Els mitjans de comunicació i Veneçuela

(publicat al TOT Cerdanyola del 04/09/2008)

Que els mitjans de comunicació de masses tenen un gran poder a l’hora d’influir en el pensament és més que evident. La importància de la propaganda mediàtica com a arma en els conflictes bèl•lics i comercials ho demostra. Conscients d’aquest poder, els grans mitjans de comunicació mundials, tots ells propietat de corporacions transnacionals, s’afanyen a donar informacions esbiaixades i, en molts casos, falses quan parlen de col•lectius, moviments socials i governs que no combreguen amb el poder establert. Veneçuela és un exemple. Diàriament apareixen notícies que, més o menys explícitament, presenten el govern d’Hugo Chávez com un règim totalitari i antidemocràtic.

Visitar aquell país llatinoamericà mostra una imatge ben diferent. Només cal voluntat d’apropar-se als barris més populars i entrar en contacte amb les capes socials tradicionalment excloses per comprovar-ho: sanitat i educació públiques, construcció d’una democràcia directa i participativa arrelada a les comunitats, reconeixement dels drets dels pobles indígenes sobre les seves terres, xarxes d’entitats públiques de crèdit per dinamitzar l’economia productiva a les comunitats més desfavorides... Un govern que ha trencat la dinàmica dels subsidis amb què malvivia la majoria de la població, substituint-la per ajuts directes que permeten les classes populars convertir-se en protagonistes del seu propi destí. Ensenyar a pescar en lloc de donar peixos.

El problema és que aquestes polítiques públiques es basen en la recuperació dels recursos naturals i el trencament dels monopolis comercials, fins ara en mans de corporacions transnacionals. No estranya, doncs, que des dels seus mitjans de comunicació carreguin amb tanta contundència i odi contra la Revolució Bolivariana. Al cap i a la fi, els interessa una Veneçuela sotmesa amb un govern que accepti l’espoli.

Breu balanç del viatge per la República Bolivariana de Venezuela

Ja he tornat del meu viatge per la República Bolivariana de Venezuela, una experiència increíble, tant des del punt de vista personal com sociopolíticament. Tot i que només han estat 16 dies, l'activitat allà ha estat molt intensa i molts els quilómetres recorreguts: Caracas, Choroní, Barquisimeto, Ciudad Bolívar i el Parc Natural de Canaima. En definitiva, un viatge força complet, on hem vist ciutat, platja, muntanya i selva, i on hem pogut gaudir de la impressionant riquesa natural que cobreix el territori veneçolà.

Agraeixo, en primer lloc, l'hospitalitat dels amics Irene i Samuel, que ens han acollit a casa seva i ens han ajudat a situar-nos a Caracas. També envio una forta abraçada als nous amics i amigues que ens han dedicat el seu temps per mostrar-nos la seva realitat quotidiana, la seva lluita concreta. Finalment, saludo la quantitat de persones que hem conegut durant el viatge, d'aquí i d'allà, turistes i rodamons, amb qui hem compartit part del nostre temps a Veneçuela.

El més fascinant, l'oportunitat de conèixer de prop el procés revolucionari que està duent a terme el poble veneçolà, un procés què no té res a veure amb la visió interessadament manipulada que n'ofereixen els grans mitjans de comunicació (propietat de grans corporacions transnacionals). Només cal parlar amb la gent del carrer, apropar-se als barris més populars, entrar en contacte amb les capes socials tradicionalment excloses i oblidades per les institucions públiques, és a dir, la majoria de la població. El poble ha despertat després de dècades de dominació imperial i per tot el país neixen i creixen centenars de projectes d'economia socialista, d'integració de sectors marginats, de lluita contra l'analfabetisme, de construcció d'un sistema públic de salut i ensenyament, mitjans de comunicació comunitaris, centres socials... I sobretot, el procés de consolidació d'un poder autènticament popular basat en els consells comunals, òrgans de democràcia directa i participativa on els propis veïns i veïnes decideixen sobre el present i el futur de les seves comunitats i són ells mateixos qui porten a terme els projectes.

Alguna gent pregunta si pels carrers de Veneçuela es respira un ambient revolucionari. La resposta és no, si ho entenem en un sentit "tradicional". Però si es veu fàcilment que la societat veneçolana està canviant, que hi ha molta gent implicada activament en el procés, que les masses estan prenent consciència del seu paper històric en la transformació social. Una societat altament polititzada. No és d'estranyar que l'oligarquia i la dreta, la mal anomenada "oposició democràtica" (com en diuen els mass-media), cada cop reconegui més obertament que la seva alternativa a Chávez no passa per cap procés electoral (ressignats a les cada cop més contundents derrotes a les urnes), sinó per una invasió nordamericana que torni a posar les coses "al seu lloc".

Per tal de poder explicar de forma més acurada les diferents experiències conegudes i viscudes a Veneçuela, aniré penjant posts específics. Així doncs, no deixeu de visitar el meu blog.

Per tot això i per molt més,

Visca la Revolució Bolivariana!

De viatge per la República Bolivariana de Venezuela

Demà a les 6:55 surto de l'aeroport del Prat camí de la República Bolivariana de Venezuela on hi estaré els propers 16 dies. A més de gaudir de les més que merescudes vacances, la idea és conèixer de prop el procés revolucionari que allà s'hi està portant a terme. La primera parada, Caracas, on els companys Irene i Samuel ens han convidat a passar un dies a casa seva. Després, ja es veurà.

Així doncs, bones vacances a tothom. Ens veiem a la tornada.

Salut!!

Comunicat de la Coordinadora per la Sanitat Pública de valoració de la manifestació del 10 de juliol

Com a col•lectiu convocant de la marxa popular del passat dijous 10 de juliol pels carrers de Montcada per a reivindicar la construcció del nou hospital manifestem el següent:

1. Agraïm la participació a la manifestació als més de 200 veïns i veïnes de Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada. La resposta ciutadana ha estat major que en l’anterior mobilització (31 de maig de 2008), fet que demostra que la nostra lluita cada cop arriba a un nombre major de persones.


2. Denunciem la manca d’informació rebuda per part dels representants de l’ajuntament de Montcada, que ens confirma l’obscurantisme amb què s’està duent a terme el procés urbanístic de cessió dels terrenys per a la construcció de l’hospital, que ja va camí dels 4 anys quan les promeses inicials parlaven d’un termini màxim de 6 mesos. Alhora, denunciem l’operació d’especulació urbanística lligada al projecte, que inclou la construcció d’habitatges al sector Redosa-Vallensana. No tenim cap dubte que aquesta és una de les causes principals de l’endarreriment en l’expropiació dels terrenys, encara que cap administració implicada ho reconegui.


3. Després de l’estiu continuarem les mobilitzacions per reivindicar la construcció immediata de l’hospital, públic i de qualitat. Estem convençuts que la pressió social és el millor instrument que tenim els veïns i les veïnes per exigir el compliment dels compromisos i és per això que exigim una reunió amb els responsables polítics dels quatre municipis i de la mancomunitat per fer-los arribar les nostres reivindicacions i que ens aclareixin en quina situació ens trobem actualment, després de les reiterades mentides i incompliments per part de la Conselleria, els ajuntaments implicats i la Mancomunitat.


4. La Coordinadora per la Sanitat Pública volem anar més enllà de la justa i necessària reivindicació del nou hospital, i denunciem el procés de privatització encoberta que pateix la sanitat pública, tant a la nostra comarca com a la resta de Catalunya i l’Estat, al qual ens hi oposem frontalment i combatrem en la mesura de les nostres possibilitats.


5. La propera reunió de la Coordinadora per la Sanitat Pública tindrà lloc dimecres 3 de setembre a les 19:00 hores al Centre Cívic del Pont Vell. Com sempre, aquesta reunió és oberta a tots els veïns i veïnes que vulguin participar-hi.

19 de juliol de 2008

Coordinadora per la Sanitat Pública de Barberà, Cerdanyola, Montcada i Ripollet
http://coordinadorasanitat.blogspot.com/
coordinadorasanitat@gmail.com

Quan tindrem l’hospital?

(publicat al TOT Cerdanyola del 17/07/2008)

No calen estudis ni informes tècnics per comprovar que la sanitat pública a la nostra comarca pateix un col•lapse crònic. N’hi ha prou visitant l’edifici d’urgències de l’hospital Taulí. De ben segur la manca de llits i personal sanitari posarà a prova la nostra paciència, doncs la visita no serà pas per motius d’oci, sinó per ser atesos. El que sí diuen les estadístiques és que el Vallès Occidental és la comarca amb ràtio més baixa de llits hospitalaris per habitant, dos punts per sota de la mitjana del país.

Aquesta situació no es revertirà amb simples declaracions de bona voluntat. Calen mesures concretes immediates que donin resposta a les mancances acumulades i les que, dia rere dia, es van generant amb l’augment poblacional que experimenta la comarca. És necessari el nou hospital, i avui ho és molt més que el 2004, quan es va anunciar la seva construcció i es van iniciar els tràmits urbanístics.

I quasi quatre anys després, ens trobem que poc s’ha avançat, malgrat que des de les administracions implicades es continua afirmant que tot va per bon camí. La realitat és que encara no han estat expropiats els terrenys, ni s’ha realitzat el concurs d’idees per elaborar el projecte de construcció del centre sanitari. De les causes de l’endarreriment ningú en dòna explicacions. No s’explica per què el pla urbanístic va més enllà i incorpora la construcció d’habitatges, com tampoc s’explica per què els ajuntaments han d’avançar 120.000€ pel concurs d’idees quan la conselleria afirmava, l’endemà de la signatura del nou Estatut, disposar de 3.300 milions d’euros per inversions sanitàries.

És vergonyós, però a hores d’ara encara no sabem quan tindrem l’hospital.

MANIFESTACIÓ 10 DE JULIOL: HOSPITAL JA! PÚBLIC I DE QUALITAT

BOLÍVIA, procés cap a la segona independència.

DIA: DIMARTS, 1 DE JULIOL DE 2008
HORA: 19:00
LLOC: ATENEU DE CERDANYOLA (SALA 20)

Aturem la Directiva de la Vergonya

ATUREM LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA
TANQUEM ELS CENTRES D'INTERNAMENT PER A PERSONES ESTRANGERES!

Avui s'ha aprovat per 369 vots a favor, amb els vots dels europarlamentaris del PSOE, 197 vots en contra i 106 abstencions al Parlament Europeu, el text de la Directiva de la Vergonya sobre el retorn de persones immigrades. L'aprovació d'un text d'aquestes característiques agreuja i legitima la vulneració de Drets Humans que implica per sé l'existència de Centres d'Internament per a estrangers (CIES) en una societat democràtica com es diu l'europea.

Els CIES són centres de caràcter no penitenciari on es deté, de manera cautelar o preventiva –en espera de ser expulsats- els estrangers no pertanyents a la UE que es troben en situació administrativa irregular -sense papers- a l'Estat espanyol. El motiu de la detenció i posterior internament no és haver comès un delicte –en aquest cas s'aplica el Codi Penal i internament en una presó- sinó haver comés una falta administrativa. Com per exemple, no haver renovat el DNI o no haver pagat una multa.

La Directiva de la Vergonya és un instrument més, que té com a objectiu reforçar la idea de l'Europa fortalesa i construir una política comuna de persecució i d'expulsió de les persones immigrades en situació irregular, reduint les seves garanties legals i els seus drets.

Una restricció de drets que no només agreuja la seva situació de ciutadans de segona categoria sinó que atempta directament contra la dignitat humana. L'existència dels CIES i l'aprovació de la directiva té unes víctimes concretes: les persones immigrades indocumentades, però ens afecta a tots i totes, independentment de l'origen i situació administrativa, perquè un retrocés en el compliment dels Drets Humans limita en conseqüència la qualitat democràtica de les societats europees.

Després de l'aprovació de la Directiva de la Vergonya constatem un flagrant retrocés dels Drets Humans en una Europa que s'erigeix com a defensora dels drets i les llibertats de les persones. Davant aquest vergonyós pas continuarem amb les mobilitzacions i la denúncia perquè els Estats membres no facin les transposicions pertinents.

Barcelona, 17 de juny de 2008


Signen:

Associacions i sindicats:
Acció Jove - Joves de CCOO de Catalunya; Amical de Mauthausen; Asociación Uruguayo Catalana "Los Botijas" de Rubí; Asociación de Uruguayos en Catalunya; Asociación Socio-cultural Ibn Batuta; Associació d'Estudiants Progressistes; Associació de Casals de Joves de Catalunya; Associació LIMES; Associació Papers i Drets per a tothom; Associació de Treballadors Pakistanesos; ATIMCA; Attac-Catalunya; Casal Argentí a Barcelona; Cáritas Diocesana de Barcelona; CCOO - Catalunya; Col·lectiu Cornellà sense fronteres; Comissió catalana d'ajuda al refugiat; Comunitat Palestina de Catalunya; Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; CpC – Ciutadans pel Canvi; Desobeint fronteres; Fedelatina; Federació Catalana d'Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans; GRAMC; La Casa Amarilla; Nuevos Colectivos; Observatori Desc; Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans; Plataforma jove per l'1de maig ACTUA; SOS Racisme - Catalunya

Fundacions:
Fundació Nous Horitzons; Fundació Pere Ardiaca

Partits polítics:
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Esquerra Unida i Alternativa (EUiA); Iniciativa per Catalunya Verds (ICV); Joventut Comunista de Catalunya

Crisi a l’Europa neoliberal

(publicat al TOT Cerdanyola del 19/06/2008)

El procés de construcció de l’Europa neoliberal ha patit un nou revés. El NO dels irlandesos i les irlandeses (encara que no de tots, perquè els del nord no han pogut votar) provoca una nova escletxa en una Unió Europea que s’està construint en benefici d’uns pocs i d’esquenes a la classe treballadora.

Semblava que una rentada de cara de la fracassada constitució europea, ara anomenada Tractat de Lisboa, seria suficient per continuar el procés de consolidació de l’Europa del capital i l’especulació. Els líders europeus van aprendre la lliçó del NO francès i holandès i van decidir aprovar el nou text directament als respectius parlaments (per la porta del darrera), evitant consultes populars. Temien una nova bufetada, com la que finalment han rebut a la República d’Irlanda, únic estat que celebra referèndum. Alguns es pregunten per què el govern irlandès ha estat tan ingenu de donar veu al poble.

Això succeeix la mateixa setmana que s’ha iniciat la tramitació d’una nova directiva europea que, com no podia ser d’altra manera, suposa un nou atemptat als drets dels treballadors. Parlo de la proposta d’allargar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals, un autèntic retrocés al segle XIX. Front aquesta agressió, cal una resposta global i unitària per part dels treballadors i treballadores d’Europa: vaga general.

Aprofito per felicitar els companys i companyes del Sinn Féin per la seva campanya en contra del Tractat de Lisboa i la necessitat d’una altra Europa. Però sobretot, agraeixo al poble irlandès que hagi alçat la veu en nom dels que pensem que “Europa sí, però no així”.

65 hores? NI PARLAR-NE

Click per visitar el web de la campanya

La proposta de la comissió europea d'augmentar la jornada setmanal a 65 hores representa una lamentable involució i un atemptat contra els drets dels treballadors i les treballadores.

Han estat molts els anys de lluita, moltes generacions de mobilitzacions les que han fet d'Europa un lloc on el concepte "drets socials" significa quelcom concret. Si alguna cosa ha de ser Europa és un espai social on els drets dels ciutadans han de respectar-se i la proposta de la comissió ens retorna al segle XIX, a les jornades de sol a sol i als sous de misèria.

La infame proposta de la comissió, per a ser efectiva, ha de ser ara aprovada pel parlament europeu, i Internet ha de convertir-se en l'avantguarda digital d'oposició a la mateixa.

Demostrem als nostres eurodiputatats que si aproven les 65 hores tindran un problema, que els ciutadans i ciutadanes europeus estems en contra d'aquesta barbaritat.

Com fer-ho?

1. Posa el banner al teu web o blog
2. Escriu un post sobre el tema
3. Envia'l per e-mail a tots els teus amics
4. Fes saber als eurodiputats del teu país que NO ELS VOTARÀS si aproven la mesura amb el seu vot. Aquí tens el llistat d'e-mails dels eurodiputatats. També pots fer servir el següent formulari:

Aquest és el missatge que s'enviarà automàticament a tots els eurodiputats i eurodiputades:

Estimado/a Eurodiputado/a

Me llegan noticias de que procedente de la comisión, va a llegar al parlamento europeo una propuesta donde se establece en 65 horas el máximo de una jornada laboral.

Desde mi humilde posición de ciudadano , me veo en el deber de comunicarles que no tengo intención de votar a el partido que se atreva a hacer tal perjuicio a los ciudadanos españoles. Tanto si es el PSOE como el PP o de cualquier otro partido, me volveré en su contra con mi humilde voto y las herramientas que como comunicador, blogger y semi-periodista tenga a mi disposición.

Dicha medida en caso de ser aprobada no solo no aumentará la productividad sino que generará mas paro y nos hará mas difícil alcanzar la meta del pleno empleo, necesario para que la sociedad avance de manera equilibrada y no se rompa por culpa de un paro que desestabiliza a todos. Ni la izquierda ni la derecha, debe ver en estas directrices europeas la base de un futuro desarrollo, ya que nos convertirá en todo lo que hemos odiado siempre, una sociedad conflictiva al modelo estadounidense, donde los valores no son nada, ni los de la izquierda, ni los de la derecha. Solo hacer dinero será lo importante, acabando con todo lo demás, abriendo el camino al crimen y a la miseria, que a todos afecta.

Manifiesto mi hostilidad y la de muchos que me rodean a dicha medida, a los individuos, que con el peso de su conciencia se atrevan a dar tan increíble paso atrás en nuestras sociedades europeas avanzadas, degradando así el nivel de vida general de las ciudadanas y ciudadanos europeos. Espero que usted, juegue el rol que le corresponde y sirva a la sociedad española en su conjunto, como miembro electo de dicho organo.

(De paso le animo a que busque en internet, se esta generando una campaña en contra de esta medida que busca organizar a la gente contra esto.)

Reciba un cordial saludo

Comunicat de la Coordinadora per la Sanitat Pública de Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada

Com a col•lectiu convocant de la marxa i concentració d’ahir 31 de maig per reivindicar la construcció del nou hospital manifestem el següent:

1. Fem una valoració molt satisfactòria de la resposta ciutadana a la convocatòria. Aquesta ens encoratja a continuar amb força per fer arribar les nostres reivindicacions a cada cop més veïns i veïnes: cal augmentar la pressió social per exigir la construcció immediata del nou hospital i la seva gestió pública i de qualitat.


2. Agraïm la participació a les prop de 200 persones que van prendre part en l’acció reivindicativa i els convidem a participar activament en la coordinadora i en les accions que es continuaran realitzant. Aquesta és una lluita de totes i tots els que patim el deteriorament del sistema públic de salut. La Coordinadora es reuneix en assemblea oberta cada dilluns a les 19h al Centre Cívic del Pont Vell (Ripollet).


3. Denunciem el desproporcionat desplegament d’anti-avalots dels mossos d’esquadra i, sobretot, les amenaces de dissoldre la concentració amb càrregues policials, doncs tant la marxa com la concentració van transcórrer en tot moment de forma pacífica. Aquesta pràctica intimidadora és un greu atemptat a la llibertat de manifestació i tot un perill donada la presència de nenes i nens.


4. Rebutgem que aquestes actuacions siguin el protocol habitual dels mossos d’esquadra, com els mateixos agents van comunicar. Ben al contrari, aquest desproporcionat desplegament, amb clar caràcter intimidador, provoca tensions totalment innecessàries.

1 de juny de 2008

Hospital ja! Públic i de qualitat

Contradiccions

(publicat al TOT Cerdanyola del 22/05/2008)

L’anunci de tancament de Tàndem ha tornat a posar de manifest la precària situació de l’educació infantil a Cerdanyola, un dèficit denunciat des de fa anys per entitats socials de la vila. Aquestes reivindicacions ciutadanes ja van aconseguir que la legislatura passada es projectessin tres noves escoles bressol públiques. Ara cal, com s’està fent, pressió social per que es posin en funcionament i, mentre no arriba aquest moment, que no es perdin les poques places existents. La mobilització és un instrument important de participació en la política.

Aquesta “crisi” també ha posat de relleu les contradiccions existents al sí del govern municipal. I no parlo de crítiques, fins i tot dures, a la gestió, doncs un pacte de govern no implica haver d’estar d’acord amb tot el que el soci fa. Tampoc silenci. Però carregar, amb una sobredosi de demagògia, contra els posicionaments ideològics dels altres és anar més enllà. Parlo dels que afirmen que des de determinades ideologies es desconfia de la concertació i que arriben a dir que alguns preferim una gestió “amb funcionaris a l’estil soviètic”.

Alguns tenim molt clar que els serveis públics cal gestionar-los públicament i que la millor manera “que té l’administració per cooperar amb la societat” és establir mecanismes de participació ciutadana i no a través d’empreses privades. Entenc que això provoqui urticària als que defensen la política de l’externalització massiva. Només espero que no ens acusin de tenir cua i banyes i fer olor de sofre.

Malauradament, aquestes coses passen en un govern amb fortes contradiccions ideològiques. Alguns ja ho vam avisar. L’ajuntament no és només un òrgan de gestió, també hi ha contingut polític.

1er de maig

(publicat al TOT Cerdanyola del 30/04/2008)

Són molts els interessos polítics i econòmics que intenten esborrar de la memòria col•lectiva el significat del 1er de maig, que intenten convertir-lo en un altre dia “festiu”, negant-nos el dret a entendre el contingut real del Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores.

L’origen del 1er de maig es remunta al 1886 quan es va iniciar als Estats Units una gran vaga per aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Tot i les pressions i amenaces de les patronals i el govern, aquell dia va començar l’aturada a més de 5.000 fàbriques i els obrers van ocupar els carrers. Uns 125.000 van aconseguir les 8 hores el mateix dia, un mes després ja eren 200.000 i a finals d’any un milió. La repressió de la vaga va ser sagnant a Chicago, amb 44 obrers assassinats i més d’un centenar ferits després que la policia obrís foc contra les concentracions d’obrers front la fàbrica McCormick i a la plaça Haymarket. Un any i mig després van ser executats a la forca els líders que havien encapçalat les lluites, després de processos judicials marcats per testimonis falsos pagats per l’estat.

122 anys després ens trobem en ple retrocés dels drets dels treballadors. La jornada laboral de 8 hores es posa en qüestió i la flexi-seguretat i la precarietat es converteixen en el paradigma de relacions laborals. Els i les joves som els principals afectats per aquesta onada neoliberal que té un impacte determinant en les nostres vides. Cal que ens impliquem en el moviment obrer, que lluitem per defensar els nostres drets i conquerir-ne de nous. El 1er de maig és un bon moment per fer-ho.

Visca el 1er de maig!

Xerrada-debat: "Les lluites de SEAT i TMB"