(publicat al TOT Cerdanyola del 05/02/2009)El passat 1 de gener es complien 50 anys de la victòria revolucionària a Cuba. Mig segle de conquestes socials i resistència. El que semblava impossible, una revolució a 90 milles d'Estats Units, no només va passar, sinó que es va consolidar i encara avui resisteix tot i la política d'ingerència i assetjament dels successius governs nord-americans: intent d'invasió militar, bloqueig polític, comercial i financer, atemptats terroristes, violacions de l'espai aeri i marítim, intents de magnicidi... Una llarga llista d'agressions front les que el poble cubà sempre ha plantat cara.
Malauradament, els mitjans de comunicació mundials donen una imatge de Cuba que poc té a veure amb el periodisme. Informacions descontextualitzades, manipulades o directament falses. Acusacions de no respecte dels drets humans. Una actitud que contrasta amb la condescendència amb què els mateixos mitjans es refereixen a les matances dels EUA a Afganistan i Iraq, d'Israel a Gaza, o fins i tot als casos de tortura que encara es produeixen a l'Estat espanyol.
Agradi o no, la Cuba socialista i revolucionària ha eradicat la fam i l'analfabetisme, i garanteix el dret a una educació i sanitat públiques, mentre les polítiques neoliberals han caminat en la direcció contrària a la resta de països de la regió. Una revolució que ha forjat un esperit internacionalista i solidari entre el seu poble, com proven els més de 30.000 metges cubans que actualment cooperen a l'exterior, o el suport a les lluites anti-colonials. No es d'estranyar que cada cop més països a Llatinoamèrica hagin iniciat el camí cap al socialisme, inspirats en l'exemple del poble cubà.
Per aquestes i per moltes raons més, VISCA LA CUBA SOCIALISTA!
Malauradament, els mitjans de comunicació mundials donen una imatge de Cuba que poc té a veure amb el periodisme. Informacions descontextualitzades, manipulades o directament falses. Acusacions de no respecte dels drets humans. Una actitud que contrasta amb la condescendència amb què els mateixos mitjans es refereixen a les matances dels EUA a Afganistan i Iraq, d'Israel a Gaza, o fins i tot als casos de tortura que encara es produeixen a l'Estat espanyol.
Agradi o no, la Cuba socialista i revolucionària ha eradicat la fam i l'analfabetisme, i garanteix el dret a una educació i sanitat públiques, mentre les polítiques neoliberals han caminat en la direcció contrària a la resta de països de la regió. Una revolució que ha forjat un esperit internacionalista i solidari entre el seu poble, com proven els més de 30.000 metges cubans que actualment cooperen a l'exterior, o el suport a les lluites anti-colonials. No es d'estranyar que cada cop més països a Llatinoamèrica hagin iniciat el camí cap al socialisme, inspirats en l'exemple del poble cubà.
Per aquestes i per moltes raons més, VISCA LA CUBA SOCIALISTA!
1 comentari:
Per molt que intentin difamar la revolució cubana, com tú ben remarques, ha donat educació, sanitat e igualtat social. Això és irrefutable.
Salut Carles!
Publica un comentari a l'entrada