divendres, de desembre 25, 2009

Crida al compromís per una Cerdanyola digna, lliure i democràtica

Els cerdanyolencs i cerdanyolenques signants d’aquest manifest expressem públicament el nostre compromís col·lectiu per capgirar la greu situació política i social que viu la nostra ciutat. La denúncia d’aquesta situació i el compromís per transformar la nostra ciutat parteix d’un conjunt de persones unides per uns criteris polítics i socials compartits que són els següents:
  • Defensa del dret a la participació i democràcia real de la població
  • Defensa del territori i dels recursos naturals del medi ambient.
  • Defensa dels serveis públics de gestió pública de qualitat. Suport a les reivindicacions socials en favor dels interessos col·lectius.
  • Reivindicació de la justícia social i defensa dels drets i llibertats de totes les persones.
  • Reivindicació de l’Autodeterminació del Poble Català i de tots els pobles.
  • Suport a la lluita d’alliberament de gènere i superació de la societat sexista.

Per una Cerdanyola de mans netes
L’onada de descrèdit que darrerament ha envoltat els ajuntaments catalans i el conjunt de l’administració política, com a conseqüència de la corrupció, fa que a Cerdanyola també ens preguntem sobre com s’ha gestionat l’urbanisme a la nostra ciutat, i les relacions existents entre polítics i empresaris.

Constatem amb preocupació que la corrupció és consubstancial a la política del règim actual. És per això que proposem l’adopció d’un codi ètic de funcionament per als càrrecs electes i per a tot el sistema de funcionament local. Unes mesures de fàcil aplicació i que ja s’apliquen a molts llocs, i que el conjunt de formacions consolidades en el règim actual sempre han rebutjat. Cal sanejar la política local i iniciar una transformació cap a una Cerdanyola digna i de futur, i per això EXIGIM:
  • Limitació dels càrrecs electes i la seva rotació periòdica.
  • No professionalització de la política.
  • Finançament net i transparent dels partits i les campanyes electorals.
  • Potenciació d’òrgans ciutadans de participació –tant a nivell municipal com als barris- de caràcter vinculant, amb capacitat de control de la tasca de govern.
Fem una CRIDA AL COMPROMÍS a totes les persones que creguin que és possible construir una Cerdanyola digna, lliure i democràtica per a què s’afegeixin a aquest manifest aportant el seu nom i cognom enviant un correu electrònic a l’adreça cridaalcompromis@gmail.com

Els sotasignants convoquem el poble de Cerdanyola a un acte obert que tindrà lloc el proper mes de febrer.


Més informació:
http://cridaalcompromis.blogspot.com/

dijous, de juliol 16, 2009

Cal continuar la mobilització

(publicat al TOT Cerdanyola del 16/07/2009)

El nou intent de tancament del CAP Fontetes comença a descarrilar. I no precisament gràcies al govern municipal ni els partits polítics locals. Com sempre, ha estat la mobilització veïnal la que, primer, ha denunciat públicament la liquidació encoberta de l'ambulatori i, posteriorment, ha forçat la conselleria de salut a replantejar la seva postura. Només cal recordar com els responsables municipals i de la Generalitat, prenent-nos per ximples, ens ho intentaven vendre com una millora de l'atenció primària que la ciutadania no enteníem.

Però la lluita no ha acabat. La mobilització ha de continuar. El CAP Fontetes necessita tot el personal actual i calen noves contractacions per garantir l'atenció sanitària al nou CAP La Farigola. El creixement urbanístic dels darrers anys ha provocat un augment de població a Cerdanyola i cal exigir un augment proporcional o major dels recursos sanitaris. No podem acceptar que sigui d'una altra manera. Tenim el dret d'exigir-ho i l'obligació de reivindicar-ho.

Aquesta nova agressió a la sanitat pública deixa clares algunes coses. La primera és la indecència i l'oportunisme dels grups polítics del consistori, que s'apunten al carro d'aquesta reivindicació ciutadana en interès estrictament electoralista, en especial CiU i PSC, partits que a nivell nacional lideren el procés de privatització de la sanitat i dels serveis públics en general. La segona és la covardia política del govern municipal, incapaç de plantar cara a la Generalitat per defensar els interessos del poble de Cerdanyola. I la més important de totes, que la mobilització no només és útil per assolir conquestes socials, sinó que és el millor instrument que tenim les classes populars per reivindicar i exigir els nostres drets.

dijous, de maig 28, 2009

EL NOSTRE VOT PER INICIATIVA INTERNACIONALISTA. PER LA PAU, LA SOLIDARITAT, LA JUSTÍCIA i LA LLIBERTAT


Els sotasignants volem fer arribar des de Cerdanyola la nostra solidaritat i el nostre suport a la candidatura de "Iniciativa Internacionalista - La solidaritat entre els pobles" per a les properes eleccions de la Unió Europea. Els motius que ens porten a prendre aquesta postura són diversos:

En primer lloc, perquè es tracta de la candidatura que millor defensa en aquest moment els valors de l'esquerra anticapitalista, la solidaritat i la pau, l'ecologisme, la igualtat i la democràcia reals, la llibertat dels pobles i la transformació de la societat cap a un model més just. Uns valors que les persones que signem aquest manifest sempre hem defensat a les diferents activitats de lluita política i social.

Tenim la convicció que només un moviment polític impulsat des de la base i allunyat de les pràctiques antidemocràtiques del règim actual pot encaminar-nos en direcció a aquestes transformacions. Encara més en el moment històric en què ens trobem, de crisi global del capitalisme i desconfiança envers les institucions, en què és més necessari que mai mostrar l'existència d'una alternativa.

El nostre vot serà també el de la solidaritat: per denunciar l'intent de criminalització d'aquesta candidatura a mans dels aparells de l'Estat, dels partits del règim o dels mitjans de comunicació del poder. Uns atacs contra els drets i les llibertats que han vulnerat fins i tot la seva pròpia i injusta "llei de partits".

Per tots aquests motius, nosaltres votarem Iniciativa Internacionalista el dia 7 de juny.

Per això demanem el vot de cerdanyolenques i cerdanyolencs a Iniciativa Internacionalista.


Carlos Arroyo, Carles Escolà, Martí Fita, Rosa Guallar, Contxi Haro, Jorge Haro, Maurici Jaumandreu, Sebas Justicia, Albert Lázaro, Loli Peralta, Martí Riba, Joan Rocamora, Sergio Rodríguez "Chache"

Cerdanyola del Vallès, 28 de maig de 2009

dissabte, de maig 23, 2009

Iniciativa Internacionalista concorrerà a les eleccions europees

Finalment el meu vot no ha estat il·legalitzat. El tribunal constitucional, anul·lant la decisió del suprem, va autoritzar la candidatura Iniciativa Internacionalista-La Solidaridad de los Pueblos a concórrer a les eleccions europees del proper 7 de març. Ja vaig dir que la il·legalització no em sorprenia gens. Però la decisió del TC ha estat tota una sorpresa i molt més una alegria per la important victòria política que representa. Una contundent sentència que suposa un revés als interessos de les faccions més reaccionàries del poder polític, econòmic i mediàtic de l'estat i que deixa en evidència el govern del PSOE (especialment el ministre d'interior), que ha jugat el paper de botxí. Us convido a llegir el comunicat oficial que emès per la candidatura Iniciativa Internacionalista-La Solidaridad entre los Pueblos (Kaosenlared.net)

Malgrat la decisió del suprem, la campanya de criminalització contra la candidatura encara continua, només cal fer una ullada als mitjans de comunicació oficial del règim i el seu entorn. El feixisme espanyol, suposadament enterrat durant "la transició", cada cop es va deixant veure més sovint. Cada cop que s'il·legalitzen opcions polítiques, cada cop que es clausuren mitjans de comunicació, quan la repressió policial es converteix en l'única recepta contra els que volen canviar l'actual estat de coses. Avuí, més que mai, cal exigir la derogació de la llei de partits!

Pel dret a l'autodeterminació dels pobles.
Per les llibertats democràtiques plenes.
No a la discriminació de gènere.
Contra l'Europa del capital.
Per la justícia social.
JO VOTARÉ INICIATIVA INTERNACIONALISTA - LA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES


dilluns, de maig 18, 2009

Democràcia 0.0: Iniciativa Internacionalista il·legalitzada


No puc dir que la il·legalització per part del Tribunal Suprem de la candidatura Iniciativa Internacionalista-La Solidaridad entre los Pueblos m'hagi sorprés (llegir notícia a Kaosenlared.net). Feia setmanes que els mitjans de comunicació i el govern del PSOE assenyalaven l'objectiu. El poder judicial, portant fins l'infinit i més enllà l'antidemocràtica llei de partits aprovada pels obedients servidors del règim, ha fet la resta. Una arma implacable per combatre tot tipus de dissidència política i una nova prova de que la mal anomenada transició democràtica no va ser més que una rentada de cara del franquisme per mantenir els privilegis de classe de l'oligarquia i les patronals, i continuar sotmetent la classe obrera i els pobles de la península ibèrica.

En l'actual context de crisi capitalista i creixent conflicte social, l'aparició d'un projecte polític com II-SP suposa una sèria amenaça que l'estat, a través dels seus mecanismes repressius, intenta tallar de socarrel. I jo em pregunto, què dirien aquests mateixos mercenaris del capitalisme espanyol si el govern de Veneçuela il·legalitzès una candidatura electoral? Com sempre, volen donar lliçons de democràcia aquells que justifiquen i recolzen invasions militars (què passa a l'Iraq?), genocidis (com el que fa dècades que du a terme l'estat sionista d'Israel contra el poble palestí), cops d'estat (com el del 2002 a Veneçuela), o que directament participen de les massacres imperialistes (Afganistan, Haití, Iugoslàvia...). Hipòcrites i miserables, sou vosaltres els que teniu milers i milers de cadàvers a les vostres esquenes, per molt que intenteu criminalitzar l'esquerra revolucionària que en 30 anys de presó borbònica no heu pogut incorporar al vostre "circ democràtic".

Per la llibertat, per la democràcia, per solidaritat: totes i tots som Iniciativa Internacionalista. Si ens han d'il·legalitzar, que ens il·legalitzin.

dijous, d’abril 09, 2009

Covards

(publicat al TOT Cerdanyola del 09/04/2009)

Si algú encara tenia dubtes de com s'implantarà el pla Bolonya, les imatges del violent desallotjament dels estudiants de la UB i l'estat de setge imposat de facto durant tot el dia pels carrers de Barcelona li aclariran les idees. Estudiants colpejats dins l'edifici de la universitat. Agents anti-avalots baixant de les furgonetes en marxa. Agressions indiscriminades a tothom que gosava estar a la zona cero. Batudes i persecucions. Detencions arbitràries. Una actuació que recorda massa temps suposadament superats, més encara quan l'endemà hi havia convocada una jornada de vaga general de l'ensenyament públic de Catalunya. Lamentablement sembla ser la recepta del govern i els rectors contra el creixent moviment en contra de la privatització de la universitat pública.

Aquesta nova demostració de força, com les que també s'han produït a la UAB i altres universitats públiques, posa de relleu les misèries d'uns personatges que lluny de treballar per la transformació social, estan més interessats a demostrar que poden gestionar els interessos de les grans patronals i cambres de comerç com els que més, tot i dir-se d'esquerres. Covards que callen o qualifiquen d'errors actuacions iguals a les que ells mateixos qualificaven d'atemptat a la llibertat quan el govern estava en mans de la dreta. Covards que traeixen la lluita per un món més just, enlluernats per despatxos amb moqueta, sous públics astronòmics, cotxes oficials i altres prebendes d'estar al poder. Covards que criminalitzen aquells que denuncien la mercantilització dels serveis públics.

Vull mostrar la meva solidaritat i suport a totes les víctimes de la desproporcionada actuació policial del 18 de març, estudiants, vianants i treballadors de premsa.

divendres, de març 27, 2009

CARTA OBERTA AL President Josep Montilla

CAMPANYA “QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS RICS”

Vostè es coneixedor de la situació de crisi que viu la ciutadania de Catalunya i en especial els treballadors i treballadores de l’industria catalana, que son acomiadats o portats a expedients temporals amb les repercussions laborals i familiars que allò comporta.

Aquesta crisi és el resultat de les polítiques neoliberals i de la gran mentida de la competitivitat que ens han venut empresaris i politics de dretes, i malauradament també d’esquerres, i que lluny d’assegurar-nos als ciutadans un futur millor, ens ha portat a la precarietat, als sous més baixos i a una inestabilitat laboral i social sense precedents.

I ara hem d’escoltar des de la Presidència de la Generalitat, les seves declaracions on deia que aquesta crisis s’ha de solucionar treballant més i cobrant menys.

Des de la campanya “Que la Crisi la Paguin els Rics” ens adrecem a vostè mitjançant aquesta carta oberta per fer-li palès el nostre rebuitg a les seves paraules i exigir-li:
  • Unes polítiques socials de veritat, envers els treballadores i treballadores defensant tot el contrari. La única manera de sortir d’aquesta crisi, i fracàs del capitalisme, és amb polítiques socials cap el poble.
  • Si no hi ha feina per a tothom, la solució es el repartiment de la mateixa. REDUCCIÓN DEL TEMPS DE TREBALL cap a les 35 i a les 30 hores, SENSE REDUCCIO DE SALARI.
  • Oposició real del Govern a l’acomiadament dels treballadors i negativa als EROs, utilitzats com a eina de reestructuració tot aprofitant l’angoixa que genera la crisi.
  • Un més gran control dels incompliments legals de les empreses en matèria de contractació, d’abusos a les plantilles precàries i a la sobreexplotació en hores extres, mentre a les mateixes empreses s’apliquen EROs.
  • Promoure els canvis legislatius al Parlamento espanyol per abolir les reformes laborals que va aprovar el Govern del PP des d'els anys 96 al 2004, tot eliminant els acomiadaments “objectius” i d’altres barbaritats antiobreres
És a dir, si vostès es diuen Govern tripartit d’esquerres han de demostrar-ho. I això passa per fer polítiques socials a favor dels treballadors i treballadores i no alinear-se amb uns plantejaments que han estat sempre el de les multinacionals i empresaris. Avui que els gurus de l’economia reconeixen que la causa de la crisi ha estat la cobdícia (intrínseca al neoliberalisme) dels empresaris i financers, la solució mai potser aplicar la mateixa causa que ha generat la crisi: l'acaparació del benefici mitjançant la davallada dels salaris i les condicions laborals.

Ens els contrari, és el repartiment de la riquesa, que generem els treballadors, el que fará tornar la reactivació d’una economia basada a la sostenibilitat. Però això mai serà possible amb les velles receptes dels empresaris que vostè com a persona teòricament d’esquerres no pot mai defensar.
Per això li demanem que rectifiqui les seves declaracions i la postura del seu govern envers unes solucions a la crisis de manera favorable als treballadors.

Barcelona, 28 de març de 2009.

CRIDEM A TOTES LES PERSONES QUE PATEIXIN L’ATUR A L’ASSEMBLEA D’ATURATS/DES QUE ÉS CELEBRARÀ EL PROPER 1 D’ABRIL A LES COTXERES DE SANTS

divendres, de març 20, 2009

MANIFESTACIÓ 28 març Plaça Universitat 17:30 (Barcelona)

El capitalisme, en la seva obsessió malaltissa per acumular més i més beneficis pels rics, necessita créixer permanentment per evitar entrar en Crisi: Créixer en especulació financera o de vivenda, en explotació laboral dels treballadors, en sous miserables i precarització, en espoli dels recursos naturals i el medi ambient, en més i més privatitzacions dels serveis públics... Com si no en tinguèssim prou, ara tot just estem començant a pagar amb molt més patiment la seva Crisi.

Avui, milers de treballadors i treballadores som acomiadats cada dia, la situació és aprofitada per oferir feines més precàries, insegures i inestables alhora que la patronal intenta reduïr les indemnitzacions per acomiadament a una propineta. Els grans deutes que els bancs i constructors ens van obligar a tenir per accedir a una vivenda, ara poden fer-se servir per fer-nos fora.

Mentrestant, el Govern Zapatero utilitza 150.000 milions d’euros a la Banca sense cap tipus de condició, el 15% de la riquesa de l’Estat. Amb els nostres impostos paguem l’especulació dels poderosos. S’ha de dir clar: no hi haurà prou llocs de treball abans que s’acabin les prestacions d’atur dels acomiadats i les seves famílies. I després què?

El més d’un centenar de sindicats, moviments socials, partits polítics que formem la Campanya Que la Crisi la Paguin els Rics cridem a la mobilització sostinguda dels treballadors i treballadores, estudiants i classes populars per aturar la dramàtica situació que tenim a sobre.

Lluitarem per aconseguir primer protecció immediata amb ingressos dignes per a tothom (prestació d’atur indefinida) i després per decidir si el capitalisme ha de seguir governant i explotant-nos la resta de la nostra vida.Per això, és necessari organitzar una vaga general com a d'altres països d'Europa, per a repartir la riquesa i el treball.

Manifestació internacional a Barcelona 28 Març, 17:30h Pça Universitat

Més informació: http://www.noalacrisi.cat

dijous, de març 05, 2009

Contra la crisi, vaga general!

(publicat al TOT Cerdanyola del 05/03/2009)

Ja fa uns mesos que la crisi capitalista global està deixant a l'atur milers de treballadores i treballadors, i actualment arriba a cotes que fan esgarrifar. La dinàmica empresarial de privatització de guanys i socialització de pèrdues és avui una realitat que qualsevol veu, no cal ser especialista en economia. Front aquesta situació hi ha dues opcions: pau social o lluita de classes.

La primera es basa a trobar solucions temporals a cada cas, aïllant les diferents lluites i evitant que la classe obrera es mobilitzi conjuntament. Aquesta és l'actitud de les centrals sindicals majoritàries que, renunciant al seu caràcter de classe, es conformen amb salvar els mobles. Com sinó es poden entendre expedients de regulació pactats amb empreses amb beneficis o que s'estigui negociant un pla d'incentius fiscals a la contractació temporal? Més enllà dels eslògans, això està portant que la crisi la paguem els treballadors, ja sigui de forma directa (flexibilitat laboral, congelacions i reduccions salarials, acomiadaments...) o indirecta (EROs, ajuts a empreses i bancs...).

La segona opció passa per bastir un pla global de lluita contra la crisi creada pel mateix sistema capitalista. Un pla capaç de coordinar els diferents conflictes i donar resposta a totes les problemàtiques concretes. Cal més agitació i mobilització social, debats, assemblees de treballadors en actiu i aturats, resistència front el terrorisme empresarial... En definitiva, treballar per una vaga general, el més potent instrument de lluita de la classe obrera. Només així podrem impedir que siguem els treballadors qui paguem la factura d'aquesta crisi que nosaltres no hem creat.

Per la defensa dels drets de la classe obrera, VAGA GENERAL JA!

dijous, de febrer 19, 2009

Un granito rojo rojito...

diumenge, de febrer 08, 2009

50 anys d'exemple revolucionari

(publicat al TOT Cerdanyola del 05/02/2009)

El passat 1 de gener es complien 50 anys de la victòria revolucionària a Cuba. Mig segle de conquestes socials i resistència. El que semblava impossible, una revolució a 90 milles d'Estats Units, no només va passar, sinó que es va consolidar i encara avui resisteix tot i la política d'ingerència i assetjament dels successius governs nord-americans: intent d'invasió militar, bloqueig polític, comercial i financer, atemptats terroristes, violacions de l'espai aeri i marítim, intents de magnicidi... Una llarga llista d'agressions front les que el poble cubà sempre ha plantat cara.

Malauradament, els mitjans de comunicació mundials donen una imatge de Cuba que poc té a veure amb el periodisme. Informacions descontextualitzades, manipulades o directament falses. Acusacions de no respecte dels drets humans. Una actitud que contrasta amb la condescendència amb què els mateixos mitjans es refereixen a les matances dels EUA a Afganistan i Iraq, d'Israel a Gaza, o fins i tot als casos de tortura que encara es produeixen a l'Estat espanyol.

Agradi o no, la Cuba socialista i revolucionària ha eradicat la fam i l'analfabetisme, i garanteix el dret a una educació i sanitat públiques, mentre les polítiques neoliberals han caminat en la direcció contrària a la resta de països de la regió. Una revolució que ha forjat un esperit internacionalista i solidari entre el seu poble, com proven els més de 30.000 metges cubans que actualment cooperen a l'exterior, o el suport a les lluites anti-colonials. No es d'estranyar que cada cop més països a Llatinoamèrica hagin iniciat el camí cap al socialisme, inspirats en l'exemple del poble cubà.

Per aquestes i per moltes raons més, VISCA LA CUBA SOCIALISTA!

dilluns, de febrer 02, 2009

En defensa de la Revolució Cubana (II)

En aquesta foto podeu veure la pancarta de la Brigada Vallesana Simón Bolívar. Podeu veure algunes fotos més al blog del company Ibarro:
Cuba no está sola!
La gusanera del pepé

També podeu veure una crònica de la concentració a Kaosenlared, com sempre, amb fotos i videos.

Finalment us deixo un video de la concentració.

Solidaridad con la Revolución Cubana from Oriol Sabata on Vimeo.

dissabte, de gener 31, 2009

En defensa de la Revolució Cubana (I). Diumenge 1 a les 11.30 H al Consulat !

No només la gusanera contrarrevolucionària de Miami organitza bronques, aquí a Barcelona també. El més reaccionari del nostre país junt amb els quatre renegats proianquis en volen muntar una diumenge davant el Consulat. A la petició d'ajuda del company Cònsul de la República de Cuba a Barcelona la Brigada Vallesana li diem de forma solidària que allà hi serem. Sortim de l'estació de RENFE Cerdanyola el diumenge 1 de febrer a les 10.45 H amb la pancarta: 50 anys de lluita pel Socialisme. 50 anys d'exemple revolucionari

Visca la Revolució Cubana, Visca el Socialisme, Visca Fidel i Raul !

----------------------------------------------------------------------------------------------
Carta del Cònsul de Cuba en Barcelona adreçada als/les solidàries amb la Revolució Cubana:

ESTIMADOS COMPAÑEROS Y AMIGOS:

COMO VEN LOS ENEMIGOS DE LA REVOLUCION ESTAN CONVOCANDO A UNA MANIFESTACION DELANTE DEL CONSULADO EL PROXIMO DOMINGO 1 DE FEBRERO. SOLICITAMOS EL APOYO DE TODOS LOS AMIGOS DE LA REVOLUCION CUBANA PARA DAR A ESTOS APATRIDAS LA RESPUESTA QUE MERECEN.
NOS VEMOS aquí ESE MISMO DIA DOMINGO 1 A LAS 11:30 am
¡ABAJO LOS ASALARIADOS DEL IMPERIO!
¡VIVA EL 50 ANIVERSARIO DE LA REVOLUCION CUBANA!

CONSULADO DE CUBA EN BARCELONA.


----------------------------------------------------------------------------------------------

Us deixo un video de Reincidentes, la coneguda cançó "Resistencia" que parla de la Cuba revolucionària que lluita per la seva independència de l'imperi, per la llibertat i el socialisme.

dimarts, de gener 13, 2009

Concentració a Cerdanyola contra el genocidi a Gaza

DIJOUS A LES 19:30 CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT DE CERDANYOLA

CONTRA EL GENOCIDI DEL GOVERN ISRAELIÀ SOBRE EL POBLE PALESTÍ

FES DIFUSIÓ I VINE A LA CONCENTRACIÓ!

dilluns, de gener 05, 2009

Aturem la massacre a Gaza



PROU COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ

L’exèrcit d’ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d’aquest nou acte de barbàrie ha causat centenars de morts i ferits, incloent-hi un nombre indeterminat d’escolars que, en el moment del primer atac militar israelià, eren conduïts cap a casa des de l’escola. Aquest últim bany de sang de civils palestins, tot i ser el més despietat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l’estratègia d’apartheid i colonització israeliana. És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment, per una part, ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes internacionals i, per altra part, s’ha de destacar que les decisions que sí són vinculants han estat sistemàticament ignorades per els diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d’un veritable camp de concentració, privat de recursos, de queviures elementals, de cap possibilitat de desplaçar-se, encerclat per l’exèrcit israelià i amb les fronteres d’Egipte tancades.

Davant d’aquesta situació, no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta la complicitat dels governs de la Unió Europea. En lloc de pressionar el govern d’Israel per les greus i sistemàtiques violacions de drets humans, crims de guerra i incompliment sistemàtic del dret internacional, el passat 9 de desembre els governs europeus van decidir enfortir les relacions comercials de la Unió Europea amb l’Estat d’Israel, sense condicionar aquest acord a la presa de mesures cap a una pau justa a la regió, que respecti els valors propis de la democràcia i dels drets humans. El govern d’Israel, encoratjat també per la manca de crítica nord-americana, ha entès el missatge d’aprovació i actua en conseqüència. Fins i tot a casa nostra, els departaments de Vicepresidència i d’Innovació, Universitats i Empresa, han posat el seu gra de sorra aquestes darreres setmanes protagonitzant visites a Israel amb l’objectiu “d’impulsar les relacions econòmiques amb Israel”, obviant així els reiterats informes de l’ONU que equiparen el règim d’ocupació israelià amb l’apartheid sud-africà, i que reclamen a la comunitat internacional incrementar la pressió política i econòmica vers l’Estat d’Israel.

Les organitzacions sotasignades ens neguem a l’exercici deshonest i immoral d’equiparar les parts en conflicte. La desproporció de víctimes és aclaparadora -de centenars a una, en aquest cas-. Ens neguem a ser còmplices de la massacre contra el poble palestí. És per això que fem una crida als nostres governants i a tota la societat civil perquè facin seu el compromís amb la cultura de la pau, expressat de manera àmplia i reiterada per la ciutadania del poble de Catalunya. En el moment present, aquest compromís passa per la ruptura immediata de tots els acords de cooperació i associació comercial amb l’Estat d’Israel, en tots els nivells -europeu, espanyol i català, i per això reclamem:

- Que el govern de l’Estat Espanyol aturi el comerç d’armes amb l’Estat d’Israel.

- Que la ciutadania de Catalunya deixi de comprar productes israelians.

- Que el govern de la Generalitat suspengui els acords comercials amb Israel que el departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empresa estan promovent.

Primers signataris: Comunitat Palestina de Catalunya, Plataforma Aturem la Guerra, NOVA , Institut de Drets Humans de Catalunya, ACSUR - Las Segovias, Servei Civil Internacional, CIEMEN, Associació Catalana per la Pau, Sodepau, Xarxa d’Enllaç amb Palestina, Alternativa de Catalunya, ONG Compromesos amb el Món, Fundacio Pere Ardiaca, Grup Blanquerna, Joves d’Esquerra Nacionalista, Partit Socialista de Mallorca-Entesa Nacionalista, Ateneu Independentista Barraqueta, Comité Suport al Moviment Sem Terra Brasil (MST– Barcelona).

dijous, de gener 01, 2009

50 Años en Revolución

Muchos no lo aceptan, y otros más numerosos no pueden creer aún que Cuba Socialista y Revolucionaria entre el 1 de enero de 2009 en sus 50 años de intensa, prospera y para felicidad de los pueblos de Nuestra América, fecunda madurez de su Revolución.

Desde la Brigada Vallesana Simón Bolívar queremos dar testimonio una vez más de nuestra solidaridad irrestricta con Cuba, la Revolución, el Socialismo, el Comandante en Jefe Fidel Castro, Raúl y todos los dirigentes de la Revolución. Celebramos 50 años de la más grande Resistencia, valor si límites, coraje e ideas insufladas por Martí y recogidas por Fidel para iluminar Cuba y la hora actual de la América Morena que avanza a su liberación definitiva.

Nunca nos cansaremos de repetir que no hay igual en la Historia de la Humanidad, y que el ejemplo de Cuba perdurará por los siglos de los siglos. Cuba, a sólo 90 millas del más poderoso Imperio conocido y que amenazaba con destruirla, quedaba sola en 1962 cuando la crisis de los misiles y el mundo se puso al borde mismo de la guerra termonuclear. En 1990 cuando se autodestruía la URSS sola quedaba otra vez para seguir siendo Libre y Soberana.

Sola, pero llena de amigos por todo el mundo. Sola, pero con la solidaridad creciente y la admiración y la deuda regada por el planeta. Se cumplen 50 años cuando en Bolivia se festeja la erradicación del analfabetismo con el método desarrollado por Cuba. La lacra que representa este flagelo ha sido liquidada ya en Venezuela y son numerosos los países de la región que lograrán ganar la batalla a la ignorancia con el apoyo incondicional de Cuba.

Son 50 años de incansable lucha por un destino viable y sostenible para la humanidad, alojada toda en el mismo y cada vez más pequeño planeta Tierra. Incansables luchas lideradas por el Padre de todos los revolucionarios de América Latina y el Caribe e inspirador y guía de la hora actual de despliegue del Bolivarismo y la nueva fuerza que representa la región sin amos ni tutelajes de EUA ni de Europa.

En 50 años Cuba revolucionaria ha escrito las páginas más hermosas de la historia de América Latina y el Caribe y de África. Cada unos de nuestros pueblos debe inclinar su cabeza en señal de respeto, admiración y agradecimiento por cuanto cubanas y cubanos han hecho en la salud, alfabetización, deportes, agricultura, y defensa de la integridad territorial y lucha contra la opresión. Muchos de ellos han vertido su sangre generosa por todos nosotros pagando como decía Martí “la deuda con la Humanidad”. No vamos a repetir hoy lo que hemos sostenido y sostenemos sobre Cuba. Estamos con Cuba, y nos enorgullece el haberlo estado ayer y hoy sin vacilaciones.

Los revolucionarios del mundo celebran como suyas todas sus victorias, todos sus sacrificios y exigimos con más fuerza en este aniversario:

1. El Fin al Bloqueo y por una nueva relación entre EUA y Cuba. Esta es una exigencia y uno de los puntos que hicieron posibles la victoria de Obama incluso la Florida.

2. Libertad a Los cinco patriotas cubanos injustamente encarcelados por más de 10 años en prisiones de EUA.

3. Devolución a Cuba del territorio que ocupa por la fuerza el ilegalmente EUA: La base militar de Guantánamo, símbolo de opresión, torturas e ilegalidades internacionales que comete el gobierno de los EUA.

4. Incorporación plena de Cuba a las instancias regionales de integración por una nueva geopolítica multipolar.

5. Respeto a la Soberanía, integridad territorial, y derechos de Cuba a decidir su propio futuro sin ingerencias extranjeras.

50 años de lucha permanente y Resistencia deben ser suficientes para que se acepten estas propuestas justas que sólo engrandecerían a los nuevos inquilinos de la Casa Blanca. Cuba por su parte continuará resistiendo, dirigidos por Fidel, Raúl y ese mismo grupo de rebeldes que hace más de 55 años asaltaron el Moncada y el Carlos Manuel de Céspedes, luego desembarcaron en el Granma y dominaron las montañas de la Sierra Maestra para invadir toda la isla y devenir con la Libertad el 1 de enero de 1959.

Vivan los 50 años eternos del triunfo de la Revolución.
Viva Fidel.
Patria o Muerte, Venceremos.


Brigada Vallesana Simón Bolívar.
diciembre de 2008
Vallès Occidental.