Prou mentides! Volem l’hospital JA!

(publicat al TOT Cerdanyola del 31/12/2008)

Que encara no sapiguem quan tindrem el nou hospital és indignant. Fa més d’un any i mig que la construcció hauria d’haver començat i l’equipament hauria d’entrar en funcionament el 2010. Si més no, aquest és el calendari que el 7 de febrer del 2006 responsables del departament de salut van anunciar a l’Ajuntament de Cerdanyola davant els alcaldes de la Mancomunitat, durant la presentació del pla director de l’hospital. Un calendari ratificat un mes després per la pròpia consellera de salut. La crua realitat, però, és que a dia d’avui no s’ha fet la cessió dels terrenys a la Generalitat i el concurs d’idees encara s’està realitzant. De l’inici de la construcció ni se sap i ja s’està parlant del 2015 per a la posada en funcionament.

Més indignant encara són les reiterades mentides dels responsables polítics de les diferents administracions implicades (ajuntaments, Mancomunitat i Generalitat), que sense cap mena d’escrúpols, continuen afirmant que s’està complint el calendari previst. Aquesta actitud és especialment greu en el cas dels alcaldes, que en lloc de posar-se del costat dels seus veïns i veïnes per exigir la construcció immediata, prefereixen apuntar-se al discurs oficial de que tot va bé. Però del retard ningú no dóna explicacions, perquè tots en són responsables.

Quan la defensa de la sanitat pública i de qualitat hauria de ser una prioritat política, donat el col•lapse que patim a la comarca, els alcaldes, suposadament d’esquerres, estan més preocupats en promoure infraestructures faraòniques com el túnel d’Horta i signar convenis amb associacions empresarials i cambres de comerç. Caldrà, doncs, continuar sortint al carrer a denunciar aquesta situació.

En defensa de Nicaragua

Managua. Radio La Primerísima. | diciembre 20, 2008

Este es el texto de una carta firmada por varias personas preocupadas por la campaña de gobiernos extranjeros en contra de Nicaragua. Es una iniciativa surgida desde un grupo de nicaragüenses e internacionalistas, con el objetivo de despertar la conciencia mundial sobre lo que ocurre en este país centroamericano, víctima de una feroz campaña de acoso y derribo ejecutada por las fuerzas oligárquicas locales, financiada y dirigida por Estados Unidos y los más poderosos gobiernos europeos.

Si compartes su contenido y deseas adherirte, por favor envía un correo a carta@tortillaconsal.com indicando tu nombre, tu ciudad y país de domicilio. Si lo haces a nombre de una entidad, por favor indícanos cuál es y su país/ciudad de domicilio.

Asimismo, si tienes un poco de tiempo para Nicaragua, te solicitamos lo hagas circular entre quienes creas pueden sumarse a este Manifiesto.

Queremos cerrar este ciclo de firmas el 10 de enero de 2009, cuando se cumplen dos años del gobierno sandinista.

Nuestra idea es edificar un muro internacional en defensa de Nicaragua.

Gracias por tu solidaridad

EN DEFENSA DE NICARAGUA

La mayoría de América Latina vive un proceso de liberación nacional irreversible. Sus pueblos han elegido gobiernos que han emprendido un camino de independencia, dignidad y soberanía, para sacudirse la tutela extranjera que durante siglos los había sometido por la fuerza de las armas, la represión y la miseria.

En noviembre de 2006, el pueblo nicaragüense eligió al Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) para dirigir su destino y desde el 10 de enero de 2007, el nuevo gobierno ha reiniciado el proceso de autodeterminación nacido el 19 de julio de 1979 y que había sido abandonado durante 17 años por tres gobiernos capitalistas neoliberales, antidemocráticos y antinacionales.

Nicaragua ha recuperado la dignidad nacional con un gobierno independiente de los poderes imperiales, que ha vuelto a colocar a los más pobres como centro de las políticas de desarrollo.

Como parte de ese proceso, Nicaragua se ha sumado a la Alternativa Bolivariana para los pueblos de Nuestra América (ALBA) y con el generoso respaldo de numerosos pueblos y gobiernos, especialmente Cuba y Venezuela, el gobierno sandinista aplica distintos programas mediante los cuales el pueblo nicaragüense ha recuperado gran parte de sus derechos sociales y económicos, abriendo las posibilidades para el progreso nacional, democrático y socialista.

Pero así como ocurrió durante los años 80, cuando Estados Unidos lanzó su guerra de agresión contra el pueblo nicaragüense y la Revolución Popular Sandinista, hoy Nicaragua debe enfrentar una despiadada campaña de mentiras y chantajes promovidas desde Washington y varias capitales europeas, bajo el esquema de contrainsurgencia informativa en la guerra de baja intensidad, con el objetivo de impedir el desarrollo independiente que encabeza el gobierno del presidente Daniel Ortega.

Esta campaña ha recrudecido en los últimos meses, con el objetivo de desacreditar la inobjetable y contundente victoria electoral del FSLN en las elecciones municipales del pasado 9 de noviembre, cuando los nicaragüenses validaron en las urnas su respaldo al nuevo rumbo del país.

El extremo de esta campaña, ha sido la suspensión de la ayuda al pueblo nicaragüense. Es inaceptable que los gobiernos de los países desarrollados utilicen el dinero que sus propios pueblos destinan a los países más empobrecidos, como arma política de dominación imperialista.

Por todo ello, nosotros y nosotras, mujeres y hombres libres que creemos que Otro Mundo es Posible,

Declaramos:

1. Nuestro incondicional respaldo al derecho del pueblo nicaragüense a su autodeterminación y soberanía nacional, sin injerencias extranjeras de ningún tipo.

2. Nuestro apoyo al rumbo independiente, soberano y popular del gobierno del FSLN, encabezado por el presidente Daniel Ortega.

3. Nuestro regocijo por la victoria sandinista en 105 de 146 gobiernos municipales.

Rechazamos y condenamos:

1. La injerencia extranjera en los asuntos internos de Nicaragua.

2. La política de chantaje que ejecutan los gobiernos de Estados Unidos y de la Unión Europea.

3. La campaña de mentiras desatada por las corporaciones y multinacionales de la (des) información internacional.

Exhortamos:

1. A los pueblos de todo el mundo, en especial los europeos y norteamericano, a renovar sus lazos de amistad con Nicaragua, presionando a sus respectivos gobiernos para que multipliquen los fondos destinados para erradicar la pobreza y para obligarlos a que no sigan entrometiéndose en los asuntos del pueblo nicaragüense.

2. A los comunicadores sociales y en especial, a los medios de comunicación alternativos, a romper el silencio sobre la situación nicaragüense, e informar activamente con veracidad e independencia, sobre lo que realmente ocurre en Nicaragua y la región centroamericana.

3. A los gobiernos progresistas e independientes de América Latina y del mundo, a volcar su solidaridad con el pueblo nicaragüense y su gobierno legítimo, democráticamente electo.

MANIFESTACIÓ 20 DE DESEMBRE: "PER A QUAN L'HOSPITAL?"

Xerrada-debat: "Contra la crisi capitalista, respostes i fets des d'Amèrica Llatina"

Comunicat

Després del procés assembleari que Esquerra Unida i Alternativa ha realitzat en les darreres setmanes, els sotasignats vam obrir un procés de reflexió col•lectiva sobre la nostra continuïtat o no en aquesta organització política.

L’experiència de la 5a Assemblea Nacional, on el debat sobre les qüestions més crítiques (principalment la coalició amb ICV i el balanç de l’acció del Govern d’Entesa) va ser amputat tant com va ser possible, ens va demostrar la manca de voluntat d’autocrítica a EUiA i la impossibilitat d’un canvi d’estratègia. Més encara quan es culpabilitza els moviments socials i col•lectius de l’esquerra alternativa del seu distanciament d’EUiA, sense fer cap reflexió de perquè Esquerra Unida no és un instrument vàlid per als sectors més combatius de la societat. D’aquesta assemblea nacional vam sortir amb la conclusió que el canvi, si encara quedava alguna possibilitat, només podia donar-se a l’àmbit local. Aquest fet ens va portar a centrar els nostres esforços a l’assemblea local, en la creença que la precària situació d’EUiA a Cerdanyola no podia continuar i això permetria arribar a acords organitzatius i estratègics.

En aquest context va tenir lloc, el passat 22 de novembre de 2008, una assemblea local d’EUiA que tenia per objectiu fer balanç del primer any i mig del govern municipal, així com de la situació organitzativa d’EUiA a Cerdanyola. Una assemblea que suposava una oportunitat de superar la divisió interna produïda pel pacte de govern municipal amb CiU (un pacte en contra dels propis acords del Consell Nacional). Per la nostra part, proposàvem a l’assemblea una nova estratègia política local, que permetés EUiA de Cerdanyola recuperar l’esperit de moviment polític i social, d’esquerres i alternatiu, arrelat al carrer. Calia superar les contradiccions generades per la nostra participació a un govern municipal que camina en una direcció massa diferent respecte de les propostes programàtiques d’EUiA de Cerdanyola per a les eleccions municipals (document presentat en roda de premsa el 22 de març de 2007).

Lamentablement, l’assemblea no va servir per a superar la divisió, doncs la majoria va decidir tombar la nostra proposta sense ni tan sols obrir la possibilitat de negociació per a trobar punts d’acord sobre els quals reconstruir la unitat. La manca de voluntat de fer un balanç crític de la precària situació organitzativa actual i la desconnexió respecte de la base social de l’esquerra alternativa local, ens porta a la conclusió que també a Cerdanyola EUiA està esgotada com a projecte polític alternatiu i de transformació social. L’actual estratègia política, centrada en la supervivència de l’organització per sobre del propi projecte, amputa l’activitat política al carrer, condicionant-la a la presència i acció institucional, impedint avançar en la consolidació d’una base social organitzada de l’esquerra alternativa i plural.

És per això que hem decidit continuar el nostre treball polític fora d’EUiA i per tant, hem tramitat la nostra baixa com a militants d’aquesta organització. En coherència amb aquesta decisió, el company Carles Escolà ha presentat la seva dimissió com a regidor de l’ajuntament de Cerdanyola, conscient que la seva acta no el pertany a ell sinó a la coalició ICV-EUiA.

A partir d’ara volem contribuir a obrir un procés de reflexió i debat amb altres col•lectius i persones de l’esquerra alternativa de Cerdanyola, per tal de cercar els punts de coincidència sobre els què construir espais de treball polític de base i de confluència amb els moviments socials. La pluralitat i la diversitat, trets característics de l’esquerra alternativa i revolucionària, no han de suposar cap obstacle, ans al contrari, són una oportunitat d’enriquiment col•lectiu i l’autèntica força de tot projecte de transformació social. Un projecte que avui, amb un context de crisi capitalista global, exigeix el millor de tots i totes nosaltres per aixecar alternatives populars que ens condueixin a una societat més justa, igualitària i lliure: el Socialisme del Segle XXI.


Carles Escolà Sànchez
Iván González Galdeano
Adrià Hernando Fresco
Sergio Rodríguez Salces
Héctor Sierra de Jorge
Ex-militants d’EUiA de Cerdanyola del Vallès

Manifestació conjunta dels treballadors/-es de Zobele, Sugrañes i Riviere

MANIFESTACIÓ CONTRA ELS EXPEDIENTS DE REGULACIÓ A ZOBELE, SUGRAÑES I RIVIERE.

NO A LA DESLOCALITZACIÓ!

QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS CAPITALISTES!

CONVOCATÒRIA:
DIVENDRES 12 DE DESEMBRE
A LES 18:00H
DAVANT DE L'AJUNTAMENT DE CERDANYOLA

Per la III República. No a la Constitució monàrquica del 78.

Solidaritat amb les lluites

(publicat al TOT Cerdanyola del 04/12/2008)

Les darreres setmanes són diverses les lluites endegades a Cerdanyola. La crisi econòmica ja es visualitza pels carrers de la nostra vila, en forma de mobilitzacions de col•lectius de treballadors i treballadores que lluiten per la defensa dels seus llocs de treball. És el cas dels treballadors de Sugrañes, que han començat la seva lluita contra l’ERO amb el que l’empresa intenta deixar sense feina 80 persones. També tenim per davant el tancament de Zobele, que deixarà al carrer unes 165 persones més. Riviere, el conveni dels treballadors municipals... I el que encara està per venir.

El moviment estudiantil també està en peu de guerra. La lluita contra l’anomenat pla de Bolonya s’està intensificant a la UAB. Creix el nombre de facultats ocupades pels estudiants per exigir un procés democràtic, obert a tota la comunitat universitària, per decidir la implantació o no dels nous plans d’estudi. Per contra, el rectorat intenta reprimir les protestes tramitant l’expulsió d’alguns líders estudiantils, creient que així s’acabaran les mobilitzacions. Ans al contrari, les expulsions només aconseguiran implicar més estudiants en la lluita, com a resposta a la repressió.

Front aquest escenari, que tendirà a créixer, és necessari que tot el poble cerdanyolenc ens solidaritzem amb les lluites que s’estan duent a terme a la nostra ciutat. No podem romandre de braços creuats mentre els nostres veïns i veïnes han iniciat una lluita que en el fons té un caràcter global i, per tant, ens afecta a tots i totes. Suport, difusió dels conflictes, implicació en les mobilitzacions, col•laborar en la unificació de les lluites. La nostra solidaritat avui serà la nostra força demà.

Banc del Temps de Badia del Vallès

CHARLA INFORMATIVA SOBRE EL BANCO DEL TIEMPO QUE SE ESTÁ CREANDO EN BADIA

MIERCOLES DIA 26 DE NOVIEMBRE
LUGAR: CENTRO CÍVICO (BADIA)
HORA:18:00

Més informació: http://bancotiempobadia.blogspot.com/

Jornada de debat 15/11: governs territorials de salut i participació ciutadana

Temps de crisi, temps de lluites

(publicat al TOT Cerdanyola del 06/11/2008)

A hores d’ara tothom és conscient que l’economia global està en crisi. L’especulació i el benefici a curt termini, trets característics del capitalisme, han portat el sistema financer nord-americà a un col•lapse que, com una taca d’oli, s’estén arreu. La globalització ha mostrat la seva cara més fosca.

En el sector industrial català aquesta crisi s’està traduint en un creixent nombre d’expedients de regulació que amenacen milers de llocs de treball. Nissan és un exemple ben conegut, perquè posa de relleu el caràcter rapinyaire dels grups industrials transnacionals, que durant anys han estat acumulant beneficis astronòmics i ara maniobren per carregar la factura de la crisi sobre els treballadors. Però el moviment obrer més combatiu s’està organitzant per plantar cara. La crisi no l’hem provocat els treballadors i no la pagarem.

Aquest context econòmic coincideix amb un moment d’importants lluites socials. Les mobilitzacions contra la directiva de les 65 hores, contra la directiva de la vergonya, pel dret a l’habitatge o la lluita contra la nova llei d’educació (el proper 13 de novembre hi ha convocada un important vaga).

Arriben temps de mobilització social. Temps de defensar els drets aconseguits amb les lluites del passat i organitzar les actuals. D’enllaçar-les. Temps de crear xarxes de solidaritat. I això passa per construir instruments polítics capaços d’aglutinar les diferents lluites, de coordinar-les, de crear sinèrgies per avançar col•lectivament. Cal un debat profund del conjunt de l’esquerra alternativa, un procés d’unificació programàtica i d’acció que vagi configurant les necessàries organitzacions de lluita per fer front als nous temps. Un procés des de les bases. Si no ho fem ara, perdrem l’oportunitat... i una important batalla històrica.

"La Cultura del Mal", una guía del antiamericanismo

Abans de comentar el llibre, prefereixo deixar algunes cites de la contraportada, on s'explica clarament el seu contingut:

«Éste no es otro libro más sobre la política exterior de EE.UU. Tampoco es otro de los que -a modo de resumen de periódicos- sólo hablan de Bush, relaciones Al Qaeda-Irak, armas de destrucción masiva... La Cultura del Mal concentra, quizás por primera vez, en un único texto, todos los aspectos denigrantes de lo que es hoy EE.UU., su cultura, sistema, forma de vida..., aportándonos una amplísima radiografía social, respaldada por las fuentes más solventes, y mirando hacia el futuro que todo ello nos depara.

Se ponen de relieve nuevos argumentos para la que es probablemente la corriente ideológica global con más seguidores: el "antiamericanismo" o lo que es lo mismo, el "pro" nuestra cultura y forma de vida. Se reconstruye desde la Historia la esencia de su pueblo y cultura actual, en cuanto a su forma de vida de escasos valores. Se reivindica la cultura latina como opción de un modelo digno, no sin criticarse a ésta por importar a ciegas todas las modas y tendencias de EE.UU., a través de los medios de idiotización masiva y de exposición constante de sucesos y localismos.»

«Estamos ante un nuevo modelo colonial totalmente distinto a los anteriores, por su novedoso formato de invasión cultural, por ser el de mayor magnitud jamás y por ser el primero que comete sus crímenes en el nombre de la "democracia". A pesar de ello, aún queda gente que piensa que pronunciarse o luchar contra esto es sólo una moda, cuando la historia siempre terminó convirtiendo en una obligación individual de todos combatir al imperio dominante de cada momento.»

Aquest lllibre, publicat el 2005, analitza la cultura, model econòmic i societat nordamericanes, alló que des del discurs oficial es presenta com a paradigma de societat moderna, lliure i democràtica, el model a seguir per totes les societats del món. Es tracta d'una crítica àcida, directa, on es donen dades objectives que deixen veure quin és exactament el model social que subtilment (o potser no tant) es va imposant arreu. Com diu l'autor, en aquest llibre no s'explica res de bo de la cultura nordamericana, sinó els aspectes més denigrants i ridículs de la seva societat. Si el que es vol es conèixer les "coses bones", existeixen milers de llibres, pel·lícules i sèries de televisió. El llibre aprofita l'espai en quelcom més profitós: donar arguments als diferents pobles del món per a que conservin la seva propia cutura i idiosincràsia.

Tot i no estar d'acord amb tot el que es planteja en el llibre, sí que s'hi poden trobar centenars d'elements i arguments per tal d'analitzar la cultura i societat de l'actual potència imperial, dels que voldria destacar aquells que m'han cridat més l'atenció (no per que expliquin res de nou) :

1. La gran crisi del sistema economico-financer nordamericà. Parlar avui d'una gran crisi del sistema financer dels Estats Units i, en conseqüència, del sistema financer internacional no és cap descobriment. Però tenint present que el llibre es va publicar el 2005, és interessant llegir que 3 anys enrere ja es podia veure la crisi del model neoliberal (que els Estats Units han anat imposant a la resta de societats a través d'organismes com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, l'Organització Mundial del Comerç...), basat en la pura especulació i l'apropiació de la riquesa generada per les altres societats a través de mecanismes com el deute extern o les guerres de rapinya (la llista d'intervencions militars dels Estats Units en els últims 110 anys inclou 76 paísos!).
   
2. La indústria armamentística controla la política exterior i interior nordamericana. El pressupost en armament i R+D+I armamentística marca la línia política de tots els seus governs, independentment del "color" polític del president de torn. És impressionant la quantitat de recursos que destinen a crear noves armes, entre les que destaca el projecte HAARP ("High Frequency Active Auroral Research Program", programa de recerca d'alta freqüència en aurores actives), un laboratori gegant on es desenvolupen experiments destinats a modificar el clima, amb la finalitat de provocar huracans, terretrèmols i altres catàstrofes naturals (molt més barat que una bomba atòmica). Existirà alguna relació entre aquest projecte i els huracans que han arrasat Cuba aquest estiu? ("Científicos afirman que los huracanes que asolaron Cuba fueron "fabricados" por EEUU", laRepublica.es)
3. El paper dels mitjans de comunicació de masses per crear "enemics invisibles". Ja he comentat en posts anteriors quina opinió tinc dels anomenats mass media. És indubtable que són un dels pilars sobre els que es sustenta el sistema social i polític nordamericà, basat en inculcar la por de la població a "enemics invisibles" (comunisme, terrorisme internacional...), per tal de crear l'estat d'opinió que justifica la violació dels drets més fonamentals en nom de la "seguretat", la "llibertat" i la "democràcia".
4. La CIA és el grup terrorista que més sabotatges, atemptats, cops d'estat i conspiracions té en el seu historial. Del paper de la CIA en el derrocament de governs democràtics i establiment de governs titelles repressors dels seus propis pobles està tot dit. Com exemple, podriem llistar un per un tots els països llatinoamericans i els dictadors imposats des de Washington. També dins el propi territori dels Estats Units, com les "estranyes" morts de lluitadors pels drets civils com Martin Luther King o Malcolm X. Però vull citar un cas concret, del que al llibre es parla àmpliament (reproduint informes desclasificats del Pentàgon). És l'anomenada "Operació Mangosta", un pla detallat de la CIA, que incloïa atacs a la base naval de Guantànamo (territori il·legalment ocupat), bombardejos a infraestructures nordamericans, sabotatges i assessinats a mans de mercenaris disfresats de soldats cubans, amb la intenció de culpabilitzar el govern de Fidel Castro i així justificar una invasió militar oberta de la major de les Antilles. Tota una demostració dels valors democràtics i de respecte de la vida que els Estats Units volen exportar a tot el món.

Manifestació en defensa de Bolívia

Bolívia, ferida pels assassins de sempre

A Bolívia, un centenar de famílies, algunes d’elles hereves de nazis que van fugir, concentren 25 milions d’hectàrees de les terres més fèrtils, els boscos, els jaciments de gas, petroli i minerals a més de l’industria agrària, el comerç exterior, la banca, la quasi totalitat dels mitjans de comunicació i amb això, el poder polític.

De mitjana, una família de terratinents posseeix 250.000ha de terres fèrtils, mentre que una família camperola té a penes una hectàrea ja esgotada i poc productiva. L’origen de la sedició dels nuclis de poder de l’orient bolivià, és la revisió d’aquesta estructura de propietat.

Desprès de ratificar el suport a Evo Morales i la legitimitat del seu govern, obtenint el 68% dels vots, l’ofensiva del poder colonial i neoliberal, va deixar a Pando el passat mes de setembre, entitats de l’estat destruïdes, desenes de ferits, 18 camperols i camperoles assassinats i 40 desapareguts.

En un moment esperançador per als pobles de Abya Yala (el continent americà) i quan s’apropa el 12 d’octubre, les persones i organitzacions socials que ens adherim a aquest document:

• Denunciem als grans mitjans d’informació que distorsionen els fets i perpetuen l’engany.
• Rebutgem els intents de promoure la desintegració del país.
• Rebutgem la ingerència del govern nord-americà.
• Exigim un judici i un càstig per a tots els responsables dels actes de violència i de la massacra de camperols a Pando.
• Recolzem les politiques impulsades pel govern bolivià que intenten restituir la propietat de les terres i de l’estat als seus propietaris legítims.
• Recolzem la consolidació del procés de canvi i de participació ciutadana a través la realització del referèndum sobre el nou text constitucional que permetrà acabar amb l’actual sistema de propietat de la terra i altres formes d’explotació encara vigents.
• Recolzem els processos d’unitat dels pobles d’Amèrica del Sud i el Carib.

Donar suport a la consolidació del procés de canvi a Bolívia i treballar per la unitat dels pobles de Abya Ayala és una manera de caminar cap a un altre món possible

Assemblea permanent de suport al poble bolivià.

Sobre la zona esportiva de Les Fontetes

Després de les declaracions que ens els darrers dies s’han fet al voltant del retard en l’aprovació de l’expedient de contractació de la gestió i explotació de la zona esportiva de Les Fontetes, voldria fer alguns comentaris com a regidor i membre d’EUiA de Cerdanyola.

1. La retirada de l’ordre del dia del ple del juliol del punt en qüestió va ser una decisió de l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, que es va prendre sense consultar-ho amb el conjunt del grup municipal d’ICV-EUiA, ni tan sols amb els portaveus d’Esquerra Unida i Alternativa. Els regidors d’EUiA, com la majoria de membres del consistori, vam assabentar-nos de la retirada del punt a l’inici del mateix ple municipal.


2. Tal i com va passar al ple de setembre, on l’expedient es va aprovar amb els 13 vots d’ICV, CIU i PP, el punt es podria haver aprovat el juliol amb els mateixos vots favorables, independentment de l’abstenció d’EUiA. Així doncs, el retard en la contractació de la gestió no es pot atribuir a EUiA, i són altres qui n’han de donar les explicacions pertinents.


3. Com ja vaig manifestar durant el debat d’aquest punt al ple de setembre, EUiA pensem que les característiques d’aquest equipament esportiu permeten que sigui l’Ajuntament qui se’n faci càrrec de la gestió de forma directa, és a dir, sense donar l’explotació a una empresa privada. Si una empresa privada és capaç de fer la inversió necessària per adequar les instal•lacions, gestionar-les i, tot i així, obtenir beneficis cobrant per alguns serveis que allà s’hi oferiran, creiem que l’Ajuntament pot gestionar l’equipament sense que suposi una càrrega financera per als comptes municipals, mantenint la rendibilitat social que tot servei públic té l’obligació de garantir. O és que l’Ajuntament permetria que els beneficis de l’empresa concessionària surtin de la precarització de les condicions laborals i salarials del treballadors contractats per a realitzar les tasques?


4. El programa electoral d’ICV-EUiA a les eleccions municipals del 2007 deia, al punt 4.1.1, que “...cal manifestar amb tota claredat que no és cert que qualsevol servei públic externalitzat es presta millor que des de la pròpia Administració Pública. Cal denunciar que molts serveis externalitzats s’han fet a costa de rebaixar les condicions sociolaborals dels treballadors/es.”. El mateix programa també deia, al punt 4.3.3, que “L’Ajuntament ha d’exigir que els serveis externs que contracti no estiguin formats per Empreses de Treball Temporal ni empreses de serveis integrals. A més, ha de cercar la internalització dels serveis.”. Són aquestes les propostes programàtiques, acordades al si de la coalició ICV-EUiA, les que recolzen la postura d’EUiA contra l’externalització d’aquest servei.


5. Vull denunciar públicament la manca de voluntat del grup de CiU i, en especial, del regidor d’esports Fèlix Riba, a seure amb els representants d’EUiA per discutir sobre la gestió de l’equipament esportiu de Les Fontetes. Ja al mes de juliol EUiA vam manifestar a ICV i CiU la nostra postura, i d’ençà fins el passat ple de setembre, ni CiU ni el responsable d’esports no han intentat en cap moment reunir-se amb nosaltres per intentar “desencallar” la qüestió, tenint en compte que ara, amb supina demagògia, ens atribueixen a nosaltres el retard en la concessió.


6. No és la primera vegada que ICV pren decisions sense comptar amb l’opinió dels representants municipals d’EUiA. Com exemple podria posar les al•legacions que, com Ajuntament de Cerdanyola, es van fer al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), on es va consensuar un document conjunt amb la resta de grups municipals però no amb nosaltres, coneixent la nostra negativa a la proposta de túnel d’Horta, tant viari com ferroviari. La negativa a realitzar i actualitzar un cens real d’habitatges buits a Cerdanyola és un altre exemple, com ho és la manca de voluntat per implantar mecanismes de participació ciutadana real en l’elaboració dels pressupostos municipals.
   

Carles Escolà Sànchez
Regidor d’EUiA de Cerdanyola

L’Amèrica Llatina que desperta

(publicat al TOT Cerdanyola del 02/10/2008)

El passat 15 de setembre la cimera de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) va aprovar una declaració històrica que, “curiosament”, ha passat desapercebuda pels mitjans de comunicació de masses. Per primer cop han decidit de forma majoritària defensar la seva sobirania com a pobles i han recolzat el govern bolivià front el cop d’estat que la dreta reaccionària i racista ha iniciat amb el suport dels Estats Units. Avui cap nació llatinoamericana està sola, al contrari que fa 35 anys, quan el govern d’Allende va ser derrocat amb el silenci i la complicitat dels països veïns.

Cada nació al seu ritme, però indubtablement l’Amèrica Llatina està canviant. Cinc segles de saquejos, genocidi dels pobles originaris, repressió i, en les últimes dècades, guerra bruta contra tots aquells que alçaven la veu han anat configurant uns moviments socials que poc a poc s’han organitzat per crear instruments polítics amb els quals arribar al poder i transformar les seves societats. Els pobles llatinoamericans han despertat. Els marcs de col•laboració i solidaritat entre nacions germanes es consoliden, en un procés d’integració regional cap a l’anomenada segona independència, per alliberar-se de les cadenes que els lliguen a l’imperi del nord.

Lamentablement les esquerres europees, en una mostra de supina miopia política, continuem mirant amb recel i superb paternalisme els processos socials endegats a l’altre costat de l’Atlàntic. Seguim analitzant el món amb el prisma eurocentrista, negant-nos a admetre que el centre de gravetat de la revolució s’ha allunyat de la industrialitzada Europa i s’ha situat a l’Amèrica Llatina. I mentre no acceptem aquesta realitat, continuarem en l’espiral del possibilisme i el tacticisme que ens està condemnant a la desaparició.