(publicat al TOT Cerdanyola del 05/03/2009)Ja fa uns mesos que la crisi capitalista global està deixant a l'atur milers de treballadores i treballadors, i actualment arriba a cotes que fan esgarrifar. La dinàmica empresarial de privatització de guanys i socialització de pèrdues és avui una realitat que qualsevol veu, no cal ser especialista en economia. Front aquesta situació hi ha dues opcions: pau social o lluita de classes.
La primera es basa a trobar solucions temporals a cada cas, aïllant les diferents lluites i evitant que la classe obrera es mobilitzi conjuntament. Aquesta és l'actitud de les centrals sindicals majoritàries que, renunciant al seu caràcter de classe, es conformen amb salvar els mobles. Com sinó es poden entendre expedients de regulació pactats amb empreses amb beneficis o que s'estigui negociant un pla d'incentius fiscals a la contractació temporal? Més enllà dels eslògans, això està portant que la crisi la paguem els treballadors, ja sigui de forma directa (flexibilitat laboral, congelacions i reduccions salarials, acomiadaments...) o indirecta (EROs, ajuts a empreses i bancs...).
La segona opció passa per bastir un pla global de lluita contra la crisi creada pel mateix sistema capitalista. Un pla capaç de coordinar els diferents conflictes i donar resposta a totes les problemàtiques concretes. Cal més agitació i mobilització social, debats, assemblees de treballadors en actiu i aturats, resistència front el terrorisme empresarial... En definitiva, treballar per una vaga general, el més potent instrument de lluita de la classe obrera. Només així podrem impedir que siguem els treballadors qui paguem la factura d'aquesta crisi que nosaltres no hem creat.
Per la defensa dels drets de la classe obrera, VAGA GENERAL JA!
La primera es basa a trobar solucions temporals a cada cas, aïllant les diferents lluites i evitant que la classe obrera es mobilitzi conjuntament. Aquesta és l'actitud de les centrals sindicals majoritàries que, renunciant al seu caràcter de classe, es conformen amb salvar els mobles. Com sinó es poden entendre expedients de regulació pactats amb empreses amb beneficis o que s'estigui negociant un pla d'incentius fiscals a la contractació temporal? Més enllà dels eslògans, això està portant que la crisi la paguem els treballadors, ja sigui de forma directa (flexibilitat laboral, congelacions i reduccions salarials, acomiadaments...) o indirecta (EROs, ajuts a empreses i bancs...).
La segona opció passa per bastir un pla global de lluita contra la crisi creada pel mateix sistema capitalista. Un pla capaç de coordinar els diferents conflictes i donar resposta a totes les problemàtiques concretes. Cal més agitació i mobilització social, debats, assemblees de treballadors en actiu i aturats, resistència front el terrorisme empresarial... En definitiva, treballar per una vaga general, el més potent instrument de lluita de la classe obrera. Només així podrem impedir que siguem els treballadors qui paguem la factura d'aquesta crisi que nosaltres no hem creat.
Per la defensa dels drets de la classe obrera, VAGA GENERAL JA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada