El joc de les cadires

Els grups del govern (PSC i CiU) aprovaven al ple de març el reglament que regularà el funcionament de les escoles bressol municipals. El text, que té l'objectiu d'unificar els models de gestió de les dues escoles bressol municipals actuals, opta per la gestió privada. Quina sorpresa! Ja fa temps que algunes empreses locals presionen per un moviment en aquest sentit, pensant sobretot en les noves escoles bressol que s'han de construir.

El meu objectiu en aquest article, però, no és analitzar aquest model de gestió, sobre el que sempre m'he posicionat clarament en contra. Del que vull parlar és del "curiós" (però no sorprenent) canvi de papers experimentat per PSC i ICV, després de l'intercanvi de cadires govern-oposició. Posaré un parell d'exemples on això s'ha vist molt clar.

ICV, novament a l'oposició, ha recuperat el discurs d'esquerres oblidat el 2003 a l'accedir a l'alcaldia. Sí, aquelles propostes que sistemàticament s'ha negat a tirar endavant en els 6 anys al capdavant del govern. El model de gestió de les escoles bressol municipals és molt paradigmàtic. Recordo, quan jo formava part del grup municipal ICV-EUiA, discusions sobre aquest mateix tema, on el llavors alcalde, Antoni Morral, defensava obertament la gestió indirecta de les escoles bressol. Curiosament, com diu l'actual regidora d'educació, l'exalcalde afirmava que la gestió indirecta no significava la privatització del servei. No només això, sinó que esmerçava esforços en convèncer que aquest model era el que calia extendre a d'altres serveis públics, com per exemple al futur hospital Ernest Lluch. Ara a l'oposició, ICV no té cap problema en afirmar que la gestió indirecta d'un servei públic és de dretes i munta numerets com el del passat ple municipal d'abril. Potser per recolzar aquesta postura esgrimiran la gestió directa de l'escola bressol Cordelles, però això va ser més accidental que cap altra cosa. La necessitat d'una ràpida solució al problema amb Tàndem va obligar a optar per la gestió directa, i es va preferir esperar a la construcció de les tres noves escoles bressol municipals per obrir el meló de la privatització de la gestió. Per què sinó van allargar la concessió de la gestió de l'escola bressol de Montflorit?

L'altre exemple és el nou intent de trancament del CAP Fontetes. El passat estiu, destacats membres del PSC local afirmaven que el màxim culpable del tancament, si finalment es produia, era el llavors alcalde, Antoni Morral. Curiosament, a l'accedir a l'alcaldia, el PSC de la ciutat no va tenir cap problema de capgirar el seu discurs i dir que tot s'estava solucionant, quan la realitat és que avui tot continua igual: un únic metge al CAP Fontetes, no hi ha pediatra i la ratio de pacients per metge supera en un 50% la mitja. Però això sembla estar dins de la normalitat per al nou regidor de salut pública i per a la resta de regidors del PSC, qun fa pocs mesos estaven encantats de sortir al carrer a defensar la sanitat pública (la mateixa sanitat pública que està privatitzant una consellera del PSC, Marina Geli). Ara que tenen l'alcaldia, que CatSalut se'n surti amb aquesta nova agressió a l'ambulatori de Fontetes ja no és un problema de ciutat i per això ja no en parlen.

Tot plegat, una nova mostra del que en realitat són aquests partits auto-proclamats d'esquerres, molt reivindicatius a l'oposició però igual que la dreta quan governen. Diuen que a les persones, i jo ho estenc als grups polítics, cal jutjar-les pel que fan i no pel que diuen. Així doncs, queda clar que si volem polítiques d'esquerres a Cerdanyola, cal construir un espai polític alternatiu i popular. Algunes i alguns ja ens hi hem posat a la feina.

Crida al compromís per una Cerdanyola digna, lliure i democràtica

Els cerdanyolencs i cerdanyolenques signants d’aquest manifest expressem públicament el nostre compromís col·lectiu per capgirar la greu situació política i social que viu la nostra ciutat. La denúncia d’aquesta situació i el compromís per transformar la nostra ciutat parteix d’un conjunt de persones unides per uns criteris polítics i socials compartits que són els següents:

• Defensa del dret a la participació i democràcia real de la població
• Defensa del territori i dels recursos naturals del medi ambient.
• Defensa dels serveis públics de gestió pública de qualitat. Suport a les reivindicacions socials en favor dels interessos col·lectius.
• Reivindicació de la justícia social i defensa dels drets i llibertats de totes les persones.
• Reivindicació de l’Autodeterminació del Poble Català i de tots els pobles.
• Suport a la lluita d’alliberament de gènere i superació de la societat sexista.

Per una Cerdanyola de mans netes
L’onada de descrèdit que darrerament ha envoltat els ajuntaments catalans i el conjunt de l’administració política, com a conseqüència de la corrupció, fa que a Cerdanyola també ens preguntem sobre com s’ha gestionat l’urbanisme a la nostra ciutat, i les relacions existents entre polítics i empresaris.

Constatem amb preocupació que la corrupció és consubstancial a la política del règim actual. És per això que proposem l’adopció d’un codi ètic de funcionament per als càrrecs electes i per a tot el sistema de funcionament local. Unes mesures de fàcil aplicació i que ja s’apliquen a molts llocs, i que el conjunt de formacions consolidades en el règim actual sempre han rebutjat. Cal sanejar la política local i iniciar una transformació cap a una Cerdanyola digna i de futur, i per això EXIGIM:

• Limitació dels càrrecs electes i la seva rotació periòdica.
• No professionalització de la política.
• Finançament net i transparent dels partits i les campanyes electorals.
• Potenciació d’òrgans ciutadans de participació –tant a nivell municipal com als barris- de caràcter vinculant, amb capacitat de control de la tasca de govern.

Fem una CRIDA AL COMPROMÍS a totes les persones que creguin que és possible construir una Cerdanyola digna, lliure i democràtica per a què s’afegeixin a aquest manifest aportant el seu nom i cognom enviant un correu electrònic a l’adreça cridaalcompromis@gmail.com

Els sotasignants convoquem el poble de Cerdanyola a un acte obert que tindrà lloc el proper mes de febrer.


Més informació:
http://cridaalcompromis.blogspot.com/

Sobre la zona esportiva de Les Fontetes

Després de les declaracions que ens els darrers dies s’han fet al voltant del retard en l’aprovació de l’expedient de contractació de la gestió i explotació de la zona esportiva de Les Fontetes, voldria fer alguns comentaris com a regidor i membre d’EUiA de Cerdanyola.

1. La retirada de l’ordre del dia del ple del juliol del punt en qüestió va ser una decisió de l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, que es va prendre sense consultar-ho amb el conjunt del grup municipal d’ICV-EUiA, ni tan sols amb els portaveus d’Esquerra Unida i Alternativa. Els regidors d’EUiA, com la majoria de membres del consistori, vam assabentar-nos de la retirada del punt a l’inici del mateix ple municipal.


2. Tal i com va passar al ple de setembre, on l’expedient es va aprovar amb els 13 vots d’ICV, CIU i PP, el punt es podria haver aprovat el juliol amb els mateixos vots favorables, independentment de l’abstenció d’EUiA. Així doncs, el retard en la contractació de la gestió no es pot atribuir a EUiA, i són altres qui n’han de donar les explicacions pertinents.


3. Com ja vaig manifestar durant el debat d’aquest punt al ple de setembre, EUiA pensem que les característiques d’aquest equipament esportiu permeten que sigui l’Ajuntament qui se’n faci càrrec de la gestió de forma directa, és a dir, sense donar l’explotació a una empresa privada. Si una empresa privada és capaç de fer la inversió necessària per adequar les instal•lacions, gestionar-les i, tot i així, obtenir beneficis cobrant per alguns serveis que allà s’hi oferiran, creiem que l’Ajuntament pot gestionar l’equipament sense que suposi una càrrega financera per als comptes municipals, mantenint la rendibilitat social que tot servei públic té l’obligació de garantir. O és que l’Ajuntament permetria que els beneficis de l’empresa concessionària surtin de la precarització de les condicions laborals i salarials del treballadors contractats per a realitzar les tasques?


4. El programa electoral d’ICV-EUiA a les eleccions municipals del 2007 deia, al punt 4.1.1, que “...cal manifestar amb tota claredat que no és cert que qualsevol servei públic externalitzat es presta millor que des de la pròpia Administració Pública. Cal denunciar que molts serveis externalitzats s’han fet a costa de rebaixar les condicions sociolaborals dels treballadors/es.”. El mateix programa també deia, al punt 4.3.3, que “L’Ajuntament ha d’exigir que els serveis externs que contracti no estiguin formats per Empreses de Treball Temporal ni empreses de serveis integrals. A més, ha de cercar la internalització dels serveis.”. Són aquestes les propostes programàtiques, acordades al si de la coalició ICV-EUiA, les que recolzen la postura d’EUiA contra l’externalització d’aquest servei.


5. Vull denunciar públicament la manca de voluntat del grup de CiU i, en especial, del regidor d’esports Fèlix Riba, a seure amb els representants d’EUiA per discutir sobre la gestió de l’equipament esportiu de Les Fontetes. Ja al mes de juliol EUiA vam manifestar a ICV i CiU la nostra postura, i d’ençà fins el passat ple de setembre, ni CiU ni el responsable d’esports no han intentat en cap moment reunir-se amb nosaltres per intentar “desencallar” la qüestió, tenint en compte que ara, amb supina demagògia, ens atribueixen a nosaltres el retard en la concessió.


6. No és la primera vegada que ICV pren decisions sense comptar amb l’opinió dels representants municipals d’EUiA. Com exemple podria posar les al•legacions que, com Ajuntament de Cerdanyola, es van fer al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), on es va consensuar un document conjunt amb la resta de grups municipals però no amb nosaltres, coneixent la nostra negativa a la proposta de túnel d’Horta, tant viari com ferroviari. La negativa a realitzar i actualitzar un cens real d’habitatges buits a Cerdanyola és un altre exemple, com ho és la manca de voluntat per implantar mecanismes de participació ciutadana real en l’elaboració dels pressupostos municipals.
   

Carles Escolà Sànchez
Regidor d’EUiA de Cerdanyola

Contradiccions

(publicat al TOT Cerdanyola del 22/05/2008)

L’anunci de tancament de Tàndem ha tornat a posar de manifest la precària situació de l’educació infantil a Cerdanyola, un dèficit denunciat des de fa anys per entitats socials de la vila. Aquestes reivindicacions ciutadanes ja van aconseguir que la legislatura passada es projectessin tres noves escoles bressol públiques. Ara cal, com s’està fent, pressió social per que es posin en funcionament i, mentre no arriba aquest moment, que no es perdin les poques places existents. La mobilització és un instrument important de participació en la política.

Aquesta “crisi” també ha posat de relleu les contradiccions existents al sí del govern municipal. I no parlo de crítiques, fins i tot dures, a la gestió, doncs un pacte de govern no implica haver d’estar d’acord amb tot el que el soci fa. Tampoc silenci. Però carregar, amb una sobredosi de demagògia, contra els posicionaments ideològics dels altres és anar més enllà. Parlo dels que afirmen que des de determinades ideologies es desconfia de la concertació i que arriben a dir que alguns preferim una gestió “amb funcionaris a l’estil soviètic”.

Alguns tenim molt clar que els serveis públics cal gestionar-los públicament i que la millor manera “que té l’administració per cooperar amb la societat” és establir mecanismes de participació ciutadana i no a través d’empreses privades. Entenc que això provoqui urticària als que defensen la política de l’externalització massiva. Només espero que no ens acusin de tenir cua i banyes i fer olor de sofre.

Malauradament, aquestes coses passen en un govern amb fortes contradiccions ideològiques. Alguns ja ho vam avisar. L’ajuntament no és només un òrgan de gestió, també hi ha contingut polític.

Abstenció al ple de gener

En el ple d'avui m'he abstingut en la votació del punt 6 ("RATIFICACIÓ RESOLUCIÓ INCREMENT RETRIBUCIONS I INDEMNITZACIONS PER ASSISTÈNCIA A SESSIONS") , on es proposava aplicar l'increment del 2% d'IPC previst, tant a treballadors i treballadores de l'ajuntament com càrrecs polítics, expressant un vot diferenciat respecte del grup municipal. Vull deixar clar que és una posició política, no personal, encara que, evidentment, la comparteixo. Us deixo la meva intervenció al ple, on s'argumenta el sentit del meu vot.

Bona nit a tothom.

Voldria aprofitar aquest torn de Precs i Preguntes per explicar el perquè de la meva abstenció en el punt 6 de l’ordre del dia. Així evitem possibles lectures interessades.

En primer lloc, vull deixar molt clar que estic plenament a favor de l’increment del 2% (IPC previst) per a les treballadores i treballadors de l’ajuntament, com no podia ser d’una altra manera. Aquest és un dret que, com a sindicalista, he defensat, defenso i defensaré, perquè és una eina que tenim la classe treballadora per defensar que els nostres salaris no perdin poder adquisitiu, o en perdin menys, juntament amb la revisió salarial.

Ara bé, no estic d’acord amb que aquesta pujada també s’apliqui al càrrecs polítics. Ja vaig mostrar el meu desacord amb l’increment de les retribucions per als regidors i regidores el passat mes de juny. En aquella ocasió, el 18%, una mesura difícilment defensable davant dels treballadors i les treballadores, a qui volem representar en aquest ajuntament.

Aquesta nova pujada, del 2% d’IPC, hauria de ser absorbida pel 18% que ja es va incrementar ara fa poc mes de 6 mesos. No ha estat així, i és per aquest motiu que he optat per l’abstenció en aquest punt.

Moltes gràcies.

Pressupost: bo o dolent?

(publicat al TOT Cerdanyola del 10/01/2008)

Crec que no sorprendré ningú si dic que el pressupost municipal del 2008 no és el que m’agradaria. Preferiria un pressupost més valent, que apostés per la recuperació de serveis externalitzats, que fomentés l’autoconstrucció i altres fórmules d’urbanisme alternatiu i, sobretot, lliure de la rapinya dels bancs i les grans empreses. Dissortadament, l’actual correlació de forces, tant a l’eix esquerra-dreta com dins de l’esquerra, és la que és i no era d’esperar un pressupost revolucionari. Cerdanyola no és Marinaleda.

Tot i això, hi ha un avenç en matèria de polítiques socials, un avenç que per mi és un element a valorar. Perquè aquest pressupost permet que Cerdanyola tingui polítiques dignes de promoció social i, especialment, recursos suficients per a les necessitats derivades de la Llei de la Dependència. També s’incrementen els recursos per a polítiques de salut pública, ensenyament, igualtat, cooperació, solidaritat i gent gran.

Per la meva participació més directa, destaco l’aposta que es fa en l’àmbit de joventut, una de les àrees més oblidades en pressupostos anteriors. Aquest cop es consignen els recursos per tirar endavant algunes de polítiques de joventut que Cerdanyola necessita, entre elles, el procés participatiu de disseny del que serà un nou Casal de Joves, una demanda més que justa donada la precarietat d’equipaments juvenils que patim.

No nego que en el futur caldrà avançar molt més en aquesta línia. Però també, i tant important o més, caldrà crear dinàmiques que vagin implicant la ciutadania en la pròpia elaboració del pressupost. La participació ha de ser l’element clau de propers pressupostos, on conjuntament càrrecs polítics, tècnics i veïns i veïnes es corresponsabilitzin en la gestió dels recursos públics. Aquest és el gran repte que una Cerdanyola d’esquerres ha d’afrontar.