dijous, de maig 01, 2008

1er de maig

(publicat al TOT Cerdanyola del 30/04/2008)

Són molts els interessos polítics i econòmics que intenten esborrar de la memòria col•lectiva el significat del 1er de maig, que intenten convertir-lo en un altre dia “festiu”, negant-nos el dret a entendre el contingut real del Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores.

L’origen del 1er de maig es remunta al 1886 quan es va iniciar als Estats Units una gran vaga per aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Tot i les pressions i amenaces de les patronals i el govern, aquell dia va començar l’aturada a més de 5.000 fàbriques i els obrers van ocupar els carrers. Uns 125.000 van aconseguir les 8 hores el mateix dia, un mes després ja eren 200.000 i a finals d’any un milió. La repressió de la vaga va ser sagnant a Chicago, amb 44 obrers assassinats i més d’un centenar ferits després que la policia obrís foc contra les concentracions d’obrers front la fàbrica McCormick i a la plaça Haymarket. Un any i mig després van ser executats a la forca els líders que havien encapçalat les lluites, després de processos judicials marcats per testimonis falsos pagats per l’estat.

122 anys després ens trobem en ple retrocés dels drets dels treballadors. La jornada laboral de 8 hores es posa en qüestió i la flexi-seguretat i la precarietat es converteixen en el paradigma de relacions laborals. Els i les joves som els principals afectats per aquesta onada neoliberal que té un impacte determinant en les nostres vides. Cal que ens impliquem en el moviment obrer, que lluitem per defensar els nostres drets i conquerir-ne de nous. El 1er de maig és un bon moment per fer-ho.

Visca el 1er de maig!

3 comentaris:

Esther ha dit...

hola,
m´ha agradat el teu article al TOT

salutacions

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Gràcies pel compliment (jejeje).

La veritat és que cal fer difusió sobre el significat del 1er de maig, doncs poc a poc l'han anat buidant de contingut aquells poders que veuen en les reivindicacions obreres una amenaça clara als seus privilegis.

Salut!!

Jesús Hernández ha dit...

Bon article. Encara em guardo amb resentiment allò que em vas dir a la mani, de que anves de izquierdoso ;)