(publicat al TOT Cerdanyola del 10/01/2008)
Crec que no sorprendré ningú si dic que el pressupost municipal del 2008 no és el que m’agradaria. Preferiria un pressupost més valent, que apostés per la recuperació de serveis externalitzats, que fomentés l’autoconstrucció i altres fórmules d’urbanisme alternatiu i, sobretot, lliure de la rapinya dels bancs i les grans empreses. Dissortadament, l’actual correlació de forces, tant a l’eix esquerra-dreta com dins de l’esquerra, és la que és i no era d’esperar un pressupost revolucionari. Cerdanyola no és Marinaleda.
Tot i això, hi ha un avenç en matèria de polítiques socials, un avenç que per mi és un element a valorar. Perquè aquest pressupost permet que Cerdanyola tingui polítiques dignes de promoció social i, especialment, recursos suficients per a les necessitats derivades de la Llei de la Dependència. També s’incrementen els recursos per a polítiques de salut pública, ensenyament, igualtat, cooperació, solidaritat i gent gran.
Per la meva participació més directa, destaco l’aposta que es fa en l’àmbit de joventut, una de les àrees més oblidades en pressupostos anteriors. Aquest cop es consignen els recursos per tirar endavant algunes de polítiques de joventut que Cerdanyola necessita, entre elles, el procés participatiu de disseny del que serà un nou Casal de Joves, una demanda més que justa donada la precarietat d’equipaments juvenils que patim.
No nego que en el futur caldrà avançar molt més en aquesta línia. Però també, i tant important o més, caldrà crear dinàmiques que vagin implicant la ciutadania en la pròpia elaboració del pressupost. La participació ha de ser l’element clau de propers pressupostos, on conjuntament càrrecs polítics, tècnics i veïns i veïnes es corresponsabilitzin en la gestió dels recursos públics. Aquest és el gran repte que una Cerdanyola d’esquerres ha d’afrontar.
Crec que no sorprendré ningú si dic que el pressupost municipal del 2008 no és el que m’agradaria. Preferiria un pressupost més valent, que apostés per la recuperació de serveis externalitzats, que fomentés l’autoconstrucció i altres fórmules d’urbanisme alternatiu i, sobretot, lliure de la rapinya dels bancs i les grans empreses. Dissortadament, l’actual correlació de forces, tant a l’eix esquerra-dreta com dins de l’esquerra, és la que és i no era d’esperar un pressupost revolucionari. Cerdanyola no és Marinaleda.
Tot i això, hi ha un avenç en matèria de polítiques socials, un avenç que per mi és un element a valorar. Perquè aquest pressupost permet que Cerdanyola tingui polítiques dignes de promoció social i, especialment, recursos suficients per a les necessitats derivades de la Llei de la Dependència. També s’incrementen els recursos per a polítiques de salut pública, ensenyament, igualtat, cooperació, solidaritat i gent gran.
Per la meva participació més directa, destaco l’aposta que es fa en l’àmbit de joventut, una de les àrees més oblidades en pressupostos anteriors. Aquest cop es consignen els recursos per tirar endavant algunes de polítiques de joventut que Cerdanyola necessita, entre elles, el procés participatiu de disseny del que serà un nou Casal de Joves, una demanda més que justa donada la precarietat d’equipaments juvenils que patim.
No nego que en el futur caldrà avançar molt més en aquesta línia. Però també, i tant important o més, caldrà crear dinàmiques que vagin implicant la ciutadania en la pròpia elaboració del pressupost. La participació ha de ser l’element clau de propers pressupostos, on conjuntament càrrecs polítics, tècnics i veïns i veïnes es corresponsabilitzin en la gestió dels recursos públics. Aquest és el gran repte que una Cerdanyola d’esquerres ha d’afrontar.
2 comentaris:
Segurament no són els pressupostos perfectes, però són un bons pressupostos. Crec que denoten que el govern sap llegir les seves mancances com demostra l'increment en joventut, del qual ens hem de felicitar per més que fos necessari.
Com dic al meu article, és el pressupost que tenim. No m'agrada, però valoro positivament alguns elements, com l'increment en joventut. Dit això, el que considero més interessant és aprofundir en el debat sobre la participació. Aquest ha estat des de sempre un dels cavalls de batalla de la nostra coalició i penso que ha de continuar sent-ho. Crec que hem de ser valents i començar a abordar aquest repte.
Publica un comentari a l'entrada