dijous, d’octubre 30, 2008

"La Cultura del Mal", una guía del antiamericanismo

Abans de comentar el llibre, prefereixo deixar algunes cites de la contraportada, on s'explica clarament el seu contingut:

«Éste no es otro libro más sobre la política exterior de EE.UU. Tampoco es otro de los que -a modo de resumen de periódicos- sólo hablan de Bush, relaciones Al Qaeda-Irak, armas de destrucción masiva... La Cultura del Mal concentra, quizás por primera vez, en un único texto, todos los aspectos denigrantes de lo que es hoy EE.UU., su cultura, sistema, forma de vida..., aportándonos una amplísima radiografía social, respaldada por las fuentes más solventes, y mirando hacia el futuro que todo ello nos depara.

Se ponen de relieve nuevos argumentos para la que es probablemente la corriente ideológica global con más seguidores: el "antiamericanismo" o lo que es lo mismo, el "pro" nuestra cultura y forma de vida. Se reconstruye desde la Historia la esencia de su pueblo y cultura actual, en cuanto a su forma de vida de escasos valores. Se reivindica la cultura latina como opción de un modelo digno, no sin criticarse a ésta por importar a ciegas todas las modas y tendencias de EE.UU., a través de los medios de idiotización masiva y de exposición constante de sucesos y localismos.»

«Estamos ante un nuevo modelo colonial totalmente distinto a los anteriores, por su novedoso formato de invasión cultural, por ser el de mayor magnitud jamás y por ser el primero que comete sus crímenes en el nombre de la "democracia". A pesar de ello, aún queda gente que piensa que pronunciarse o luchar contra esto es sólo una moda, cuando la historia siempre terminó convirtiendo en una obligación individual de todos combatir al imperio dominante de cada momento.»

Aquest lllibre, publicat el 2005, analitza la cultura, model econòmic i societat nordamericanes, alló que des del discurs oficial es presenta com a paradigma de societat moderna, lliure i democràtica, el model a seguir per totes les societats del món. Es tracta d'una crítica àcida, directa, on es donen dades objectives que deixen veure quin és exactament el model social que subtilment (o potser no tant) es va imposant arreu. Com diu l'autor, en aquest llibre no s'explica res de bo de la cultura nordamericana, sinó els aspectes més denigrants i ridículs de la seva societat. Si el que es vol es conèixer les "coses bones", existeixen milers de llibres, pel·lícules i sèries de televisió. El llibre aprofita l'espai en quelcom més profitós: donar arguments als diferents pobles del món per a que conservin la seva propia cutura i idiosincràsia.

Tot i no estar d'acord amb tot el que es planteja en el llibre, sí que s'hi poden trobar centenars d'elements i arguments per tal d'analitzar la cultura i societat de l'actual potència imperial, dels que voldria destacar aquells que m'han cridat més l'atenció (no per que expliquin res de nou) :
  1. La gran crisi del sistema economico-financer nordamericà. Parlar avui d'una gran crisi del sistema financer dels Estats Units i, en conseqüència, del sistema financer internacional no és cap descobriment. Però tenint present que el llibre es va publicar el 2005, és interessant llegir que 3 anys enrere ja es podia veure la crisi del model neoliberal (que els Estats Units han anat imposant a la resta de societats a través d'organismes com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, l'Organització Mundial del Comerç...), basat en la pura especulació i l'apropiació de la riquesa generada per les altres societats a través de mecanismes com el deute extern o les guerres de rapinya (la llista d'intervencions militars dels Estats Units en els últims 110 anys inclou 76 paísos!).
  2. La indústria armamentística controla la política exterior i interior nordamericana. El pressupost en armament i R+D+I armamentística marca la línia política de tots els seus governs, independentment del "color" polític del president de torn. És impressionant la quantitat de recursos que destinen a crear noves armes, entre les que destaca el projecte HAARP ("High Frequency Active Auroral Research Program", programa de recerca d'alta freqüència en aurores actives), un laboratori gegant on es desenvolupen experiments destinats a modificar el clima, amb la finalitat de provocar huracans, terretrèmols i altres catàstrofes naturals (molt més barat que una bomba atòmica). Existirà alguna relació entre aquest projecte i els huracans que han arrasat Cuba aquest estiu? ("Científicos afirman que los huracanes que asolaron Cuba fueron "fabricados" por EEUU", laRepublica.es)
  3. El paper dels mitjans de comunicació de masses per crear "enemics invisibles". Ja he comentat en posts anteriors quina opinió tinc dels anomenats mass media. És indubtable que són un dels pilars sobre els que es sustenta el sistema social i polític nordamericà, basat en inculcar la por de la població a "enemics invisibles" (comunisme, terrorisme internacional...), per tal de crear l'estat d'opinió que justifica la violació dels drets més fonamentals en nom de la "seguretat", la "llibertat" i la "democràcia".
  4. La CIA és el grup terrorista que més sabotatges, atemptats, cops d'estat i conspiracions té en el seu historial. Del paper de la CIA en el derrocament de governs democràtics i establiment de governs titelles repressors dels seus propis pobles està tot dit. Com exemple, podriem llistar un per un tots els països llatinoamericans i els dictadors imposats des de Washington. També dins el propi territori dels Estats Units, com les "estranyes" morts de lluitadors pels drets civils com Martin Luther King o Malcolm X. Però vull citar un cas concret, del que al llibre es parla àmpliament (reproduint informes desclasificats del Pentàgon). És l'anomenada "Operació Mangosta", un pla detallat de la CIA, que incloïa atacs a la base naval de Guantànamo (territori il·legalment ocupat), bombardejos a infraestructures nordamericans, sabotatges i assessinats a mans de mercenaris disfresats de soldats cubans, amb la intenció de culpabilitzar el govern de Fidel Castro i així justificar una invasió militar oberta de la major de les Antilles. Tota una demostració dels valors democràtics i de respecte de la vida que els Estats Units volen exportar a tot el món.

divendres, d’octubre 10, 2008

Manifestació en defensa de Bolívia

Bolívia, ferida pels assassins de sempre

A Bolívia, un centenar de famílies, algunes d’elles hereves de nazis que van fugir, concentren 25 milions d’hectàrees de les terres més fèrtils, els boscos, els jaciments de gas, petroli i minerals a més de l’industria agrària, el comerç exterior, la banca, la quasi totalitat dels mitjans de comunicació i amb això, el poder polític.

De mitjana, una família de terratinents posseeix 250.000ha de terres fèrtils, mentre que una família camperola té a penes una hectàrea ja esgotada i poc productiva. L’origen de la sedició dels nuclis de poder de l’orient bolivià, és la revisió d’aquesta estructura de propietat.

Desprès de ratificar el suport a Evo Morales i la legitimitat del seu govern, obtenint el 68% dels vots, l’ofensiva del poder colonial i neoliberal, va deixar a Pando el passat mes de setembre, entitats de l’estat destruïdes, desenes de ferits, 18 camperols i camperoles assassinats i 40 desapareguts.

En un moment esperançador per als pobles de Abya Yala (el continent americà) i quan s’apropa el 12 d’octubre, les persones i organitzacions socials que ens adherim a aquest document:
  • Denunciem als grans mitjans d’informació que distorsionen els fets i perpetuen l’engany.
  • Rebutgem els intents de promoure la desintegració del país.
  • Rebutgem la ingerència del govern nord-americà.
  • Exigim un judici i un càstig per a tots els responsables dels actes de violència i de la massacra de camperols a Pando.
  • Recolzem les politiques impulsades pel govern bolivià que intenten restituir la propietat de les terres i de l’estat als seus propietaris legítims.
  • Recolzem la consolidació del procés de canvi i de participació ciutadana a través la realització del referèndum sobre el nou text constitucional que permetrà acabar amb l’actual sistema de propietat de la terra i altres formes d’explotació encara vigents.
  • Recolzem els processos d’unitat dels pobles d’Amèrica del Sud i el Carib.
Donar suport a la consolidació del procés de canvi a Bolívia i treballar per la unitat dels pobles de Abya Ayala és una manera de caminar cap a un altre món possible

Assemblea permanent de suport al poble bolivià.

diumenge, d’octubre 05, 2008

Sobre la zona esportiva de Les Fontetes

Després de les declaracions que ens els darrers dies s’han fet al voltant del retard en l’aprovació de l’expedient de contractació de la gestió i explotació de la zona esportiva de Les Fontetes, voldria fer alguns comentaris com a regidor i membre d’EUiA de Cerdanyola.
  1. La retirada de l’ordre del dia del ple del juliol del punt en qüestió va ser una decisió de l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, que es va prendre sense consultar-ho amb el conjunt del grup municipal d’ICV-EUiA, ni tan sols amb els portaveus d’Esquerra Unida i Alternativa. Els regidors d’EUiA, com la majoria de membres del consistori, vam assabentar-nos de la retirada del punt a l’inici del mateix ple municipal.

  2. Tal i com va passar al ple de setembre, on l’expedient es va aprovar amb els 13 vots d’ICV, CIU i PP, el punt es podria haver aprovat el juliol amb els mateixos vots favorables, independentment de l’abstenció d’EUiA. Així doncs, el retard en la contractació de la gestió no es pot atribuir a EUiA, i són altres qui n’han de donar les explicacions pertinents.

  3. Com ja vaig manifestar durant el debat d’aquest punt al ple de setembre, EUiA pensem que les característiques d’aquest equipament esportiu permeten que sigui l’Ajuntament qui se’n faci càrrec de la gestió de forma directa, és a dir, sense donar l’explotació a una empresa privada. Si una empresa privada és capaç de fer la inversió necessària per adequar les instal•lacions, gestionar-les i, tot i així, obtenir beneficis cobrant per alguns serveis que allà s’hi oferiran, creiem que l’Ajuntament pot gestionar l’equipament sense que suposi una càrrega financera per als comptes municipals, mantenint la rendibilitat social que tot servei públic té l’obligació de garantir. O és que l’Ajuntament permetria que els beneficis de l’empresa concessionària surtin de la precarització de les condicions laborals i salarials del treballadors contractats per a realitzar les tasques?

  4. El programa electoral d’ICV-EUiA a les eleccions municipals del 2007 deia, al punt 4.1.1, que “...cal manifestar amb tota claredat que no és cert que qualsevol servei públic externalitzat es presta millor que des de la pròpia Administració Pública. Cal denunciar que molts serveis externalitzats s’han fet a costa de rebaixar les condicions sociolaborals dels treballadors/es.”. El mateix programa també deia, al punt 4.3.3, que “L’Ajuntament ha d’exigir que els serveis externs que contracti no estiguin formats per Empreses de Treball Temporal ni empreses de serveis integrals. A més, ha de cercar la internalització dels serveis.”. Són aquestes les propostes programàtiques, acordades al si de la coalició ICV-EUiA, les que recolzen la postura d’EUiA contra l’externalització d’aquest servei.

  5. Vull denunciar públicament la manca de voluntat del grup de CiU i, en especial, del regidor d’esports Fèlix Riba, a seure amb els representants d’EUiA per discutir sobre la gestió de l’equipament esportiu de Les Fontetes. Ja al mes de juliol EUiA vam manifestar a ICV i CiU la nostra postura, i d’ençà fins el passat ple de setembre, ni CiU ni el responsable d’esports no han intentat en cap moment reunir-se amb nosaltres per intentar “desencallar” la qüestió, tenint en compte que ara, amb supina demagògia, ens atribueixen a nosaltres el retard en la concessió.

  6. No és la primera vegada que ICV pren decisions sense comptar amb l’opinió dels representants municipals d’EUiA. Com exemple podria posar les al•legacions que, com Ajuntament de Cerdanyola, es van fer al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), on es va consensuar un document conjunt amb la resta de grups municipals però no amb nosaltres, coneixent la nostra negativa a la proposta de túnel d’Horta, tant viari com ferroviari. La negativa a realitzar i actualitzar un cens real d’habitatges buits a Cerdanyola és un altre exemple, com ho és la manca de voluntat per implantar mecanismes de participació ciutadana real en l’elaboració dels pressupostos municipals.

Carles Escolà Sànchez
Regidor d’EUiA de Cerdanyola

dissabte, d’octubre 04, 2008

L’Amèrica Llatina que desperta

(publicat al TOT Cerdanyola del 02/10/2008)

El passat 15 de setembre la cimera de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) va aprovar una declaració històrica que, “curiosament”, ha passat desapercebuda pels mitjans de comunicació de masses. Per primer cop han decidit de forma majoritària defensar la seva sobirania com a pobles i han recolzat el govern bolivià front el cop d’estat que la dreta reaccionària i racista ha iniciat amb el suport dels Estats Units. Avui cap nació llatinoamericana està sola, al contrari que fa 35 anys, quan el govern d’Allende va ser derrocat amb el silenci i la complicitat dels països veïns.

Cada nació al seu ritme, però indubtablement l’Amèrica Llatina està canviant. Cinc segles de saquejos, genocidi dels pobles originaris, repressió i, en les últimes dècades, guerra bruta contra tots aquells que alçaven la veu han anat configurant uns moviments socials que poc a poc s’han organitzat per crear instruments polítics amb els quals arribar al poder i transformar les seves societats. Els pobles llatinoamericans han despertat. Els marcs de col•laboració i solidaritat entre nacions germanes es consoliden, en un procés d’integració regional cap a l’anomenada segona independència, per alliberar-se de les cadenes que els lliguen a l’imperi del nord.

Lamentablement les esquerres europees, en una mostra de supina miopia política, continuem mirant amb recel i superb paternalisme els processos socials endegats a l’altre costat de l’Atlàntic. Seguim analitzant el món amb el prisma eurocentrista, negant-nos a admetre que el centre de gravetat de la revolució s’ha allunyat de la industrialitzada Europa i s’ha situat a l’Amèrica Llatina. I mentre no acceptem aquesta realitat, continuarem en l’espiral del possibilisme i el tacticisme que ens està condemnant a la desaparició.