dimecres, de desembre 31, 2008

Prou mentides! Volem l’hospital JA!

(publicat al TOT Cerdanyola del 31/12/2008)

Que encara no sapiguem quan tindrem el nou hospital és indignant. Fa més d’un any i mig que la construcció hauria d’haver començat i l’equipament hauria d’entrar en funcionament el 2010. Si més no, aquest és el calendari que el 7 de febrer del 2006 responsables del departament de salut van anunciar a l’Ajuntament de Cerdanyola davant els alcaldes de la Mancomunitat, durant la presentació del pla director de l’hospital. Un calendari ratificat un mes després per la pròpia consellera de salut. La crua realitat, però, és que a dia d’avui no s’ha fet la cessió dels terrenys a la Generalitat i el concurs d’idees encara s’està realitzant. De l’inici de la construcció ni se sap i ja s’està parlant del 2015 per a la posada en funcionament.

Més indignant encara són les reiterades mentides dels responsables polítics de les diferents administracions implicades (ajuntaments, Mancomunitat i Generalitat), que sense cap mena d’escrúpols, continuen afirmant que s’està complint el calendari previst. Aquesta actitud és especialment greu en el cas dels alcaldes, que en lloc de posar-se del costat dels seus veïns i veïnes per exigir la construcció immediata, prefereixen apuntar-se al discurs oficial de que tot va bé. Però del retard ningú no dóna explicacions, perquè tots en són responsables.

Quan la defensa de la sanitat pública i de qualitat hauria de ser una prioritat política, donat el col•lapse que patim a la comarca, els alcaldes, suposadament d’esquerres, estan més preocupats en promoure infraestructures faraòniques com el túnel d’Horta i signar convenis amb associacions empresarials i cambres de comerç. Caldrà, doncs, continuar sortint al carrer a denunciar aquesta situació.

divendres, de desembre 26, 2008

En defensa de Nicaragua

Managua. Radio La Primerísima. | diciembre 20, 2008

Este es el texto de una carta firmada por varias personas preocupadas por la campaña de gobiernos extranjeros en contra de Nicaragua. Es una iniciativa surgida desde un grupo de nicaragüenses e internacionalistas, con el objetivo de despertar la conciencia mundial sobre lo que ocurre en este país centroamericano, víctima de una feroz campaña de acoso y derribo ejecutada por las fuerzas oligárquicas locales, financiada y dirigida por Estados Unidos y los más poderosos gobiernos europeos.

Si compartes su contenido y deseas adherirte, por favor envía un correo a carta@tortillaconsal.com indicando tu nombre, tu ciudad y país de domicilio. Si lo haces a nombre de una entidad, por favor indícanos cuál es y su país/ciudad de domicilio.

Asimismo, si tienes un poco de tiempo para Nicaragua, te solicitamos lo hagas circular entre quienes creas pueden sumarse a este Manifiesto.

Queremos cerrar este ciclo de firmas el 10 de enero de 2009, cuando se cumplen dos años del gobierno sandinista.

Nuestra idea es edificar un muro internacional en defensa de Nicaragua.

Gracias por tu solidaridad


EN DEFENSA DE NICARAGUA

La mayoría de América Latina vive un proceso de liberación nacional irreversible. Sus pueblos han elegido gobiernos que han emprendido un camino de independencia, dignidad y soberanía, para sacudirse la tutela extranjera que durante siglos los había sometido por la fuerza de las armas, la represión y la miseria.

En noviembre de 2006, el pueblo nicaragüense eligió al Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) para dirigir su destino y desde el 10 de enero de 2007, el nuevo gobierno ha reiniciado el proceso de autodeterminación nacido el 19 de julio de 1979 y que había sido abandonado durante 17 años por tres gobiernos capitalistas neoliberales, antidemocráticos y antinacionales.

Nicaragua ha recuperado la dignidad nacional con un gobierno independiente de los poderes imperiales, que ha vuelto a colocar a los más pobres como centro de las políticas de desarrollo.

Como parte de ese proceso, Nicaragua se ha sumado a la Alternativa Bolivariana para los pueblos de Nuestra América (ALBA) y con el generoso respaldo de numerosos pueblos y gobiernos, especialmente Cuba y Venezuela, el gobierno sandinista aplica distintos programas mediante los cuales el pueblo nicaragüense ha recuperado gran parte de sus derechos sociales y económicos, abriendo las posibilidades para el progreso nacional, democrático y socialista.

Pero así como ocurrió durante los años 80, cuando Estados Unidos lanzó su guerra de agresión contra el pueblo nicaragüense y la Revolución Popular Sandinista, hoy Nicaragua debe enfrentar una despiadada campaña de mentiras y chantajes promovidas desde Washington y varias capitales europeas, bajo el esquema de contrainsurgencia informativa en la guerra de baja intensidad, con el objetivo de impedir el desarrollo independiente que encabeza el gobierno del presidente Daniel Ortega.

Esta campaña ha recrudecido en los últimos meses, con el objetivo de desacreditar la inobjetable y contundente victoria electoral del FSLN en las elecciones municipales del pasado 9 de noviembre, cuando los nicaragüenses validaron en las urnas su respaldo al nuevo rumbo del país.

El extremo de esta campaña, ha sido la suspensión de la ayuda al pueblo nicaragüense. Es inaceptable que los gobiernos de los países desarrollados utilicen el dinero que sus propios pueblos destinan a los países más empobrecidos, como arma política de dominación imperialista.

Por todo ello, nosotros y nosotras, mujeres y hombres libres que creemos que Otro Mundo es Posible,

Declaramos:

1. Nuestro incondicional respaldo al derecho del pueblo nicaragüense a su autodeterminación y soberanía nacional, sin injerencias extranjeras de ningún tipo.

2. Nuestro apoyo al rumbo independiente, soberano y popular del gobierno del FSLN, encabezado por el presidente Daniel Ortega.

3. Nuestro regocijo por la victoria sandinista en 105 de 146 gobiernos municipales.

Rechazamos y condenamos:

1. La injerencia extranjera en los asuntos internos de Nicaragua.

2. La política de chantaje que ejecutan los gobiernos de Estados Unidos y de la Unión Europea.

3. La campaña de mentiras desatada por las corporaciones y multinacionales de la (des) información internacional.

Exhortamos:

1. A los pueblos de todo el mundo, en especial los europeos y norteamericano, a renovar sus lazos de amistad con Nicaragua, presionando a sus respectivos gobiernos para que multipliquen los fondos destinados para erradicar la pobreza y para obligarlos a que no sigan entrometiéndose en los asuntos del pueblo nicaragüense.

2. A los comunicadores sociales y en especial, a los medios de comunicación alternativos, a romper el silencio sobre la situación nicaragüense, e informar activamente con veracidad e independencia, sobre lo que realmente ocurre en Nicaragua y la región centroamericana.

3. A los gobiernos progresistas e independientes de América Latina y del mundo, a volcar su solidaridad con el pueblo nicaragüense y su gobierno legítimo, democráticamente electo.

dimecres, de desembre 10, 2008

Comunicat

Després del procés assembleari que Esquerra Unida i Alternativa ha realitzat en les darreres setmanes, els sotasignats vam obrir un procés de reflexió col•lectiva sobre la nostra continuïtat o no en aquesta organització política.

L’experiència de la 5a Assemblea Nacional, on el debat sobre les qüestions més crítiques (principalment la coalició amb ICV i el balanç de l’acció del Govern d’Entesa) va ser amputat tant com va ser possible, ens va demostrar la manca de voluntat d’autocrítica a EUiA i la impossibilitat d’un canvi d’estratègia. Més encara quan es culpabilitza els moviments socials i col•lectius de l’esquerra alternativa del seu distanciament d’EUiA, sense fer cap reflexió de perquè Esquerra Unida no és un instrument vàlid per als sectors més combatius de la societat. D’aquesta assemblea nacional vam sortir amb la conclusió que el canvi, si encara quedava alguna possibilitat, només podia donar-se a l’àmbit local. Aquest fet ens va portar a centrar els nostres esforços a l’assemblea local, en la creença que la precària situació d’EUiA a Cerdanyola no podia continuar i això permetria arribar a acords organitzatius i estratègics.

En aquest context va tenir lloc, el passat 22 de novembre de 2008, una assemblea local d’EUiA que tenia per objectiu fer balanç del primer any i mig del govern municipal, així com de la situació organitzativa d’EUiA a Cerdanyola. Una assemblea que suposava una oportunitat de superar la divisió interna produïda pel pacte de govern municipal amb CiU (un pacte en contra dels propis acords del Consell Nacional). Per la nostra part, proposàvem a l’assemblea una nova estratègia política local, que permetés EUiA de Cerdanyola recuperar l’esperit de moviment polític i social, d’esquerres i alternatiu, arrelat al carrer. Calia superar les contradiccions generades per la nostra participació a un govern municipal que camina en una direcció massa diferent respecte de les propostes programàtiques d’EUiA de Cerdanyola per a les eleccions municipals (document presentat en roda de premsa el 22 de març de 2007).

Lamentablement, l’assemblea no va servir per a superar la divisió, doncs la majoria va decidir tombar la nostra proposta sense ni tan sols obrir la possibilitat de negociació per a trobar punts d’acord sobre els quals reconstruir la unitat. La manca de voluntat de fer un balanç crític de la precària situació organitzativa actual i la desconnexió respecte de la base social de l’esquerra alternativa local, ens porta a la conclusió que també a Cerdanyola EUiA està esgotada com a projecte polític alternatiu i de transformació social. L’actual estratègia política, centrada en la supervivència de l’organització per sobre del propi projecte, amputa l’activitat política al carrer, condicionant-la a la presència i acció institucional, impedint avançar en la consolidació d’una base social organitzada de l’esquerra alternativa i plural.

És per això que hem decidit continuar el nostre treball polític fora d’EUiA i per tant, hem tramitat la nostra baixa com a militants d’aquesta organització. En coherència amb aquesta decisió, el company Carles Escolà ha presentat la seva dimissió com a regidor de l’ajuntament de Cerdanyola, conscient que la seva acta no el pertany a ell sinó a la coalició ICV-EUiA.

A partir d’ara volem contribuir a obrir un procés de reflexió i debat amb altres col•lectius i persones de l’esquerra alternativa de Cerdanyola, per tal de cercar els punts de coincidència sobre els què construir espais de treball polític de base i de confluència amb els moviments socials. La pluralitat i la diversitat, trets característics de l’esquerra alternativa i revolucionària, no han de suposar cap obstacle, ans al contrari, són una oportunitat d’enriquiment col•lectiu i l’autèntica força de tot projecte de transformació social. Un projecte que avui, amb un context de crisi capitalista global, exigeix el millor de tots i totes nosaltres per aixecar alternatives populars que ens condueixin a una societat més justa, igualitària i lliure: el Socialisme del Segle XXI.


Carles Escolà Sànchez
Iván González Galdeano
Adrià Hernando Fresco
Sergio Rodríguez Salces
Héctor Sierra de Jorge
Ex-militants d’EUiA de Cerdanyola del Vallès

Manifestació conjunta dels treballadors/-es de Zobele, Sugrañes i Riviere

MANIFESTACIÓ CONTRA ELS EXPEDIENTS DE REGULACIÓ A ZOBELE, SUGRAÑES I RIVIERE.

NO A LA DESLOCALITZACIÓ!

QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS CAPITALISTES!


CONVOCATÒRIA:
DIVENDRES 12 DE DESEMBRE
A LES 18:00H
DAVANT DE L'AJUNTAMENT DE CERDANYOLA

dilluns, de desembre 08, 2008

dijous, de desembre 04, 2008

Solidaritat amb les lluites

(publicat al TOT Cerdanyola del 04/12/2008)

Les darreres setmanes són diverses les lluites endegades a Cerdanyola. La crisi econòmica ja es visualitza pels carrers de la nostra vila, en forma de mobilitzacions de col•lectius de treballadors i treballadores que lluiten per la defensa dels seus llocs de treball. És el cas dels treballadors de Sugrañes, que han començat la seva lluita contra l’ERO amb el que l’empresa intenta deixar sense feina 80 persones. També tenim per davant el tancament de Zobele, que deixarà al carrer unes 165 persones més. Riviere, el conveni dels treballadors municipals... I el que encara està per venir.

El moviment estudiantil també està en peu de guerra. La lluita contra l’anomenat pla de Bolonya s’està intensificant a la UAB. Creix el nombre de facultats ocupades pels estudiants per exigir un procés democràtic, obert a tota la comunitat universitària, per decidir la implantació o no dels nous plans d’estudi. Per contra, el rectorat intenta reprimir les protestes tramitant l’expulsió d’alguns líders estudiantils, creient que així s’acabaran les mobilitzacions. Ans al contrari, les expulsions només aconseguiran implicar més estudiants en la lluita, com a resposta a la repressió.

Front aquest escenari, que tendirà a créixer, és necessari que tot el poble cerdanyolenc ens solidaritzem amb les lluites que s’estan duent a terme a la nostra ciutat. No podem romandre de braços creuats mentre els nostres veïns i veïnes han iniciat una lluita que en el fons té un caràcter global i, per tant, ens afecta a tots i totes. Suport, difusió dels conflictes, implicació en les mobilitzacions, col•laborar en la unificació de les lluites. La nostra solidaritat avui serà la nostra força demà.