resta.

Abstenció al ple de gener

En el ple d'avui m'he abstingut en la votació del punt 6 ("RATIFICACIÓ RESOLUCIÓ INCREMENT RETRIBUCIONS I INDEMNITZACIONS PER ASSISTÈNCIA A SESSIONS") , on es proposava aplicar l'increment del 2% d'IPC previst, tant a treballadors i treballadores de l'ajuntament com càrrecs polítics, expressant un vot diferenciat respecte del grup municipal. Vull deixar clar que és una posició política, no personal, encara que, evidentment, la comparteixo. Us deixo la meva intervenció al ple, on s'argumenta el sentit del meu vot.

Bona nit a tothom.

Voldria aprofitar aquest torn de Precs i Preguntes per explicar el perquè de la meva abstenció en el punt 6 de l’ordre del dia. Així evitem possibles lectures interessades.

En primer lloc, vull deixar molt clar que estic plenament a favor de l’increment del 2% (IPC previst) per a les treballadores i treballadors de l’ajuntament, com no podia ser d’una altra manera. Aquest és un dret que, com a sindicalista, he defensat, defenso i defensaré, perquè és una eina que tenim la classe treballadora per defensar que els nostres salaris no perdin poder adquisitiu, o en perdin menys, juntament amb la revisió salarial.

Ara bé, no estic d’acord amb que aquesta pujada també s’apliqui al càrrecs polítics. Ja vaig mostrar el meu desacord amb l’increment de les retribucions per als regidors i regidores el passat mes de juny. En aquella ocasió, el 18%, una mesura difícilment defensable davant dels treballadors i les treballadores, a qui volem representar en aquest ajuntament.

Aquesta nova pujada, del 2% d’IPC, hauria de ser absorbida pel 18% que ja es va incrementar ara fa poc mes de 6 mesos. No ha estat així, i és per aquest motiu que he optat per l’abstenció en aquest punt.

Moltes gràcies.

Hospital 100% públic

(publicat al TOT Cerdanyola del 31/01/2008)

Ningú no posa en dubte que tindrem un nou hospital comarcal. El problema és quan. Amb un Taulí més col•lapsat que mai, la conselleria de salut ha anunciat la seva posada en funcionament a finals del 2011. Casi dos anys de retard i que no passi res més.

Més enllà d’això, l’element clau és el procediment de construcció i, sobretot, el model de gestió. Personalment aposto per la titularitat i la gestió 100% públiques, tant dels serveis sanitaris com dels auxiliars, única fórmula per garantir la igualtat davant un dret bàsic com és la salut. No m’empasso la fal•laç consigna que públic és tot allò que es paga amb diner públic, argument que justifica privatitzacions encobertes que obren la veda per que grans empreses facin el seu agost parasitant el sistema públic de salut. I és que no em surten els números: la gestió privada és més cara, precaritza el servei o precaritza els treballadors de la sanitat, però la plusvàlua de les empreses gestores ha de sortir d’algun lloc. De fet, estic convençut que les tres opcions són certes. Com exemple, l’hospital del Baix Llobregat, construït per un promotor privat que rep a canvi la gestió durant 30 anys (un peatge?). La pròpia Organització Mundial de la Salut reconeix que aquest model és més car que la construcció i gestió públiques tradicionals, genera un descens de qualitat assistencial i, això sí, prioritza els beneficis de les empreses privades.

Oficialment la conselleria no s’ha pronunciat sobre el tema, però ja sonen campanes de que la gestió serà concedida al Consorci del Parc Taulí. Caldrà estar alerta i exigir que l’hospital sigui 100% públic.