Hi ha eleccions a Cuba?

La resposta a aquesta pregunta és clara: SÍ. Encara que els grans mitjans de comunicació no n’hagin dit res, el passat 20 de gener es van celebrar eleccions a Cuba per elegir la composició de les assemblees provincials i nacional, com es fa cada 5 anys (2 anys i mig en el cas de les assemblees municipals). A diferència de les anomenades “democràcies occidentals”, on els electors només poden votar candidatures tancades configurades per les organitzacions polítiques, a Cuba els candidats i candidates són proclamats pels electors de la seva circumscripció i després són els mateixos electors els que trien quins dels candidats postulats seran els seus representants. Ja de pas, dir que els representants no reben remuneració pel seu càrrec, rendeixen comptes periòdicament davant els seus electors i poden ser revocats en qualsevol moment per aquests. En qualsevol cas, no és l’objectiu d’aquest post analitzar el funcionament del procés electoral cubà. Si voleu saber més sobre el tema, us proposo un parell d’articles, un a Rebelion.org i un altre a Kaosenlared.net.

L’element en que vull centrar-me és en la cobertura informativa que se n’ha fet des d’aquí. Millor dit, la no cobertura informativa, com a mínim als grans mitjans de comunicació (tret de breus mencions, molt de passada, tot sigui dit). És només a través de mitjans comercials de menor tirada o mitjans alternatius que ens arriba informació sobre aquests comicis. Us deixo alguns enllaços que he trobat:
http://www.granma.cubaweb.cu/secciones/elecciones2005/index.html
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=50202
http://www.argenpress.info/notaprint.asp?num=051230&parte=0
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=62187

Aquest silenci informatiu dels mass media és molt sospitós. I dic això, perquè contrasta amb la seva línia habitual de “transparència” i “objectivitat” a l’hora de donar tot tipus de notícies sobre Cuba. Uns mitjans que miren amb lupa els errors dels govern cubà (de la Revolució) i que magnifiquen problemes puntuals i anecdòtics presentant-los com si fossin conflictes socials a la illa, casualment no consideren d’importància unes eleccions on s’escullen els delegats i delegades a les assemblees provincials i els diputats i diputades a l’assemblea nacional. Aquest últims, a més, encarregats d’escollir el govern i el president. Molt sospitós...

Òbviament es tracta d’una actuació deliberada. És evident que la notícia d’un procés electoral a Cuba podria crear contradiccions en més d’un i d’una, no només pel fet de que hi hagin eleccions a una suposada dictadura, sinó pel propi funcionament del procés electoral, participatiu de debò, al contrari de les “democràcies occidentals” com la nostra. Contradiccions que podrien dur a pensaments fora dels límits establerts pel sistema. I no és d’estranyar que sigui així, si analitzem una mica (no cal anar massa al detall) la línia editorial d’aquests gran mitjans de comunicació: defensa acèrrima del neoliberalisme i negació i criminalització de les experiències alternatives que posen en dubte aquest model. En això, tots estan d’acord, mitjans progres i conservadors. No és difícil d’entendre el perquè, tenint en compte que són grans capitals (nacionals i transnacionals) els que controlen el “mercat de la informació”. Ningú no tira pedres sobre la seva teulada. També estan els mitjans públics, suposadament més objectius. Malauradament, y a los hechos me remito, estan massa controlats per empreses privades (anunciants) i acaben informant del mateix, encara que amb un enfocament lleugerament diferent (depenent del govern de torn), però en el fons silencien tant com el privats (algú ha vist alguna cosa del Fòrum Social Català a TV3?).