Memorial als soldats soviètics caiguts en l'alliberament de Berlín. Està situat a Straße des 17. Juni, molt a prop del Reichstag (actual Bundestag, parlament federal alemany). Malgrat estar situat al sector oest de la ciutat, el memorial va sobreviure als anys de guerra freda i encara avui es considera un símbol de la ciutat.
Al mateix memorial hi han dos tanks soviètics dels què varen participar en la lluita contra les tropes nazis.
Més endavant, continuant la mateixa Straße des 17. Juni, trobem la Porta de Brandenburg (Brandenburger Tor), emblemàtica "frontera" entre els dos sectors de la ciutat durant el temps del mur. Al costat est de la porta, a l'anomenat passeig Unter den Linden, proliferen edificis de la nova "alemanya reunificada", convertint el passeig en un boulevard comercial (com canvien les coses...).
Baixant per Friedrichstraße arribem al Checkpoint Charlie, antiga posta de control de l'exèrcit dels Estats Units, una altra "frontera" entre els dos sectors de la ciutat. Va ser desmantellat després de la caiguda del mur, però la ciutadania va demanar que el Checkpoint Charlie es tornés a instal·lar, com a part de la història de Berlin. S'hi ha ubicat al costat el Mauermuseum (museu del mur) i, lamentablement, diverses botigues de souvenirs en les que fins i tot es poden comprar postals amb un troç del mur (amb un segell que certifica la seva autenticitat, com no podia ser d'una altra manera...).
Molt a prop, de tornada cap al sector oriental de la ciutat, vàrem veure alguns Trabant (popularment coneguts com Trabi), joia de la indústria automobilística de la RDA (la carroseria estava feta d'una barreja de plastic i cartró).
Continuant el camí trobem la Universitat Humbold, una de les més importants d'alemanya, i que té l'honor de ser la universitat on va estudiar Karl Marx. L'edifici té una patí al darrera, punt de reunió dels estudiants, on hi ha un monument en record dels morts en la lluita contra el nazi-feixisme.
"Als caiguts en la lluita contra el feixisme hitlerià - La vostra mort ens compromet"
Caminant pel passeig Unter den Linden arribem a una de les artèries del Berlín est, la Karl-Liebnecht-Straße, carrer que ha mantingut el seu nom original després de la reunificació.
Molt a prop d'Alexanderplatz, enblemàtica plaça berlinesa, al costat de la famosa Fernsehturm (torre de televisió), hi ha el conegut monument a Karl Marx i Friedrich Engels, els "pares" del socialisme científic.
Més endavant, al costat sud de Karl-Liebnecht-Straße, està ubicat l'ajuntament de Berlín, conegut com a Rotes Rathaus (ajuntament roig), que fou l'ajuntament del Ostberlín (Berlín oriental).
Ja passada Alexanderplatz veiem dos carrers amb nom interessant...
Al final de Rosa-Luxemburg-Straße, trobem la seu central de DIE LINKE, la Karl-Liebnecht-Haus, edifici històric que va convertir-se en el focus de la revolució obrera de 1919, revolució en la que es va proclamar la República Socialista d'Alemanya.
En un carrer del darrera, hi ha una placa conmemorativa als Brigadistes Internacionals alemanys que varen lluitar contra el feixisme a la Guerra Civil espanyola.
A les afores de Berlín, a Potsdam (s'hi arriba facilment amb el S-Bahn), hi ha el Charlottenhof Schloß, conegut perquè en ell es van signar els acords entre la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, amb els que varen "repartir-se" el territori alemany després de la Segona Guerra Mundial.
La "modernitat" de la nova alemanya (capitalista) ha portat a convertir els "ninots" dels semàfors del Berlín oriental en el souvenir més característic de la ciutat (samarretes, clauers, miniatures i molts altres objectes de merchandising). El més curiós de tot és que es presenta als turistes com un símbol identitari berlinès, quan aquests semàfors encara existeixen a la resta de ciutats de l'antiga RDA (les fotos següents són de Leipzig).
Lluny de Berlín, a Dresden, al davant de l'ajuntament de la ciutat, es pot trobar un monument d'homenatge a les obreres alemanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada