Banc del Temps de Badia del Vallès

CHARLA INFORMATIVA SOBRE EL BANCO DEL TIEMPO QUE SE ESTÁ CREANDO EN BADIA

MIERCOLES DIA 26 DE NOVIEMBRE
LUGAR: CENTRO CÍVICO (BADIA)
HORA:18:00

Més informació: http://bancotiempobadia.blogspot.com/

Jornada de debat 15/11: governs territorials de salut i participació ciutadana

Temps de crisi, temps de lluites

(publicat al TOT Cerdanyola del 06/11/2008)

A hores d’ara tothom és conscient que l’economia global està en crisi. L’especulació i el benefici a curt termini, trets característics del capitalisme, han portat el sistema financer nord-americà a un col•lapse que, com una taca d’oli, s’estén arreu. La globalització ha mostrat la seva cara més fosca.

En el sector industrial català aquesta crisi s’està traduint en un creixent nombre d’expedients de regulació que amenacen milers de llocs de treball. Nissan és un exemple ben conegut, perquè posa de relleu el caràcter rapinyaire dels grups industrials transnacionals, que durant anys han estat acumulant beneficis astronòmics i ara maniobren per carregar la factura de la crisi sobre els treballadors. Però el moviment obrer més combatiu s’està organitzant per plantar cara. La crisi no l’hem provocat els treballadors i no la pagarem.

Aquest context econòmic coincideix amb un moment d’importants lluites socials. Les mobilitzacions contra la directiva de les 65 hores, contra la directiva de la vergonya, pel dret a l’habitatge o la lluita contra la nova llei d’educació (el proper 13 de novembre hi ha convocada un important vaga).

Arriben temps de mobilització social. Temps de defensar els drets aconseguits amb les lluites del passat i organitzar les actuals. D’enllaçar-les. Temps de crear xarxes de solidaritat. I això passa per construir instruments polítics capaços d’aglutinar les diferents lluites, de coordinar-les, de crear sinèrgies per avançar col•lectivament. Cal un debat profund del conjunt de l’esquerra alternativa, un procés d’unificació programàtica i d’acció que vagi configurant les necessàries organitzacions de lluita per fer front als nous temps. Un procés des de les bases. Si no ho fem ara, perdrem l’oportunitat... i una important batalla històrica.

"La Cultura del Mal", una guía del antiamericanismo

Abans de comentar el llibre, prefereixo deixar algunes cites de la contraportada, on s'explica clarament el seu contingut:

«Éste no es otro libro más sobre la política exterior de EE.UU. Tampoco es otro de los que -a modo de resumen de periódicos- sólo hablan de Bush, relaciones Al Qaeda-Irak, armas de destrucción masiva... La Cultura del Mal concentra, quizás por primera vez, en un único texto, todos los aspectos denigrantes de lo que es hoy EE.UU., su cultura, sistema, forma de vida..., aportándonos una amplísima radiografía social, respaldada por las fuentes más solventes, y mirando hacia el futuro que todo ello nos depara.

Se ponen de relieve nuevos argumentos para la que es probablemente la corriente ideológica global con más seguidores: el "antiamericanismo" o lo que es lo mismo, el "pro" nuestra cultura y forma de vida. Se reconstruye desde la Historia la esencia de su pueblo y cultura actual, en cuanto a su forma de vida de escasos valores. Se reivindica la cultura latina como opción de un modelo digno, no sin criticarse a ésta por importar a ciegas todas las modas y tendencias de EE.UU., a través de los medios de idiotización masiva y de exposición constante de sucesos y localismos.»

«Estamos ante un nuevo modelo colonial totalmente distinto a los anteriores, por su novedoso formato de invasión cultural, por ser el de mayor magnitud jamás y por ser el primero que comete sus crímenes en el nombre de la "democracia". A pesar de ello, aún queda gente que piensa que pronunciarse o luchar contra esto es sólo una moda, cuando la historia siempre terminó convirtiendo en una obligación individual de todos combatir al imperio dominante de cada momento.»

Aquest lllibre, publicat el 2005, analitza la cultura, model econòmic i societat nordamericanes, alló que des del discurs oficial es presenta com a paradigma de societat moderna, lliure i democràtica, el model a seguir per totes les societats del món. Es tracta d'una crítica àcida, directa, on es donen dades objectives que deixen veure quin és exactament el model social que subtilment (o potser no tant) es va imposant arreu. Com diu l'autor, en aquest llibre no s'explica res de bo de la cultura nordamericana, sinó els aspectes més denigrants i ridículs de la seva societat. Si el que es vol es conèixer les "coses bones", existeixen milers de llibres, pel·lícules i sèries de televisió. El llibre aprofita l'espai en quelcom més profitós: donar arguments als diferents pobles del món per a que conservin la seva propia cutura i idiosincràsia.

Tot i no estar d'acord amb tot el que es planteja en el llibre, sí que s'hi poden trobar centenars d'elements i arguments per tal d'analitzar la cultura i societat de l'actual potència imperial, dels que voldria destacar aquells que m'han cridat més l'atenció (no per que expliquin res de nou) :

1. La gran crisi del sistema economico-financer nordamericà. Parlar avui d'una gran crisi del sistema financer dels Estats Units i, en conseqüència, del sistema financer internacional no és cap descobriment. Però tenint present que el llibre es va publicar el 2005, és interessant llegir que 3 anys enrere ja es podia veure la crisi del model neoliberal (que els Estats Units han anat imposant a la resta de societats a través d'organismes com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, l'Organització Mundial del Comerç...), basat en la pura especulació i l'apropiació de la riquesa generada per les altres societats a través de mecanismes com el deute extern o les guerres de rapinya (la llista d'intervencions militars dels Estats Units en els últims 110 anys inclou 76 paísos!).
   
2. La indústria armamentística controla la política exterior i interior nordamericana. El pressupost en armament i R+D+I armamentística marca la línia política de tots els seus governs, independentment del "color" polític del president de torn. És impressionant la quantitat de recursos que destinen a crear noves armes, entre les que destaca el projecte HAARP ("High Frequency Active Auroral Research Program", programa de recerca d'alta freqüència en aurores actives), un laboratori gegant on es desenvolupen experiments destinats a modificar el clima, amb la finalitat de provocar huracans, terretrèmols i altres catàstrofes naturals (molt més barat que una bomba atòmica). Existirà alguna relació entre aquest projecte i els huracans que han arrasat Cuba aquest estiu? ("Científicos afirman que los huracanes que asolaron Cuba fueron "fabricados" por EEUU", laRepublica.es)
3. El paper dels mitjans de comunicació de masses per crear "enemics invisibles". Ja he comentat en posts anteriors quina opinió tinc dels anomenats mass media. És indubtable que són un dels pilars sobre els que es sustenta el sistema social i polític nordamericà, basat en inculcar la por de la població a "enemics invisibles" (comunisme, terrorisme internacional...), per tal de crear l'estat d'opinió que justifica la violació dels drets més fonamentals en nom de la "seguretat", la "llibertat" i la "democràcia".
4. La CIA és el grup terrorista que més sabotatges, atemptats, cops d'estat i conspiracions té en el seu historial. Del paper de la CIA en el derrocament de governs democràtics i establiment de governs titelles repressors dels seus propis pobles està tot dit. Com exemple, podriem llistar un per un tots els països llatinoamericans i els dictadors imposats des de Washington. També dins el propi territori dels Estats Units, com les "estranyes" morts de lluitadors pels drets civils com Martin Luther King o Malcolm X. Però vull citar un cas concret, del que al llibre es parla àmpliament (reproduint informes desclasificats del Pentàgon). És l'anomenada "Operació Mangosta", un pla detallat de la CIA, que incloïa atacs a la base naval de Guantànamo (territori il·legalment ocupat), bombardejos a infraestructures nordamericans, sabotatges i assessinats a mans de mercenaris disfresats de soldats cubans, amb la intenció de culpabilitzar el govern de Fidel Castro i així justificar una invasió militar oberta de la major de les Antilles. Tota una demostració dels valors democràtics i de respecte de la vida que els Estats Units volen exportar a tot el món.

Manifestació en defensa de Bolívia

Bolívia, ferida pels assassins de sempre

A Bolívia, un centenar de famílies, algunes d’elles hereves de nazis que van fugir, concentren 25 milions d’hectàrees de les terres més fèrtils, els boscos, els jaciments de gas, petroli i minerals a més de l’industria agrària, el comerç exterior, la banca, la quasi totalitat dels mitjans de comunicació i amb això, el poder polític.

De mitjana, una família de terratinents posseeix 250.000ha de terres fèrtils, mentre que una família camperola té a penes una hectàrea ja esgotada i poc productiva. L’origen de la sedició dels nuclis de poder de l’orient bolivià, és la revisió d’aquesta estructura de propietat.

Desprès de ratificar el suport a Evo Morales i la legitimitat del seu govern, obtenint el 68% dels vots, l’ofensiva del poder colonial i neoliberal, va deixar a Pando el passat mes de setembre, entitats de l’estat destruïdes, desenes de ferits, 18 camperols i camperoles assassinats i 40 desapareguts.

En un moment esperançador per als pobles de Abya Yala (el continent americà) i quan s’apropa el 12 d’octubre, les persones i organitzacions socials que ens adherim a aquest document:

• Denunciem als grans mitjans d’informació que distorsionen els fets i perpetuen l’engany.
• Rebutgem els intents de promoure la desintegració del país.
• Rebutgem la ingerència del govern nord-americà.
• Exigim un judici i un càstig per a tots els responsables dels actes de violència i de la massacra de camperols a Pando.
• Recolzem les politiques impulsades pel govern bolivià que intenten restituir la propietat de les terres i de l’estat als seus propietaris legítims.
• Recolzem la consolidació del procés de canvi i de participació ciutadana a través la realització del referèndum sobre el nou text constitucional que permetrà acabar amb l’actual sistema de propietat de la terra i altres formes d’explotació encara vigents.
• Recolzem els processos d’unitat dels pobles d’Amèrica del Sud i el Carib.

Donar suport a la consolidació del procés de canvi a Bolívia i treballar per la unitat dels pobles de Abya Ayala és una manera de caminar cap a un altre món possible

Assemblea permanent de suport al poble bolivià.

Sobre la zona esportiva de Les Fontetes

Després de les declaracions que ens els darrers dies s’han fet al voltant del retard en l’aprovació de l’expedient de contractació de la gestió i explotació de la zona esportiva de Les Fontetes, voldria fer alguns comentaris com a regidor i membre d’EUiA de Cerdanyola.

1. La retirada de l’ordre del dia del ple del juliol del punt en qüestió va ser una decisió de l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, que es va prendre sense consultar-ho amb el conjunt del grup municipal d’ICV-EUiA, ni tan sols amb els portaveus d’Esquerra Unida i Alternativa. Els regidors d’EUiA, com la majoria de membres del consistori, vam assabentar-nos de la retirada del punt a l’inici del mateix ple municipal.


2. Tal i com va passar al ple de setembre, on l’expedient es va aprovar amb els 13 vots d’ICV, CIU i PP, el punt es podria haver aprovat el juliol amb els mateixos vots favorables, independentment de l’abstenció d’EUiA. Així doncs, el retard en la contractació de la gestió no es pot atribuir a EUiA, i són altres qui n’han de donar les explicacions pertinents.


3. Com ja vaig manifestar durant el debat d’aquest punt al ple de setembre, EUiA pensem que les característiques d’aquest equipament esportiu permeten que sigui l’Ajuntament qui se’n faci càrrec de la gestió de forma directa, és a dir, sense donar l’explotació a una empresa privada. Si una empresa privada és capaç de fer la inversió necessària per adequar les instal•lacions, gestionar-les i, tot i així, obtenir beneficis cobrant per alguns serveis que allà s’hi oferiran, creiem que l’Ajuntament pot gestionar l’equipament sense que suposi una càrrega financera per als comptes municipals, mantenint la rendibilitat social que tot servei públic té l’obligació de garantir. O és que l’Ajuntament permetria que els beneficis de l’empresa concessionària surtin de la precarització de les condicions laborals i salarials del treballadors contractats per a realitzar les tasques?


4. El programa electoral d’ICV-EUiA a les eleccions municipals del 2007 deia, al punt 4.1.1, que “...cal manifestar amb tota claredat que no és cert que qualsevol servei públic externalitzat es presta millor que des de la pròpia Administració Pública. Cal denunciar que molts serveis externalitzats s’han fet a costa de rebaixar les condicions sociolaborals dels treballadors/es.”. El mateix programa també deia, al punt 4.3.3, que “L’Ajuntament ha d’exigir que els serveis externs que contracti no estiguin formats per Empreses de Treball Temporal ni empreses de serveis integrals. A més, ha de cercar la internalització dels serveis.”. Són aquestes les propostes programàtiques, acordades al si de la coalició ICV-EUiA, les que recolzen la postura d’EUiA contra l’externalització d’aquest servei.


5. Vull denunciar públicament la manca de voluntat del grup de CiU i, en especial, del regidor d’esports Fèlix Riba, a seure amb els representants d’EUiA per discutir sobre la gestió de l’equipament esportiu de Les Fontetes. Ja al mes de juliol EUiA vam manifestar a ICV i CiU la nostra postura, i d’ençà fins el passat ple de setembre, ni CiU ni el responsable d’esports no han intentat en cap moment reunir-se amb nosaltres per intentar “desencallar” la qüestió, tenint en compte que ara, amb supina demagògia, ens atribueixen a nosaltres el retard en la concessió.


6. No és la primera vegada que ICV pren decisions sense comptar amb l’opinió dels representants municipals d’EUiA. Com exemple podria posar les al•legacions que, com Ajuntament de Cerdanyola, es van fer al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), on es va consensuar un document conjunt amb la resta de grups municipals però no amb nosaltres, coneixent la nostra negativa a la proposta de túnel d’Horta, tant viari com ferroviari. La negativa a realitzar i actualitzar un cens real d’habitatges buits a Cerdanyola és un altre exemple, com ho és la manca de voluntat per implantar mecanismes de participació ciutadana real en l’elaboració dels pressupostos municipals.
   

Carles Escolà Sànchez
Regidor d’EUiA de Cerdanyola

L’Amèrica Llatina que desperta

(publicat al TOT Cerdanyola del 02/10/2008)

El passat 15 de setembre la cimera de la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) va aprovar una declaració històrica que, “curiosament”, ha passat desapercebuda pels mitjans de comunicació de masses. Per primer cop han decidit de forma majoritària defensar la seva sobirania com a pobles i han recolzat el govern bolivià front el cop d’estat que la dreta reaccionària i racista ha iniciat amb el suport dels Estats Units. Avui cap nació llatinoamericana està sola, al contrari que fa 35 anys, quan el govern d’Allende va ser derrocat amb el silenci i la complicitat dels països veïns.

Cada nació al seu ritme, però indubtablement l’Amèrica Llatina està canviant. Cinc segles de saquejos, genocidi dels pobles originaris, repressió i, en les últimes dècades, guerra bruta contra tots aquells que alçaven la veu han anat configurant uns moviments socials que poc a poc s’han organitzat per crear instruments polítics amb els quals arribar al poder i transformar les seves societats. Els pobles llatinoamericans han despertat. Els marcs de col•laboració i solidaritat entre nacions germanes es consoliden, en un procés d’integració regional cap a l’anomenada segona independència, per alliberar-se de les cadenes que els lliguen a l’imperi del nord.

Lamentablement les esquerres europees, en una mostra de supina miopia política, continuem mirant amb recel i superb paternalisme els processos socials endegats a l’altre costat de l’Atlàntic. Seguim analitzant el món amb el prisma eurocentrista, negant-nos a admetre que el centre de gravetat de la revolució s’ha allunyat de la industrialitzada Europa i s’ha situat a l’Amèrica Llatina. I mentre no acceptem aquesta realitat, continuarem en l’espiral del possibilisme i el tacticisme que ens està condemnant a la desaparició.

Els mitjans de comunicació i Veneçuela

(publicat al TOT Cerdanyola del 04/09/2008)

Que els mitjans de comunicació de masses tenen un gran poder a l’hora d’influir en el pensament és més que evident. La importància de la propaganda mediàtica com a arma en els conflictes bèl•lics i comercials ho demostra. Conscients d’aquest poder, els grans mitjans de comunicació mundials, tots ells propietat de corporacions transnacionals, s’afanyen a donar informacions esbiaixades i, en molts casos, falses quan parlen de col•lectius, moviments socials i governs que no combreguen amb el poder establert. Veneçuela és un exemple. Diàriament apareixen notícies que, més o menys explícitament, presenten el govern d’Hugo Chávez com un règim totalitari i antidemocràtic.

Visitar aquell país llatinoamericà mostra una imatge ben diferent. Només cal voluntat d’apropar-se als barris més populars i entrar en contacte amb les capes socials tradicionalment excloses per comprovar-ho: sanitat i educació públiques, construcció d’una democràcia directa i participativa arrelada a les comunitats, reconeixement dels drets dels pobles indígenes sobre les seves terres, xarxes d’entitats públiques de crèdit per dinamitzar l’economia productiva a les comunitats més desfavorides... Un govern que ha trencat la dinàmica dels subsidis amb què malvivia la majoria de la població, substituint-la per ajuts directes que permeten les classes populars convertir-se en protagonistes del seu propi destí. Ensenyar a pescar en lloc de donar peixos.

El problema és que aquestes polítiques públiques es basen en la recuperació dels recursos naturals i el trencament dels monopolis comercials, fins ara en mans de corporacions transnacionals. No estranya, doncs, que des dels seus mitjans de comunicació carreguin amb tanta contundència i odi contra la Revolució Bolivariana. Al cap i a la fi, els interessa una Veneçuela sotmesa amb un govern que accepti l’espoli.

Breu balanç del viatge per la República Bolivariana de Venezuela

Ja he tornat del meu viatge per la República Bolivariana de Venezuela, una experiència increíble, tant des del punt de vista personal com sociopolíticament. Tot i que només han estat 16 dies, l'activitat allà ha estat molt intensa i molts els quilómetres recorreguts: Caracas, Choroní, Barquisimeto, Ciudad Bolívar i el Parc Natural de Canaima. En definitiva, un viatge força complet, on hem vist ciutat, platja, muntanya i selva, i on hem pogut gaudir de la impressionant riquesa natural que cobreix el territori veneçolà.

Agraeixo, en primer lloc, l'hospitalitat dels amics Irene i Samuel, que ens han acollit a casa seva i ens han ajudat a situar-nos a Caracas. També envio una forta abraçada als nous amics i amigues que ens han dedicat el seu temps per mostrar-nos la seva realitat quotidiana, la seva lluita concreta. Finalment, saludo la quantitat de persones que hem conegut durant el viatge, d'aquí i d'allà, turistes i rodamons, amb qui hem compartit part del nostre temps a Veneçuela.

El més fascinant, l'oportunitat de conèixer de prop el procés revolucionari que està duent a terme el poble veneçolà, un procés què no té res a veure amb la visió interessadament manipulada que n'ofereixen els grans mitjans de comunicació (propietat de grans corporacions transnacionals). Només cal parlar amb la gent del carrer, apropar-se als barris més populars, entrar en contacte amb les capes socials tradicionalment excloses i oblidades per les institucions públiques, és a dir, la majoria de la població. El poble ha despertat després de dècades de dominació imperial i per tot el país neixen i creixen centenars de projectes d'economia socialista, d'integració de sectors marginats, de lluita contra l'analfabetisme, de construcció d'un sistema públic de salut i ensenyament, mitjans de comunicació comunitaris, centres socials... I sobretot, el procés de consolidació d'un poder autènticament popular basat en els consells comunals, òrgans de democràcia directa i participativa on els propis veïns i veïnes decideixen sobre el present i el futur de les seves comunitats i són ells mateixos qui porten a terme els projectes.

Alguna gent pregunta si pels carrers de Veneçuela es respira un ambient revolucionari. La resposta és no, si ho entenem en un sentit "tradicional". Però si es veu fàcilment que la societat veneçolana està canviant, que hi ha molta gent implicada activament en el procés, que les masses estan prenent consciència del seu paper històric en la transformació social. Una societat altament polititzada. No és d'estranyar que l'oligarquia i la dreta, la mal anomenada "oposició democràtica" (com en diuen els mass-media), cada cop reconegui més obertament que la seva alternativa a Chávez no passa per cap procés electoral (ressignats a les cada cop més contundents derrotes a les urnes), sinó per una invasió nordamericana que torni a posar les coses "al seu lloc".

Per tal de poder explicar de forma més acurada les diferents experiències conegudes i viscudes a Veneçuela, aniré penjant posts específics. Així doncs, no deixeu de visitar el meu blog.

Per tot això i per molt més,

Visca la Revolució Bolivariana!

De viatge per la República Bolivariana de Venezuela

Demà a les 6:55 surto de l'aeroport del Prat camí de la República Bolivariana de Venezuela on hi estaré els propers 16 dies. A més de gaudir de les més que merescudes vacances, la idea és conèixer de prop el procés revolucionari que allà s'hi està portant a terme. La primera parada, Caracas, on els companys Irene i Samuel ens han convidat a passar un dies a casa seva. Després, ja es veurà.

Així doncs, bones vacances a tothom. Ens veiem a la tornada.

Salut!!

Comunicat de la Coordinadora per la Sanitat Pública de valoració de la manifestació del 10 de juliol

Com a col•lectiu convocant de la marxa popular del passat dijous 10 de juliol pels carrers de Montcada per a reivindicar la construcció del nou hospital manifestem el següent:

1. Agraïm la participació a la manifestació als més de 200 veïns i veïnes de Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada. La resposta ciutadana ha estat major que en l’anterior mobilització (31 de maig de 2008), fet que demostra que la nostra lluita cada cop arriba a un nombre major de persones.


2. Denunciem la manca d’informació rebuda per part dels representants de l’ajuntament de Montcada, que ens confirma l’obscurantisme amb què s’està duent a terme el procés urbanístic de cessió dels terrenys per a la construcció de l’hospital, que ja va camí dels 4 anys quan les promeses inicials parlaven d’un termini màxim de 6 mesos. Alhora, denunciem l’operació d’especulació urbanística lligada al projecte, que inclou la construcció d’habitatges al sector Redosa-Vallensana. No tenim cap dubte que aquesta és una de les causes principals de l’endarreriment en l’expropiació dels terrenys, encara que cap administració implicada ho reconegui.


3. Després de l’estiu continuarem les mobilitzacions per reivindicar la construcció immediata de l’hospital, públic i de qualitat. Estem convençuts que la pressió social és el millor instrument que tenim els veïns i les veïnes per exigir el compliment dels compromisos i és per això que exigim una reunió amb els responsables polítics dels quatre municipis i de la mancomunitat per fer-los arribar les nostres reivindicacions i que ens aclareixin en quina situació ens trobem actualment, després de les reiterades mentides i incompliments per part de la Conselleria, els ajuntaments implicats i la Mancomunitat.


4. La Coordinadora per la Sanitat Pública volem anar més enllà de la justa i necessària reivindicació del nou hospital, i denunciem el procés de privatització encoberta que pateix la sanitat pública, tant a la nostra comarca com a la resta de Catalunya i l’Estat, al qual ens hi oposem frontalment i combatrem en la mesura de les nostres possibilitats.


5. La propera reunió de la Coordinadora per la Sanitat Pública tindrà lloc dimecres 3 de setembre a les 19:00 hores al Centre Cívic del Pont Vell. Com sempre, aquesta reunió és oberta a tots els veïns i veïnes que vulguin participar-hi.

19 de juliol de 2008

Coordinadora per la Sanitat Pública de Barberà, Cerdanyola, Montcada i Ripollet
http://coordinadorasanitat.blogspot.com/
coordinadorasanitat@gmail.com

Quan tindrem l’hospital?

(publicat al TOT Cerdanyola del 17/07/2008)

No calen estudis ni informes tècnics per comprovar que la sanitat pública a la nostra comarca pateix un col•lapse crònic. N’hi ha prou visitant l’edifici d’urgències de l’hospital Taulí. De ben segur la manca de llits i personal sanitari posarà a prova la nostra paciència, doncs la visita no serà pas per motius d’oci, sinó per ser atesos. El que sí diuen les estadístiques és que el Vallès Occidental és la comarca amb ràtio més baixa de llits hospitalaris per habitant, dos punts per sota de la mitjana del país.

Aquesta situació no es revertirà amb simples declaracions de bona voluntat. Calen mesures concretes immediates que donin resposta a les mancances acumulades i les que, dia rere dia, es van generant amb l’augment poblacional que experimenta la comarca. És necessari el nou hospital, i avui ho és molt més que el 2004, quan es va anunciar la seva construcció i es van iniciar els tràmits urbanístics.

I quasi quatre anys després, ens trobem que poc s’ha avançat, malgrat que des de les administracions implicades es continua afirmant que tot va per bon camí. La realitat és que encara no han estat expropiats els terrenys, ni s’ha realitzat el concurs d’idees per elaborar el projecte de construcció del centre sanitari. De les causes de l’endarreriment ningú en dòna explicacions. No s’explica per què el pla urbanístic va més enllà i incorpora la construcció d’habitatges, com tampoc s’explica per què els ajuntaments han d’avançar 120.000€ pel concurs d’idees quan la conselleria afirmava, l’endemà de la signatura del nou Estatut, disposar de 3.300 milions d’euros per inversions sanitàries.

És vergonyós, però a hores d’ara encara no sabem quan tindrem l’hospital.

MANIFESTACIÓ 10 DE JULIOL: HOSPITAL JA! PÚBLIC I DE QUALITAT

BOLÍVIA, procés cap a la segona independència.

DIA: DIMARTS, 1 DE JULIOL DE 2008
HORA: 19:00
LLOC: ATENEU DE CERDANYOLA (SALA 20)

Aturem la Directiva de la Vergonya

ATUREM LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA
TANQUEM ELS CENTRES D'INTERNAMENT PER A PERSONES ESTRANGERES!

Avui s'ha aprovat per 369 vots a favor, amb els vots dels europarlamentaris del PSOE, 197 vots en contra i 106 abstencions al Parlament Europeu, el text de la Directiva de la Vergonya sobre el retorn de persones immigrades. L'aprovació d'un text d'aquestes característiques agreuja i legitima la vulneració de Drets Humans que implica per sé l'existència de Centres d'Internament per a estrangers (CIES) en una societat democràtica com es diu l'europea.

Els CIES són centres de caràcter no penitenciari on es deté, de manera cautelar o preventiva –en espera de ser expulsats- els estrangers no pertanyents a la UE que es troben en situació administrativa irregular -sense papers- a l'Estat espanyol. El motiu de la detenció i posterior internament no és haver comès un delicte –en aquest cas s'aplica el Codi Penal i internament en una presó- sinó haver comés una falta administrativa. Com per exemple, no haver renovat el DNI o no haver pagat una multa.

La Directiva de la Vergonya és un instrument més, que té com a objectiu reforçar la idea de l'Europa fortalesa i construir una política comuna de persecució i d'expulsió de les persones immigrades en situació irregular, reduint les seves garanties legals i els seus drets.

Una restricció de drets que no només agreuja la seva situació de ciutadans de segona categoria sinó que atempta directament contra la dignitat humana. L'existència dels CIES i l'aprovació de la directiva té unes víctimes concretes: les persones immigrades indocumentades, però ens afecta a tots i totes, independentment de l'origen i situació administrativa, perquè un retrocés en el compliment dels Drets Humans limita en conseqüència la qualitat democràtica de les societats europees.

Després de l'aprovació de la Directiva de la Vergonya constatem un flagrant retrocés dels Drets Humans en una Europa que s'erigeix com a defensora dels drets i les llibertats de les persones. Davant aquest vergonyós pas continuarem amb les mobilitzacions i la denúncia perquè els Estats membres no facin les transposicions pertinents.

Barcelona, 17 de juny de 2008


Signen:

Associacions i sindicats:
Acció Jove - Joves de CCOO de Catalunya; Amical de Mauthausen; Asociación Uruguayo Catalana "Los Botijas" de Rubí; Asociación de Uruguayos en Catalunya; Asociación Socio-cultural Ibn Batuta; Associació d'Estudiants Progressistes; Associació de Casals de Joves de Catalunya; Associació LIMES; Associació Papers i Drets per a tothom; Associació de Treballadors Pakistanesos; ATIMCA; Attac-Catalunya; Casal Argentí a Barcelona; Cáritas Diocesana de Barcelona; CCOO - Catalunya; Col·lectiu Cornellà sense fronteres; Comissió catalana d'ajuda al refugiat; Comunitat Palestina de Catalunya; Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; CpC – Ciutadans pel Canvi; Desobeint fronteres; Fedelatina; Federació Catalana d'Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans; GRAMC; La Casa Amarilla; Nuevos Colectivos; Observatori Desc; Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans; Plataforma jove per l'1de maig ACTUA; SOS Racisme - Catalunya

Fundacions:
Fundació Nous Horitzons; Fundació Pere Ardiaca

Partits polítics:
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Esquerra Unida i Alternativa (EUiA); Iniciativa per Catalunya Verds (ICV); Joventut Comunista de Catalunya