Després de molts mesos donant voltes a això de tenir el meu blog, finalment m'he decidit... Bé, de fet m'han ajudat a decidir-me (Chache, eres muy convincente cuando quieres...jejeje). Fa un any vaig crear aquest blog i fins ara no l'havia fet servir massa, excepte per penjar algunes fotos d'un viatge a Berlín i poc més. A partit d'ara miraré d'anar-lo actualitzant amb reflexions personals, articles, fotografies i tot allò que consideri interessant.
Per començar, deixo una petita biografia sobre la meva vida, per si em voleu conèixer una mica millor.
Salut!!
Vaig néixer a Sabadell, a la maternitat de Santa Fe, encara que els meus pares vivien a Ciutat Badia (actualment Badia del Vallès, autèntic exemple de la mala planificació i l’especulació que van caracteritzar les “solucions” del franquisme a les migracions interiors dels 60 i els 70), població on vaig passar els meus 10 primers anys de vida. Quan tenia 10 anys la meva família es va traslladar a Barberà del Vallès, però vaig seguir fent la meva vida social a Badia.
Amb els 18 anys acabats de fer, vaig començar Enginyeria Informàtica a la UAB (de la que avui encara em falten algunes assignatures per acabar), i va ser allà on vaig començar a participar d’activitats reivindicatives, encara que sense militar a cap organització estudiantil ni política. Aprofitant les “llargues” vacances com a universitari, treballava de “propaganda” a una discoteca de Malgrat de Mar, feina que em va permetre començar a pagar-me les meves despeses i estalviar diners per marxar d’Erasmus a Frankfurt (Alemanya) el curs 1999-2000 (amb 21 anyets). A més d’aprendre alemany, la meva estada a Frankfurt em va donar la possibilitat de conviure amb persones de moltes cultures i molt diverses (a la residència hi ha via gent dels cinc continents). Però, per sobre de tot, la meva estada allà em va permetre viure pel meu compte per primer cop.
Tot just tornat d’Alemanya, vaig començar a treballar com a programador a una petita empresa de Barberà i vaig decidir que no volia tornar a viure amb els meus pares, així que vaig marxar a viure a Cerdanyola del Vallès (compartint pis, clar), on he viscut fins avui. El 2001 vaig començar a treballar a una empresa química de Montcada, al principi com a becari (becari-precari!!) i a partir del 2002 ja en plantilla. Treballar a una multinacional va fer que les meves idees “encara només teòriques” sobre la lluita de classes s’anessin concretant en qüestions del dia a dia, i es per això que vaig decidir afiliar-me a CCOO i participar a la candidatura per les eleccions sindicals del novembre del 2002, on vaig ser escollit membre del Comitè d’empresa. Simultàniament vaig començar a militar a l’assemblea de Cerdanyola d’EUiA.
I bé, en l’àmbit de l’oci, m’agrada anar a concerts (hip-hop, punk, ska... i tota la música que transmeti missatges combatius), veure pel•lícules (malgrat agradar-me moltes, vull destacar “El Gran Lebowski”), sortir a la nit amb amics i amigues (a llocs on no discriminen en funció de l’aparença física i especialment on no cobren a l’entrada), viatjar (a qualsevol lloc on tingui l’oportunitat), conèixer gent nova i altres cultures... I, com no podia ser d’una altra manera, m’encanta passar-me hores conversant sobre política...
Per començar, deixo una petita biografia sobre la meva vida, per si em voleu conèixer una mica millor.
Salut!!
Vaig néixer a Sabadell, a la maternitat de Santa Fe, encara que els meus pares vivien a Ciutat Badia (actualment Badia del Vallès, autèntic exemple de la mala planificació i l’especulació que van caracteritzar les “solucions” del franquisme a les migracions interiors dels 60 i els 70), població on vaig passar els meus 10 primers anys de vida. Quan tenia 10 anys la meva família es va traslladar a Barberà del Vallès, però vaig seguir fent la meva vida social a Badia.
Amb els 18 anys acabats de fer, vaig començar Enginyeria Informàtica a la UAB (de la que avui encara em falten algunes assignatures per acabar), i va ser allà on vaig començar a participar d’activitats reivindicatives, encara que sense militar a cap organització estudiantil ni política. Aprofitant les “llargues” vacances com a universitari, treballava de “propaganda” a una discoteca de Malgrat de Mar, feina que em va permetre començar a pagar-me les meves despeses i estalviar diners per marxar d’Erasmus a Frankfurt (Alemanya) el curs 1999-2000 (amb 21 anyets). A més d’aprendre alemany, la meva estada a Frankfurt em va donar la possibilitat de conviure amb persones de moltes cultures i molt diverses (a la residència hi ha via gent dels cinc continents). Però, per sobre de tot, la meva estada allà em va permetre viure pel meu compte per primer cop.
Tot just tornat d’Alemanya, vaig començar a treballar com a programador a una petita empresa de Barberà i vaig decidir que no volia tornar a viure amb els meus pares, així que vaig marxar a viure a Cerdanyola del Vallès (compartint pis, clar), on he viscut fins avui. El 2001 vaig començar a treballar a una empresa química de Montcada, al principi com a becari (becari-precari!!) i a partir del 2002 ja en plantilla. Treballar a una multinacional va fer que les meves idees “encara només teòriques” sobre la lluita de classes s’anessin concretant en qüestions del dia a dia, i es per això que vaig decidir afiliar-me a CCOO i participar a la candidatura per les eleccions sindicals del novembre del 2002, on vaig ser escollit membre del Comitè d’empresa. Simultàniament vaig començar a militar a l’assemblea de Cerdanyola d’EUiA.
I bé, en l’àmbit de l’oci, m’agrada anar a concerts (hip-hop, punk, ska... i tota la música que transmeti missatges combatius), veure pel•lícules (malgrat agradar-me moltes, vull destacar “El Gran Lebowski”), sortir a la nit amb amics i amigues (a llocs on no discriminen en funció de l’aparença física i especialment on no cobren a l’entrada), viatjar (a qualsevol lloc on tingui l’oportunitat), conèixer gent nova i altres cultures... I, com no podia ser d’una altra manera, m’encanta passar-me hores conversant sobre política...
7 comentaris:
Ei Carles!
Benvingut al món dels Blogs Cerdanyolencs.
Cada vegada som més!
Per cert que guapo que estàs a la foto de la presentació, el regidor más atractivo de Cerdanyola sin duda.
Ja et tinc lyncat i em pasaré per aquí sovint.
Una salutació!
Jejeje. La foto és d'Irlanda, al comtat de Donegal (Dun na nGal, en gaèlic). Sembla que estigui en plan pose sexy, però és cosa del vent, perquè estavem a uns penya-segats força alts.
Jo també et tinc fitxat. Aniré visitant el teu blog.
Salut!!
Benvingut a la blogsfera de Cerdanyola!
Ja em diras que t'ha semblat Bloody Sunday.
Ei, Roger!! T'afegeixo a la meva llista de blogs enllaçats.
Dissabte vaig veure Bloody Sunday. És una gran película, tan pel contingut i el rerefons històric, com per la manera d'explicar la història. Es genial que es mostri la perspectiva dels diferents personatges (manifestants, parlamentari, comandament militar, soldats...). De totes maneres, la vull tornar a veure (si, sóc un friki, m'agrada veure les pelis dues vegades...
Salut!!
Per mi Bloody Sunday és una de les 10 millors pelis que he vist mai. I la banda sonora d'U2, brutal.
Benvingut a la blogsfera Carles!
Veig que això no para de creixer, m'agrada!
Per cert, l'altre dia anava parlant pel mòvil i amb molt de fred cap a casa!
Molta sort!
Ei!!! Si, es que havia estat mirant el teu blog (recomanació del Chache) i just et vaig trobar pel carrer. Per cert, jo venia d'un sopar i anava un mica perjudicat...jejeje
Publica un comentari a l'entrada