(publicat al TOT Cerdanyola del 27/03/2008)IU ha patit una clara desfeta electoral, víctima del “tsunami bipartidista” i d’una llei electoral manifestament injusta. La polarització del vot té per causa fonamental l’actitud dels grans mitjans de comunicació que, com si es tractés d’unes eleccions presidencials, han limitat les opcions a dues, PP (dreta) i PSOE (“esquerra”). Els tele-debats a dos en són un bon exemple. També cal afegir la invocació al vot útil per aturar la dreta, tònica a totes les campanyes. L’impacte de la llei electoral és més evident, doncs és força injust que més de 900.000 vots es tradueixin només en 2 diputats.
Aquests factors expliquen part del retrocés en vots, però no l’expliquen completament. És més fàcil tirar pilotes fora i justificar-se en elements externs, doncs altra cosa implica un exercici d’autocrítica que algunes i alguns no semblen voler fer. Com s’entén, sinó, que el 1996 IU obtingués 21 escons? El context històric era diferent a l’actual, però el bipartidisme i la injusta llei electoral ja existien. La resposta demana analitzar perquè IU ha passat de més de 2’5 milions de vots a menys d’1 milió i perquè tants moviments socials ja no la consideren el seu referent polític.
Sense dubte s’obre una nova etapa a IU. Cal fer un replantejament global per reconstruir l’organització sobre pilars diferents, arrelada al carrer, als centres de treball, als moviments socials, capaç de generar una proposta política engrescadora. Fa temps que calia fer-ho, però ara ja no es pot ajornar més. O salvem l’únic referent polític estatal de l’esquerra alternativa o n’haurem de construir un altre des de cero. Jo aposto per reconstruir el que tenim.
2 comentaris:
Jo aposto per intentar reconstruir la que tenim... Però, fent referència tant a IU com a EUiA, s'haurien de fer molts canvis, i a les assemblees del juny (IU) i tardor (EUiA) veurem quin rumb agafa la nau.
Treballarem per reconstruir, però si la cadira de la institució de torn o bé la política de llepar les restes dels plats ha de primar sobre l'autocrítica, les dimissions (que n'hi han d'haver, a EUiA també), el replantejament de la Coalició amb ICV, l'organització interna, baixar al carrer, i moltes coses més... Si acabarà per ser més important cuants regidors s'han tret a les pròximes municipals que de quins moviments socials som portaveus, l'esquerra alternativa té la seva tomba preparada. Aleshores muntarem una altre cosa.
Totalment d'acord. Només afegir aquest enllaç:
http://manifiestoasambleaiu2008.wordpress.com/
És un manifest molt interessant que està rebent moltes adhesions.
Publica un comentari a l'entrada