dimecres, de desembre 10, 2008

Comunicat

Després del procés assembleari que Esquerra Unida i Alternativa ha realitzat en les darreres setmanes, els sotasignats vam obrir un procés de reflexió col•lectiva sobre la nostra continuïtat o no en aquesta organització política.

L’experiència de la 5a Assemblea Nacional, on el debat sobre les qüestions més crítiques (principalment la coalició amb ICV i el balanç de l’acció del Govern d’Entesa) va ser amputat tant com va ser possible, ens va demostrar la manca de voluntat d’autocrítica a EUiA i la impossibilitat d’un canvi d’estratègia. Més encara quan es culpabilitza els moviments socials i col•lectius de l’esquerra alternativa del seu distanciament d’EUiA, sense fer cap reflexió de perquè Esquerra Unida no és un instrument vàlid per als sectors més combatius de la societat. D’aquesta assemblea nacional vam sortir amb la conclusió que el canvi, si encara quedava alguna possibilitat, només podia donar-se a l’àmbit local. Aquest fet ens va portar a centrar els nostres esforços a l’assemblea local, en la creença que la precària situació d’EUiA a Cerdanyola no podia continuar i això permetria arribar a acords organitzatius i estratègics.

En aquest context va tenir lloc, el passat 22 de novembre de 2008, una assemblea local d’EUiA que tenia per objectiu fer balanç del primer any i mig del govern municipal, així com de la situació organitzativa d’EUiA a Cerdanyola. Una assemblea que suposava una oportunitat de superar la divisió interna produïda pel pacte de govern municipal amb CiU (un pacte en contra dels propis acords del Consell Nacional). Per la nostra part, proposàvem a l’assemblea una nova estratègia política local, que permetés EUiA de Cerdanyola recuperar l’esperit de moviment polític i social, d’esquerres i alternatiu, arrelat al carrer. Calia superar les contradiccions generades per la nostra participació a un govern municipal que camina en una direcció massa diferent respecte de les propostes programàtiques d’EUiA de Cerdanyola per a les eleccions municipals (document presentat en roda de premsa el 22 de març de 2007).

Lamentablement, l’assemblea no va servir per a superar la divisió, doncs la majoria va decidir tombar la nostra proposta sense ni tan sols obrir la possibilitat de negociació per a trobar punts d’acord sobre els quals reconstruir la unitat. La manca de voluntat de fer un balanç crític de la precària situació organitzativa actual i la desconnexió respecte de la base social de l’esquerra alternativa local, ens porta a la conclusió que també a Cerdanyola EUiA està esgotada com a projecte polític alternatiu i de transformació social. L’actual estratègia política, centrada en la supervivència de l’organització per sobre del propi projecte, amputa l’activitat política al carrer, condicionant-la a la presència i acció institucional, impedint avançar en la consolidació d’una base social organitzada de l’esquerra alternativa i plural.

És per això que hem decidit continuar el nostre treball polític fora d’EUiA i per tant, hem tramitat la nostra baixa com a militants d’aquesta organització. En coherència amb aquesta decisió, el company Carles Escolà ha presentat la seva dimissió com a regidor de l’ajuntament de Cerdanyola, conscient que la seva acta no el pertany a ell sinó a la coalició ICV-EUiA.

A partir d’ara volem contribuir a obrir un procés de reflexió i debat amb altres col•lectius i persones de l’esquerra alternativa de Cerdanyola, per tal de cercar els punts de coincidència sobre els què construir espais de treball polític de base i de confluència amb els moviments socials. La pluralitat i la diversitat, trets característics de l’esquerra alternativa i revolucionària, no han de suposar cap obstacle, ans al contrari, són una oportunitat d’enriquiment col•lectiu i l’autèntica força de tot projecte de transformació social. Un projecte que avui, amb un context de crisi capitalista global, exigeix el millor de tots i totes nosaltres per aixecar alternatives populars que ens condueixin a una societat més justa, igualitària i lliure: el Socialisme del Segle XXI.


Carles Escolà Sànchez
Iván González Galdeano
Adrià Hernando Fresco
Sergio Rodríguez Salces
Héctor Sierra de Jorge
Ex-militants d’EUiA de Cerdanyola del Vallès

15 comentaris:

Daniel Sánchez ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Carles Escolà Sánchez ha dit...

Company Dani. He eliminat el teu comentari perquè hi havia el teu e-mail i telèfon personal. Jo ja m'ho he apuntat. Estem en contacte.

Salut!!

Lev ha dit...

Bueno, espero que mi comentario no te moleste, ya que no nos conocemos y tienes etiquetado como personal los comentarios.
Soy el responsable de Diario de un ERE de los trabajadores de Cerámicas Sugrañes, y he estado siguiendo tu blog ultimamente, no hace mucho. Me sorprende, para bien, tu grado de coherencia política, donde prevale el programa sobre la organización.
Si te sirve de algo, un abrazo. Y ¿quien sabe? quiza terminemos por encontrarnos, yo también deseo encontrar ese lugar de la izquierda alternativa (o real)
Un saludo

rg ha dit...

Hola Carles,

T'escrivim de Revolta Global (www.revoltaglobal.cat) perquè ens agradaria posar-nos en contacte amb tu per saber què plantegeu ara que esteu fora d'EUiA. Et deixo el nostre email de contacte per si ens pots escriure i així comentem el tema: difusio@revoltaglobal.cat

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Hola Lev. Para nada me molesta tu comentario. Simplemente tengo configurado el blog para que sólo puedan escribir mensajes usuarios registrados. Eso es sólo para evitar que anonimos dejen mensajes. Gracias por tu apoyo. Si vas esta tarde a la manifestación (seguro que si) nos veremos. Bueno, como yo no se quien eres, si me ves saludame y hablamos un rato.

Hola RG. Em va deixar un missatge el vostre company Dani amb qui ja estic en contacte. Em va proposar de veure'ns.

Salut!!

superegidor ha dit...

Sempre que tanquem portes, se'ns poden obrir d'altres.
Es pot lluitar desde dintre, o triar el camí de fer-ho desde fora.
Espero que tot us vagi bé, pel que sembla, encara queda gent que no es queda a la poltrona i intentar portar a terme les seves idees, només per això, us felicito.

Ivan ha dit...

Hola Carles!!

Soy Ivan, de Terrassa.
Muchos ánimos y no os rindáis, que se necesitan muchas personas de izquierdas y honestas como vosotros.

Un abrazo!!

http://psucterrassa.blogspot.com/

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Hola superegidor. Gràcies pel teu recolçament. Certament ha estat una decisió difícil, però finalment hem cregut que era el més adient i, sobretot, útil políticament. Som optimistes de cara al futur.

Hola Ivan. Gracias también a ti por tu apoyo. Tranquilo que no nos hemos rendido, continuamos la lucha. Sólo nos vamos a cambiar de trinchera (ya veremos a cuál vamos). Un abrazo a ti también.

Salut!!

Mireia ha dit...

Hola Carles.
Quiero dejarte un link a la Revista que edito en Pinto en el que hablo de ti.
http://almenaradepinto.wordpress.com/2008/12/16/no-todos-los-politicos-son-iguales/
Un abrazo y gracias.
Mireia

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Hola Mireia. Agradezco que hagas difusión de nuestro comunicado. Por cierto, ¿cómo has llegado hasta mi blog? Es simple curiosidad.

Salut!!

Albert Claret ha dit...

Sempre que s'ha de dir adéu a algú és una llàstima. I ho és perquè dels cinc signants d'aquest comunicat, almenys tres els conec de sobra. Ho és perquè el seu treball a Cerdanyola en molts casos ha estat exemplar. Ho és perquè penso que les diferències internes, tan saludables com necessàries, han de poder saldar-se i gestionar-se sense arribar a aquesta situació límit.

No penso que sigui el lloc ni la manera d'intercanviar opinions sobre la 5a Assemblea Nacional d'Esquerra Unida i Alternativa, últim detotant d'un malestar que em consta que s'arrossegava des de fa molt temps. Honestament, penso que la línia aprovada per absoluta majoria és l'encertada en la conjuntura històrica i política actual; encertada per a l'actuació i l'esdevenir d'EUiA com a moviment social i polític de masses i amb projecció nacional. És clar que després les grans línies han de poder desglossar-se en mecanismes d'aplicació a les realitats locals i comarcals, i potser a Cerdanyola del Vallès caldria distanciar-se de l'aposta estratègia per la coalició amb ICV.

L'aliança amb aquesta formació s'ha d'entendre en el context d'una deriva dretana i reaccionària cada cop més forta a tot el continent, que posa en perill la pròpia existència dels mecanismes de contenció i redistribució social de la riquesa que encara sobreviuen avui. S'ha d'entendre com a conclusió lògica d'un discurs d'unitat de l'esquerra, almenys unitat programàtica (que no ideològica) per a afrontar amb un mínim d'incidència i capacitat d'impacte polític i social els escenaris polítics i econòmics que configuren les condicions de vida i les oportunitats d'emancipació de la classe treballadora. De poc o de res han servit històricament els grupuscles arxirrevolucionaris sense implantació ni arrelament en la societat, que són els principals crítics de la feina i el projecte d'EUiA i molt més encara de la coalició amb ICV. El repte avui no és escriure pamflets (d'això en sabem tots), el repte és ser capaços de fer política real, de representar els interessos i les inquietuds de la classe treballadora, de combatre a tots els nivells -al carrer, a les institucions, a la batalla ideològica- l'actual hegemonia del neoliberalisme.


No volia fotre la gran dissertació i ja m'hi estava fotent de cap. Però ja acabo. EUiA necessita gent, molta gent, moltes veus, molts projectes. Necessita més que mai persones que tinguin opinió i que de forma constructiva i amb propostes plantegi canvis en positiu dins l'organització. Ens calen els convençuts, els crítics i els qui encara no ens coneixen. Per això em sap molt greu que finalment hagueu pres la decisió de marxar, que espero que no sigui irrevocable si les condicions són més favorales d'aquí a un temps. Evidentment, jo no goso jutjar-vos per això: sé del cert que teniu raons suficients per a fer aquest pas. Tan sols us demano que malgrat tot, no esdevinguem rivals ni enemics: en aquesta lluita en sobren, d'enemics.


Sempre que s'ha de dir adéu a algú és una llàstima. Però per sort això no és un adéu, si no un a reveure en les lluites.



Albert Claret

Almenara ha dit...

Bon dia Carles.
Em va enviar la notícia un company del "Movimiento de Izquierda Alternativa" (MIA) de Pinto, per fer-me veure que no s'ha de perdre tota l'esperança en la decència dels qui s'embarquen en l'acció política.

Esther ha dit...

Hola Carles,
és complicada la política activa,no és gens bona la professionalització dels càrrecs.Tu que ets lliure has decidit.Brindo per la teva coherència i conciència.M´apena que amb la teva dimissió venç el gris sobre l´arc de Sant Martí.M´ha agradat molt compartir conversa real i virtual amb tu i estic segura que seguiràs lluitant pels teus ideals.Espero seguir en contacte.
Una abraçada

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Hola Albert. Perdona que no hagi contestat abans, però durant les vacances no he estat massa davant l'ordinador i volia dedicar temps a la resposta.

La valoració que fem de la 5a Assemblea Nacional d'EUiA és força diferent. Tot i que tampoc crec que el blog sigui el millor lloc on intercanviar aquestes opinions, vull fer algun comentari al respecte, ja que tu hi has fet referència.

1. El problema de l'assemblea, en la meva opinió, no va ser tant de contingut dels documents aprovats (que també), sinó més de formes. Aquells que hem volgut donar la batalla política amb les nostres aportacions i propostes al debat, buscant el nostre espai a dins d'EUiA hem vist que no existeix aquesta possibilitat, ja que les diferents qüestions a votació es decidien en funció de qui presentava la proposta. Això es va visualitzar clarament en l'absurd de rebutjar una esmena que deia que a EUiA no hem sapigut gestionar bé la pluralitat interna, i després al plenari es va aprovar una resolució que deia exactament això però d'IU. Curiós, no? En aquestes condicions, i quan a nivell local la dinàmica és la mateixa, es fa difícil poder continuar dins d'EUiA sabent que les teves postures crítiques són tombades sense miraments.

2. Un dels elements més tristos de l'assemblea va ser la manca d'autocrítica i, sobretot, l'amputació dels elements més "controvertits" del debat, com són la desconnexió d'EUiA respecte de la base socials alternativa d'esquerres i els moviments socials, la relació amb ICV i el balanç del govern de la Generalitat. No és de rebut que el que havia de ser el "tema estrella" a l'assemblea, aprofundir o no la coalició amb ICV, fos liquidat en 5 minuts quan s'hi havien presentat diverses esmenes crítiques.

3. No negaré l'absoluta majoria amb la que es va aprovar la línia política a l'assemblea. Ara bé, per entendre aquesta majoria cal tenir present que són moltes les persones crítiques (gent pertanyent a tots els corrents interns) que amb els anys han anat abandonant les files d'EUiA. No entro a valorar si és un encert o un error marxar quan es discrepa de la postura oficial, simplement dic que aquest és un fet que determina el % de recolçament a la direcció actual.

Dit això, entro en la resta del teu comentari. La veritat és que des d'un punt de vista teòric puc compartir gran part del que dius (que no tot). Ara bé, això que planteges no es porta a terme a la pràctica. A la pràctica el que veiem és que EUiA està recolçant el continuisme del govern d'entesa a les polítiques neoliberals de CiU, fet extremadament trist en el cas dels serveis públics. Només cal mirar que està passant amb la sanitat pública i amb l'ensenyament, clars exemples de polítiques de privatització. I que em dius del paper de la Generalitat front el procés de deslocalització industrial? I davant els EROs que, aprofitant la crisi, han presentat empreses que porten anys amb guanys indecents? I de la planificació territorial? Grans infraestrutures (Bracons, túnel d'Horta, MAT...), poc transport públic del que necessita la majoria (rodalies) i molt del que fa servir una minoria (AVE). El que la dreta porta anys demanant. I les polítiques d'habitatge? Grans promocions però mai es fica ma als milers d'habitatges buits. Podria posar altres exemples, però em quedo aquí, perquè penso que són elements que haurien de ser puntals de la línia política (que de fet ho són, però només als documents, no a la pràctica). Parlo de, com tu dius, mecanismes de contenció i redistribució social de la riquesa.

I a l'àmbit local, en aquest cas a Cerdanyola, doncs més del mateix. I no es tracta de que Cerdanyola sigui una excepció, com s'ha volgut vendre, o res per l'estil, sinó que es tracta de la línia global portada a l'extrem (arribant a formar part d'un govern amb CiU i amb la necessitat dels vots del PP).

Comparteixo el que dius de que els petits grupúscles no han estat massa útils històricament. Estem d'acord en que sense instruments polítics més globals no es pot lliurar una lluita que, ens agradi o no, és bàsicament global. Ara bé, quan els instruments que existeixen no fan el que han de fer i acaben per renunciar al programa (i em refereixo a les línies polítiques clau) la gent deixa de creure's aquests projectes i es va organitzant al marge. I això t'ho dic per experiència. Respecto la gent que té una perspectiva diferent, però jo he arribat a la conclusió de que a EUiA la defensa del propi instrument està per sobre del projecte polític.

En fi, que jo també m'he enrotllat més del que volia. No pateixis, segur que continuarem compartint lluites i debats, començant per la manifestació de demà contra el genocidi a Gaza. Per part nostra no hi ha voluntat de convertir-nos en enemics de ningú. Com tu bé dius, d'enemics en sobren.

Rep una cordial abraçada, company.

Salut i revolució!!

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Hola Esther. Finalment hem optat per marxar d'EUiA (i en el meu cas també renunciar a la meva acta de regidor), però ni molt menys marxarem a casa. Continuarem lluitant pel que creiem.

Espeo que continuem tenint interessants debats virtuals i també en persona quan ens trobem. Seguim en contacte.

Salut!!