dijous, de desembre 06, 2007

3, 2, 1... llums i acció! Comença la "campanya" nadalenca.

El passat divendres (30 de novembre) es van encendre els llums de Nadal a Cerdanyola. D’aquesta manera, es va donar el tret de sortida a la nostra ciutat de la "campanya" nadalenca, una campanya que en general (i ara no parlo de Cerdanyola) dóna la sensació que any rere any comença abans. Ja està en marxa la maquinària que anualment ens aboca a un frenesí consumista col•lectiu.

Recordo que quan jo era petit aquestes festes eren diferents. No recordo exactament en quin moment va començar a canviar tot, de fet estic convençut que el canvi ha estat tant silenciós que només en som conscients si ens parem un moment a pensar. I no és que no existís el consumisme nadalenc (sense dubte, molt menor que ara) quan jo era petit, però és innegable que tot funcionava d’una altra manera.

Abans el Nadal començava ben entrat el mes de desembre. Els carrers i les cases no s’omplien d’arbres de Nadal, en aquella època només teníem pessebres. Els nens i nenes a les escoles apreníem cançons nadalenques i poesies que molt alegrement recitàvem el dia de Nadal i St. Esteve davant tota la família després d’un bon àpat on mai hi faltaven els canelons casolans. Coneixíem el Pare Noel, però encara era una cosa "aliena" per nosaltres. Aquí teníem el Tió i els reis mags. El primer ens deixava caramels i alguna joguineta, encara que els autèntics regals els portaven els reis mags. Els regals que rebíem també eren diferents. Per començar no en rebíem tants. Els reis no deixaven els nostres regals repartits per les cases dels diferents familiars; en aquella època només et deixaven regals a casa teva. Tampoc calien piles per fer servir la majoria d’ells. Parlo de l’època del debat "Tente o Lego". Jo era de Tente.

Actualment les coses són molt diferents. Com en molts altres aspectes, la cultura nord-americana ha anat arrelant a les nostres cases i als nostres carrers. La figura del Pare Noel (o Santa Claus, com ja se’l comença a dir per aquí) ha esdevingut una de les icones principals del nostre Nadal. Els avets guarnits de llums han anat desplaçant els pessebres. Aquesta “redecoració” del Nadal ha anat transformant la pròpia idea de les festes, que s’han convertit en un autèntic clímax social d’exaltació de l’espiral consumista en que ens trobem immersos. Per entendre’ns: el Nadal avui dia vol dir, bàsicament, comprar. Així ens ho fan saber les cada cop més agressives campanyes publicitàries. Milers de llums i colors ens donen la benvinguda al món on comprar els nostres somnis. És en aquestes dates quan em plantejo allò de “que paren el mundo que me bajo”, que va dir algú.

Com cada any, el Nadal “a la americana” ja el tenim servit. Tothom a taula! Escalfem motors que arriben les setmanes més esperades de l’any. Les llargues cues a les superfícies comercials, els embussos de trànsit, les pujades de preus del menjar, els regals per tothom i l’estrès de les compres d’última hora són només un “calvari” necessari que tots hem de passar per poder formar part d’aquest esperit nadalenc “de pel•lícula”. Senyores i senyors, la “gran botiga del Nadal” obre les seves portes... (“sálvese quien pueda”).

7 comentaris:

Jordi ha dit...

Hola,
és ben cert el que comentes. Un detall: és tradició muntar el pessebre per Santa Llúcia, 13 de desembre. A la ciutat s'inauguraren el mateix dia que s'obrien els llums de Nadal. Això és, a finals de novembre ... Vaja, que com continuï aquesta fal·lera per avançar les dates, començarem el Nadal la nit de Sant Joan!.

Esther ha dit...

tens raó,
tot és consumisme (intercanvi de convidades i regals),i gastar més del que tens.
Fins i tot diuen que el Nadal és una època depressiva per aquells que no tenen la "màgica"situació d´ anunci-pel.lícula nadalenca(casa, família tradicional, arbre de nadal, gos, xemeneia, regals...)
una abraçada

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Si, com cada any, algunes i algunes intentarem "resistir" el nadal... "Cada català es gastarà 1000€ durant la campanya nadalenca", diuen les notícies els últims dies. En fi, algú haurà de gastar-se 2000, perquè jo no penso "cobrir les espectatives"...jejeje.

Jonatan Márquez Cervantes ha dit...

Pues no seré yo el que se gaste 1000€ en navidad... (no tengo un duro).

Yo creo que estoy pasando por el mismo momento que tú. Hace años que la navidad me viene a dar igual, de peque en mi casa había algo de espíritu navideño (se adornaba la casa y tal) pero ahora de ese espíritu ya no queda nada. Por suerte ya no tengo que soportar cenas falsas de navidad y las paso solo con mi familia más próxima (padre-madre-hermano). De la navidad... lo único que me gusta es que mis tios me dan dinero (sí, el dinero me gusta, lo reconozco) y la fiesta que espero pegarme en fin de año. Lo demás, me da absolutamente igual.

Lo del pesebre... me alegra ver que coincidimos. A ver si tu presencia en uno de los dos (o tres?) grupos de gobierno se nota! Fuera pesebres! El chiste he de reconocer que ha sido oportunista pero mira... ya que me lo enviaron...

En fin Carles, un saludo!

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Jonatan, mi "crítica" no se refería al chiste (que me parece comprensible, dado lo llamativo del pesebre en cuestión), sólamente al final de todo, el punto de "Dudas" (click aquí para ver el post).

Para mi la navidad significa, ante todo, vacaciones (soy afortunado). Además de eso, son unos días en los que estoy con gente que no veo habitualmente, días de comilonas, de largas sobremesas contando batallitas... A partir de ahí, a hacer equilibrios por sucumbir lo menos posible a la fuerza de las costumbres, "las antiguas" y "las modernas".

Jonatan Márquez Cervantes ha dit...

ah! sobre las dudas... son casi tonterias hombre, me gusta saber quién es responsable. Obviamente si fueras tu te metería caña (más siendo ateo, q conste que yo también lo soy). Cuanto ha costado es más curiosidad... después de ver el coste del FACTA NON VERBA me puede esperar todo...

en fin, próspero año nuevo! (me gusta más desear prosperidad que felicidad en estas fechas... feliz, te deseo que seas feliz siempre).

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Y bien que harías metiendome caña. Es algo que va incluido en el cargo, sin duda alguna. Sólo planteaba la injusticia de limitar la crítica al gobierno de Cerdanyola, cuando es algo que sucede en todos sitios.

Yo destacaría el hecho de poner en cuestión la navidad (o almenos el modelo de navidad). Ese es un debate interesante, que crece en la sociedad y que creo necesario fomentar. Pienso que ese es un buen punto de encuentro.

Como digo siempre por estas fechas, te deseo salud, el resto hay que conseguirlo con el propio esfuerzo ;-)